| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 21 d'octubre de 2018


diumenge, 21 de maig de 2006
>

L’Ateneu reivindica l’origen de l’arròs sense os ni espina



A. VIVES. Barcelona

+ Els ateneistes van provar ahir l’arròs Parellada. Foto: QUIM PUIG

«Senyors i senyores, ateneistes tots.» Des del balcó de la biblioteca Jujol l’escriptor i periodista, Lluís Permanyer, es dirigia al centenar de persones que ocupaven el pati de l’Ateneu. Al seu costat, restava dret un cerimoniós Oriol Bohigas, president de l’entitat. L’objectiu no era altre que celebrar els cent anys de trasllat de l’entitat al carrer Canuda oferint, a més d’«una anecdòtica arrossada» –en paraules de Bohigas–, una breu entretinguda explicació de l’origen de l’arròs que estaven a punt d’ingerir.

Per no empassar-se la història amb una mastegada, Permanyer va relatar primer la picabaralla que mantenien els lingüistes progressistes i partidaris dels plurals acabats en -es, que es reuniren en el desaparegut restaurant Suís, amb els retrògrades que encapçalava Francesc Mateu, poeta en gai saber, i que es citava just al cafè de davant. «A més de defensar els plurals en -as, Mateu era partidari de mantenir el lo, per això els seus enemics li deien: Mateulo.»

Permanyer va recuperar aquesta anècdota perquè va ser, precisament, en el restaurant Suís on l’últim propietari del Palau Savassona, Juli Maria Parellada, va demanar l’arròs que porta el seu nom. L’escriptor no ha aconseguit establir la data de naixement de l’arròs Parellada, encara que la situa al voltant de 1902. El que sí dóna per cert és el dia de la setmana, «va ser en dijous perquè aquest era el dia de l’arròs».

«Juli Maria Parellada era advocat, però no havia treballat mai, es dedicava a viure-la bé. Per això, va fondre la fortuna tan aviat i va acabar curt d’armilla.» Per aquest motiu es va haver de vendre el Palau Savassona. Permanyer recorre a les cròniques de Sagarra, Rossen Llates i les posteriors de Néstor Luján per contar com aquest «dandi i bon vividor» es va presentar un dia en el restaurant Suís, «segur que era dijous, s’asseu a taula i demana al cambrer Julio Carabellido un arròs, però sense os i sense espina». Després de demanar-lo de forma repetida, Julio ja feia la comanda d’un arròs Parellada. El cuiner del Suís, Joan Matas, el va incorporar com un plat estrella. Parellada va vendre el palau a l’Ateneu el 1906. Els ateneistes es van equivocar a l’hora de redactar el contracte d’arres. Unes monges van oferir millor preu i Parellada es va repensar la venda. Així es va iniciar un litigi que es va resoldre amb un increment del preu. Van pagar 650.000 pessetes.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.