Carles Puigdemont ja va ser un dels noms més ferms que van sonar a finals de l’any passat per ser l’alcaldable de CiU a Girona. Hi havia molts noms —Puigdemont, Vilanova i Mascort—, però cap de ferm. Finalment, al gener, el president de CiU, Artur Mas, es va treure un problema de sobre el dia que va presentar Carles Mascort com a cap de llista de Girona. Complia terminis. El partit, CDC, va rebre una sacsejada el dia que Mascort va plegar, i en ple procés estatutari. Però va deixar d’estar trasbalsat el dia que el PSC va expulsar ERC del govern i el President, Pasqual Maragall, va anunciar eleccions anticipades per abans de finals d’any. Volia dir que la Federació s’hauria de centrar a buscar candidats per a les llistes al Parlament i a preparar les catalanes abans de centrar-se de ple en les municipals de finals de maig del 2007.

Mentrestant, les intercomarcals d’UDC i CDC a Girona es van entretenir a buscar candidats i triumvirats i van ser capaços de pensar a llarg termini, i tot plegat sense engrescar-se en una de les baralles tradicionals de la parella de CiU. Mentre l’operació Puigdemont es portava en el màxim dels secrets i al més alt nivell, a Girona es feien propostes curioses, versemblants i paradoxals alhora. Unió Democràtica proposava una llista encapçalada pel convergent Esteve Vilanova. Convergència Democràtica plantejava una candidatura encapçalada per la socialcristiana Elena Ribera. Però, segons els primers temptejos, Esteve Vilanova i Elena Ribera podrien quedar fora de la nova llista. No obstant això, per molta llibertat que tingui Puigdemont, la llista definitiva sempre quedarà supeditada al nihil obstat d’Unió Democràtica. Els socialcristians, sempre difícils de convèncer, voldran posar condicions i la seva gent. En principi, i segons el procés que es va viure a finals de la tardor de l’any passat, a Unió no li agrada la candidatura de Carles Puigdemont i, en cas d’acceptar-la, en voldran parlar molt profundament. Carles Puigdemont haurà de ser el candidat de la travessia al desert, el de la recuperació de la confiança de l’electorat de la ciutat de Girona cap a CiU. Va ser un dels principals impulsors de la campanya Girona, i punt, que va mobilitzar milers de ciutadans per forçar l’Estat a canviar el «GE» de les matrícules pel «GI», com va fer, i del concert per a la llibertat dels independentistes detinguts en l’operació Garzón, just abans de començar els Jocs Olímpics Barcelona 1992.