| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 20 de gener de 2020


divendres, 9 de juny de 2006
>

Sóc catòlica i dic «sí» a l’Estatut

El vot contra l’Estatut que argumenta que permet l’eutanàsia o l’avortament, a més de ser fals, oblida que, com a norma que és, ha de respectar els límits marcats per la jerarquia normativa que representa la Constitució

tribuna

ELENA RIBERA..

Aquest Estatut mereix que els catòlics diguem «sí» i que ho fem sense reserves, satisfets de poder contribuir amb el nostre gra de sorra que Catalunya i els catalans puguem continuar avançant, amb dignitat, com a persones i com a país. El vot contra l’Estatut que argumenta que permet l’eutanàsia o l’avortament, a més de ser fals, oblida que, com a norma que és, es troba enclavada en un sistema normatiu i, per tant, ha de respectar els límits marcats per la jerarquia normativa que representa la mateixa Constitució, entre d’altres normes superiors d’obligat respecte i compliment. Fer campanya en contra d’aquest Estatut em sembla, com a poc, irresponsable per molts motius, però en el cas que refereixo molt especialment, perquè l’Estatut per se no justifica ni autoritza ni avortaments ni eutanàsies com he dit. Reclamo a aquells que asseguren que l’Estatut permet l’eutanàsia i l’avortament que m’ho demostrin, que em marquin la part del text on diu això. Jo l’he llegit de cap a peus. L’he treballat i analitzat des de la meva condició de diputada i puc assegurar que aquest argument del no és una mentida. Potser podríem convenir que el redactat és massa carregós, però cal tenir en compte que és fruit del pacte. I que de la mateixa manera, pel pacte i per la negociació entre forces polítiques, des de CiU hem pogut introduir la possibilitat que els pares puguin demanar ensenyament religiós en l’ensenyament públic.

L’Estatut tornarà la serenitat, que s’havia perdut per enfrontaments extremistes, des de l’Espanya més profunda que no entén el sentiment català, fins al nacionalisme català més exacerbat, que arrossega un llarg currículum d’errors polítics. En aquest context és molt aventurat i ajuda poc a calmar els ànims que des de qualsevol posició, que es consideri mínimament integradora i constructiva, es plantegi i s’aconselli a ningú que es voti que no. Cal tenir en compte que el nou Estatut ens permet avançar des del respecte i la confiança entre Catalunya i Espanya, així com des de la llibertat de cadascú i la confiança en el sistema democràtic, i permet que Catalunya pugui fer el pas endavant que necessita en aquest moment. Sóc catòlica i practicant, i n’estic contenta de ser-ho, i al mateix temps i per això precisament, vull defensar la bondat d’aquest Estatut, que permet que Catalunya continuï progressant per camins de pau i respecte des de la integració i no des de l’exclusió de ningú, i que permetrà que els meus fills vagin cap a un horitzó millor que el que ens va deixar el franquisme i el que a posteriori es va poder aconseguir gràcies a l’Estatut del 79. L’any 79 també vam haver de pactar amb l’Estat, integrat per diferents sensibilitats representades pels diferents partits. Seran els catalans, quan siguin cridats a elegir els seus representants al Parlament, els que decidiran quin tipus de govern volen, i aquest farà la política centrada en el seu programa electoral. Ara una norma, feta a mida d’un sector concret, impediria o dificultaria que el govern resultant de l’elecció ciutadana pogués fer una altra política, fins i tot si els ciutadans li havien donat la confiança. És des del pacte social que es pot avançar, i aquest és el sentit de qualsevol norma que no es fa des d’un sol color polític.

Els catòlics, i per extensió els cristians, així com tots els que vulguin defensar uns determinats valors, hem de començar acceptant que la convivència la dissenyem entre tots, i que el marc ha de ser de confiança, i prou ampli i respectuós com perquè hi puguem cabre tots. Sobretot si, com és el cas, no s’atempta contra cap dret fonamental, ni s’imposa res a ningú.




Potser podríem convenir que el redactat és carregós, però cal tenir en compte que és fruit del pacte. I que de la mateixa manera, pel pacte





Els catòlics hem de començar acceptant que la convivència la dissenyem entre tots



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.