| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 25 de gener de 2022


dijous, 23 de febrer de 2006
>

L'aliment dels savis indis

una rega a l'hort

SALVADOR GARCIA-ARBÓS.
La banana ha esdevingut molt quotidiana a partir del segle XX, primer en ramells en totes les botigues de queviures, i finalment com a fruita del temps tots els dies de l'any. L'imaginari col·lectiu l'ha incorporat al llenguatge dels adults i dels infants. La banana dolça, sense ser un afrodisíac, ha acabat esdevenint una icona sexual i el primer pla d'uns llavis carnosos menjant el plàtan, una imatge eròtica o pornogràfica. Els còmics, dibuixos animats i contes per a criatures van associar el plàtan a la broma fàcil (innocent) i a les conductes condemnades pels manuals d'urbanitat. El mal educat llençava la pela a la vorera i sempre hi havia un Mister Magoo que hi relliscava. El plàtan és el primer que es menja a les aventures de Tintin; en El País dels Soviets, gràcies a Milú, el seu amo no patina amb la pela de la banana deixada a terra per un dolent amb tota la mala intenció del món. El plàtan és la fruita dels mandrosos i de la mainada: és fàcil de pelar, no taca i no deixa enfigassat. No s'ha de netejar, no s'han de menester instruments i no cal rentar mans, ni abans ni després. Si el punt de maduració és perfecte, és dolç, aromàtic i passador. Verd és immenjable, astringent i picant, massa madur és embafós i repugnant. L'ideal seria poder-ne menjar de madurats a l'arbre mateix. Els que han viatjat als països tropicals i subtropicals poden testimoniar la diferència com la nit i el dia entre aquella fruita paradisíaca i allò groguenc de forma corbada que quasi sempre hem de comprar immadur i desconeixent-ne el grau de maduresa; caldrien afinadors de fruita, professionals capaços de vendre la fruita al punt i no pas a cop d'ull. I sort que les varietats són seleccionades per madurar a fora de l'arbre. Per culpa de les repúbliques bananeres -això són els països del Carib famosos pels governs titelles gestors del monocultiu de la banana i del comerç de la fruita amb els Estats Units- els plàtans se solen tenir per americans. L'origen d'aquesta fruita és a l'orient, a l'Índia i a Malàisia. La primera menció d'un occidental sobre el plàtan la fa el gran rei de Macedònia Alexandre el Gran, deixeble d'Aristòtil. Al llibre XII de la Història natural, Plini el Vell recull el relat d'un gran descobriment d'Alexandre, el 327 abans de Crist, ja a la fi de la seva expedició a l'Índia, d'un arbre que va anomenar pala que donava el fruit ariera «que mengen els savis de l'Índia». Si el deixeble del savi d'entre els savis de tots els temps va considerar savis els savis de l'Índia, és que la saviesa d'aquells savis el devia impressionar. Si només menjaven bananes era pel fet que són un aliment complet i força equilibrat, i perquè atipen; rics i pobres en mengen perquè sacien la gana; uns per força i uns altres per trencar el cuc o per fer unes postres de golafres insaciables: el banana split, a base de plàtan, gelats, fruita seca, xocolata i nata. Gent més assenyada es prepara una macedònia, unes maduixes amb plàtan i suc de taronja o unes farinetes de galetes maria, plàtan i suc de taronja. A molts països de clima tropical i subtropical, la banana es cou. Fa la mateixa funció que aquí les patates o el pa. Segons la FAO, és el quart conreu mundial, després de l'arròs, el blat i el blat de moro. Hi ha espècies i varietats, la de pell verdosa, més llarga i de polpa blanca, les quals convé coure, al forn, bullides o tallades a rodelles i fregides, acompanyant arròs. D'aquestes en diuen plantain, plàtan mascle o banana mascle. I amb arròs amb fesols, és exòtic. BANANAÉs cada un del fruits comestibles agrupats en ramells de diferents espècies del gènere Musa, plantes herbàcies de 2 i 3 metres d'alçada de la família de les musàcies. Les fulles són tan grosses, que algunes tradicions consideren el bananer l'arbre del paradís i de la saviesa, per això també l'anomenen l'arbre d'Adam i Eva. Les dues espècies més esteses són la Musa paradisiaca i la Musa sapientium. A les Canàries usen varietats de la Musa cavendishii i de la Musa acuminata. PLÀTANSL'Institut d'Estudis Catalans recomana usar banana en comptes de plàtan. De plàtans, ho són els de la Devesa. Les espècies del gènere Platanus, de la família de les platanàcies, tenen el troc llenyós, són caducifòlies i poden fer fins a 60 metres d'alçada. S'han usat històricament per fer ombra en places, carrers i camins. Il·lustració: JOSEP DUIXANS

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.