| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 27 de gener de 2022


dissabte, 17 de juny de 2006
>

Maragall crida a «decidir» sense por la futura relació de Catalunya amb Espanya

La Junta Electoral va desestimar un recurs d’ERC i del PP, que demanarà una sanció, per impedir el missatge televisat

JORDI BUSQUETS / TIAN RIBA. Barcelona
Superant l’últim obstacle d’una carrera que n’ha estat farcida, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va adreçar ahir per televisió un últim missatge institucional als ciutadans amb vista al referèndum de l’Estatut de diumenge, infringint les restrictives interpretacions de la JEC. El PP i ERC van recórrer sense sort a la Junta Electoral Central (JEC), que no permet al govern que demani la participació, però aquesta va dir que no podia emetre censura prèvia. Maragall va demanar als catalans que no tinguin «por de decidir» el futur de les seves «relacions amb l’Espanya fraternal». Sense dir en cap moment la paraula ‘votar’, el President va fer una crida a «expressar» o «pronunciar-se» sobre un Estatut que qualifica de «pas de gegant». El PP demanarà una sanció.


+ Pasqual Maragall, abans del discurs i la plana major de CiU després del míting, a dalt. La senyera de clavells de les plataformes pel no i el míting final d’ERC amb Puigcercós i Carod, a baix. Foto: EL PUNT GABRIEL MASSANA LLUÍS CRUSET LLUÍS SERRAT

+ Pasqual Maragall, abans del discurs i la plana major de CiU després del míting, a dalt. La senyera de clavells de les plataformes pel no i el míting final d’ERC amb Puigcercós i Carod, a baix. Foto: EL PUNT GABRIEL MASSANA LLUÍS CRUSET LLUÍS SERRAT

+ Pasqual Maragall, abans del discurs i la plana major de CiU després del míting, a dalt. La senyera de clavells de les plataformes pel no i el míting final d’ERC amb Puigcercós i Carod, a baix. Foto: EL PUNT GABRIEL MASSANA LLUÍS CRUSET LLUÍS SERRAT

+ Pasqual Maragall, abans del discurs i la plana major de CiU després del míting, a dalt. La senyera de clavells de les plataformes pel no i el míting final d’ERC amb Puigcercós i Carod, a baix. Foto: EL PUNT GABRIEL MASSANA LLUÍS CRUSET LLUÍS SERRAT

En un missatge que pot amagar un doble sentit per quan bona part del no està representat en la Plataforma pel Dret de Decidir, Maragall, recordant que «ens hem sentit a dir de tot» durant el procés, va proclamar que «Catalunya és forta quan el poble expressa lliurement la seva voluntat». I en el mateix to solemne va afirmar: «Estem escrivint la nostra pròpia història.»

Maragall va posar el retrovisor per treure del bagul Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Tarradellas i Jordi Pujol, de qui va admetre que va liderar «el període més llarg i fructífer del nostre autogovern». Però també va recordar Josep Irla, Carles Pi Sunyer i el seu enyorat Joan Raventós. Òbviament, no va deixar passar per alt les seves dèries –«estem impulsant l’Espanya plural»– i, dels continguts, en va destacar dos dels pilars principals: «Reconèixer clarament que sentim Catalunya com una nació» i «augmentar els recursos necessaris». Potser també en resposta a l’argument d’ERC que aquest estatut hipoteca el futur dels joves, Maragall s’hi va adreçar especialment: «Que sàpiguen que tenen futur. Que poden decidir-lo.» I, en un missatge de confiança que, si s’aprova, l’Estatut es desenvoluparà amb lleialtat, es va mostrar convençut que «la veu dels catalans s’escoltarà amb respecte». El President, aprofitant el seu càrrec i la possibilitat d’emetre per la televisió pública missatges institucionals, ha esgarrapat fins a l’últim segon –amb l’activitat més frenètica que se li recorda des que és president– per convèncer els catalans que vagin a votar afirmativament. A més, va obtenir uns minuts de televisió per intentar aparèixer com l’autèntic factòtum que l’Estatut arribi a port, per sobre de fotos anteriors. Aquesta és la guerra que lliura amb Artur Mas pel seu pacte amb foto inclosa amb José Luis Rodríguez Zapatero. També per diumenge Maragall s’ha tret de la màniga una recepció al Palau de la Generalitat i un missatge institucional per situar-se per sobre dels partits. Ahir Artur Mas li va recriminar que es vulgui «apropiar» de l’Estatut. Va dir que Maragall s’ha amagat durant la campanya –va parlar de la seva absència del debat de TV3– i que ara «busca guanyar quota de pantalla». En canvi, des de CiU mateix, Duran i Lleida va aplaudir Maragall i també ho va fer Joan Saura. Mas també va censurar la recepció de diumenge al Palau de la Generalitat per poc «adequada» mesos abans d’unes eleccions. Mas no anirà a la recepció i serà a l’hotel Majestic. De fet, la recepció que Presidència va anunciar dijous se sobreposarà a la que ja estava prevista al Parlament i a la qual el mateix Maragall està convidat. A les dues recepcions s’han convidat més de 1.000 representants de la societat civil, inclosos els presidents dels partits, l’expresident Pujol i el ministre d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla. Maragall no serà a la seu del PSC amb el seu possible successor José Montilla. Ahir el President va ser més aclamat que Montilla en el doblet que va fer al míting final amb Zapatero. La maniobra final de Maragall encara va agradar menys al PP i a ERC, que van presentar un recurs a la JEC per impedir la declaració en recordar que podia vulnerar les resolucions de la junta. El govern va congelar durant una hora i mitja el missatge –que havia de fer arribar als mitjans de comunicació– esperant la decisió. La JEC ha actuat de manera molt restrictiva amb el referèndum, en prohibir al govern que demani ni tan sols el vot –ha hagut d’escapçar dues vegades la campanya institucional–, tot i que el President i els consellers han fet el despistat. Tant que dijous a la nit la JEC va censurar un acte de Maragall i quatre consellers celebrat el dia 6 al Palau de Pedralbes. En canvi, qui estarà al costat del govern és el temps. El Servei Meteorològic de Catalunya preveu núvols i tempestes aïllades. Res de dia de platja, doncs.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Incert i feixuc, sí; però és un camí

>L’organització del referèndum de diumenge costa 18 milions d’euros

>Una reflexió sobre la legitimitat

>Zapatero diu que «ningú s’atrevirà a derogar l’Estatut que aprovarà Catalunya»

>El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans demana el no

>Astèrix diu «sí»

>Mas vol «una onada» del sí que «ofegui» els que volen frenar el progrés nacional

>30.000 clavells pel no

>32.000 catalans ja han votat per correu, més que en les eleccions al Parlament

>La Plataforma por Madrid trenca amb Anglada pel seu suport al nou estatut

>Voteu, voteu lliures, voteu en pau

>Carod crida els milers de manifestants del 18 de febrer a votar demà «no»

>Els lectors que han participat al fòrum d’opinió d’El Punt s’inclinen pel no

>El PP insisteix a demanar un no contra «la falta de llibertats»

>La CUP edita la guia «Prou d’estatuts, ara cap a la independència»

>CCSI i Estat Català demanen el no «per dignitat».

>ICV-EUiA demana el doble vot perquè pugui desenvolupar l’Estatut des del govern

>Descansi en pau l’Estatut del 79

>Tripartit de paperetes

>Per l’article 22

>El sí del Senat a l’Estatut marca la fi del tripartit

>La pólvora del rei i la del pobre

>S’acaba una campanya a mig gas

>Acaba la campanya del referèndum amb una crida a la participació

>Maragall crida a votar un Estatut que considera «un pas de gegant»

>Maragall crida a votar un Estatut que considera «un pas de gegant»

>Maragall crida a votar un Estatut que considera «un pas de gegant»

>Maragall crida a votar un Estatut que considera «un pas de gegant»

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.