| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 19 d'octubre de 2018


divendres, 12 de maig de 2006
>

Punt i a part. Símbol de repressió a Mallorca




Edicions Documenta Balear acaba de presentar la darrera novetat: Manacor. La guerra a casa. Aquest és el vuitè llibre de la col·lecció que sobre La Guerra Civil a Mallorca poble a poble va encetar l’editorial amb Consell. Les penes de mort, de M. Santana.

A Mallorca sempre ha circulat el tòpic que Manacor va ser la població de l’Estat que va patir més la repressió. «No és cert», assegura el mateix autor. «A Aragó o a Catalunya hi hagué pobles amb molt menys habitants que tingueren més del doble de víctimes.» Això no obstant, sí que reconeix que «la Guerra Civil a Manacor ha estat el fet més impactant de la seva història contemporània». El 16 d’agost de 1936, les forces provinents de Catalunya comandades pel capità Alberto Bayo van desembarcar en aquesta ciutat mallorquina. Aquest fet va proporcionar arguments als militar rebels perquè desfermassin una repressió ferotge que va provocar 121 assassinats de manacorins, majoritàriament als cementeris del camí de son Carrió i de son Coletes. Aquest darrer es va convertir en «símbol de la repressió a Mallorca» perquè, a més de manacorins, hi van eliminar centenars de persones d’aquesta comarca i d’altres indrets. En aquest llibre, Tugores acompanya cada un dels caiguts, d’un i altre bàndol, amb una petita biografia.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Punt i a part. Històries que esborren el silenci

>Punt i a part. Francesc Macià i Lluís Companys

>Punt i a part. Fills de testimonis

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.