| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 25 de juliol de 2021


dimecres, 29 de març de 2006
>

El català lliga amb tu

Ni «botellón», ni «botelló», ni «ampollada», crec que una manera elegant i genuïnament catalana d’expressar aquesta manifestació juvenil de consumir alcohol amb colla al carrer pot ser «entrompada»

tribuna

JOAN ABRIL ESPAÑOL..

Llegia en un diari en català, però majoritàriament pensat en castellà que «el botellón és botellón en castellà i, fins que no es demostri el contrari, també en català», i ho argumentava dient que és una prova més de les llacunes de la presència de la llengua catalana en els usos lingüístics informals entre els joves. Aquest comentari servia al periodista per presentar la segona edició de la campanya Dóna corda al català, dedicada als joves, en una franja d’edat dels 15 als 29, amb un eslògan exclusivament genuí per al sector juvenil de la gran àrea metropolitana: El català va amb tu. Genuïnament català en el sentit recte de l’expressió, ‘el català t’acompanya allà on vagis’, però si li volem buscar un segon sentit, un valor metafòric, aleshores no tenim una altra opció que fer-ne una lectura pensant en castellà, i davant d’això haurem de ser fraseològicament alternatius i optar per “el català lliga amb tu”, “el català et va de conya”, “el català riu amb tu”... Per arribar al cor d’aquesta franja d’edat i que s’enganxin a la dentadura postissa de la Queta, no cal que ho fem amb expressions sospitosament mimètiques del castellà, ni tampoc amb expressions com botellón i el macrobotellón, que acoquinen la provatura desafortunada en català de botellada o macrobotellada, que no deixa de ser un intent de catalanitzar el manlleu amb uns retocs facials.

També hi veig un mer lífting lingüístic, amb el mot botelló, amb la mala traça afegida que la terminació en en català normalment expressa mots amb un valor diminutiu o afectiu (carreró, finestró, petitó -ona, grassó -ona...). Una altra troballa de traducció dita per un mitjà de comunicació oral —i amb menys fortuna encara—, l’hem sentida amb el mot “ampollada”, que ens fa recordar les males èpoques d’examen i les invocacions marianes perquè no ens preguntessin els reis visigots, la Guerra dels Cent Anys o les capitals dels països del món. Sortosament, però, encara trobem mitjans de comunicació amb idees renovades i pensades en català, en un català independent, sense subordinacions. Al diari electrònic de vilaweb del dijous 23 de març hi llegíem el següent: «L’Associació de Veïns del Raval de Barcelona ha fet avui al vespre una ‘ocupació pacífica’ de la Rambla del Raval en protesta pels aldarulls de l’entrompada de divendres i per reclamar millores al barri». Crec que és una manera elegant i genuïnament catalana d’expressar aquesta manifestació juvenil de consumir alcohol amb colla al carrer, en principi com a protesta pels preus abusius imposats des de les sales de festa. «Oh, és que no és pas el mateix, no és una bona traducció de “botellón”.» «¿I qui diu que hagi de ser una “traducció” si en podem captar l’essència, d’aquesta manifestació juvenil, i representar-la amb mots o expressions que no ens siguin gens estranys?» ¿Per què supeditar-nos a una traducció literal, on persisteix el calc del castellà si podem expressar la idea amb un mot català i pensat en català? Quan en castellà es parla del “botellón” es fa pensant sobretot en el que representa una bona provisió d’alcohol consistent en un bon nombre d’ampolles participades per la colla, d’un poder adquisitiu ben escarransit. Per tant, l’entrompada recull fidelment aquesta idea, i ho fa d’una manera genuïna, senzilla i directa. És cert que el català del segle XXI ja no és el que era, quan jugàvem a bales en un sorral, o fèiem cabanes de fusta pels verals de casa, o jugàvem a cuita a amagar, o quan anàvem a comprar el pa amb el sarró o la coixinera, en lloc de fer-ho actualment amb les mans a la butxaca perquè ens donin una poc aconsellable bossa de plàstic. Ara que la Generalitat iniciarà un pla pilot per substituir aquestes bosses antiecològiques —que en quantitats molt grans poden degradar i molt el nostre medi—, serà una bona manera de recuperar el terme coixinera o fins i tot sarró, i posats a fer també podem promoure que el català jugui, balli amb nosaltres o gaudeixi d’una bona trempera, i deixem les ambigüitats fraseològiques a la cambra dels mals endreços.


Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.