| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 16 d'octubre de 2018


dilluns, 3 d'abril de 2006
>

El bolet de la primavera



una rega a l’hort

SALVADOR GARCIA-ARBÓS.

 Foto: IL·LUSTRACIÓ: JOSEP DUIXANS

La múrgola és exaltada entre els grans bolets. Gustos particulars a part, sempre figura al costat de la tòfona blanca i de la negra, del siureny, del rovell d’ou, del cep, del moixernó, del rovelló i de la llenega. És dels més cotitzats i versàtils a la cuina, té una morfologia elegant, seductora i distingida, i distintiva. És difícil de trobar, tant, que un dia surts a caçar múrgoles i pots arribar carregat d’espàrgols.

Em van explicar d’un que explicava haver trobat nou quilos de múrgoles. Em va impressionar tant que el vaig trucar. Vam quedar per anar-ne a fer un grapat, per una menjada, per a un arròs amb tudó com el de la Joaquima Codina, de Can Riera de Montnegre, a les Gavarres més inhòspites. Fent el cafè, abans de sortir, l’Eduard evocava amb un seu col·lega el dia en què va aplegar cinquanta murgueles al matí i cinquanta-una a la tarda a Vilopriu. L’amic (un nedador, es veu) va atribuir aquesta proesa als incendis que es repetien a la zona, que va atribuir a les fogueres nocturnes de gent emboscada, a més d’un piròman famós.

A les múrgoles negres els agrada els cremat. Se’n fan en antigues carboneres; les de la Mare de Déu del Mont havien estat un referent murgolaire mundial. I a sobre dels rajols negres de sutge de xemeneies incendiades. I als horts, i als pilots de sorra, de runes i al mig de les plantacions de pomeres. Quina sort que té el gran micòleg Joaquim Carbó de treballar en fruiters tot l’any!

L’Eduard alerta d’una llegenda rural sobre murgueles collides al mig de pomeres: dos homes es van intoxicar. Era difícil d’entendre. Primer de tot, no hi ha cap espècie verinosa, tret que no es mengin crues. I ells les havien cuit i, per tant, havien eliminat les toxines de les múrgoles. Experts com eren, també les havien netejades bé per eliminar qualsevol resta de sorra, insecte o aràcnid de dins els alvèols. La causa, segons el murguelaire bisbalenc, eren els residus d’un producte fitosanitari amb què, feia dies o hores, havien tractat les pomeres.

No us puc dir per a on em va guiar l’Eduard, però no en vam pas trobar, tot i que se n’hi haurien de fer, segons qualsevol manual del boletaire i guia micològica. Altres boletaires o els senglars se’ns havien anticipat per les clarianes i els marges del bosc i vores de camins on buscàvem múrgoles rosses, rabassoles.

Sort que se’n comercialitzen de seques tot l’any. És un bolet per assecar. Ho indica la natura mateixa: la tramuntanada, lluny de fer-les podrir, les petrifica a punt de rebost. Per això, han de ser seques, per culminar el cicle. I, a part de perdre la toxicitat, milloren gastronòmicament, perquè concentren totes les aromes del bosc primaveral. Fresques són ideals en truita, fregida en mantega i amb un vi blanc fermentat en fusta.

No costa gens regenerar les seques amb aigua, per fer-ne el que es vulgui: cremes, farcir-les, afegir-ne a l’arròs, als estofats o al platillo.

Ho saben a pagès i els micòlegs experts. Per això, encara les enfilen per posar-les a assecar:

«Quina feinada enfilar-les!» «Més feina costa trobar-les», respon la Dolors Bosch, de Can Marull, de Canapost.


MÚRGOLA

És el cos fructífer de la Morchella esculenta, fong dels pezizals, de la classe dels ascomicets, a la qual també pertany la tòfona. El barret d’aquest bolet és rodó i de color terrós clar, bronzejat: la irregularitat dels alvèols el fa semblar una esponja. El peu és d’un blanc trencat, brut. En algunes comarques l’anomenen rabassola, en d’altres múrgola del ribera, múrgola rossa, múrgola grisa, murguela grisa, morúgala o mírgara. Alguns micòlegs donen la M. Vulgaris i d’altres la M. rotunda com a sinònim d’aquesta.


ARIGANY

És el cos fructífer de la Morchella conica. Alguns tractats de micologia divideixen les morquel·làcies en dos grups: el de la M. Conica i el de la M. Esculenta. La M. Conica té el barret punxegut, cònic; els alvèols són longitudinals. El barret, que és de color bru, sol ser més llarg que el peu, que és de color cru. L’anomenen múrgola de bosc, múrgola negra, murguela negra o mírgola negra



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.