| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 6 de desembre de 2021


dilluns, 20 de febrer de 2006
>

Maragall entén que la manifestació va ser contra les retallades a l'Estatut a Madrid

El president de la Generalitat també troba «raonable» que els ciutadans responguessin a l'ofensiva del PP

ODEI A.-ETXEARTE. Barcelona
Pasqual Maragall, president de la Generalitat, va considerar ahir que la manifestació de dissabte passat convocada sota el lema «Som una nació i tenim el dret de decidir» va ser una protesta a «favor de l'Estatut aprovat el 30 de setembre pel 90% dels diputats i diputades» del Parlament, i contra «l'onada de reaccions contràries a l'Estatut per part de polítics espanyols», en una clara referència al PP. Miquel Iceta, portaveu del PSC, va atribuir-la a «sectors insatisfets per l'actual marc constitucional o sectors recelosos d'una negociació estatutària» que per força comporta «alguna cessió de la part catalana».


+ El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, llegint l'entrevista al líder de CiU, Artur Mas, que El Punt va publicar ahir Foto: J. MARTÍN / EFE
Mentre la Plataforma pel Dret de Decidir continua insistint en el fet que la manifestació de dissabte no pot llegir-se com una protesta contra cap text estatutari en concret, ahir Maragall i Iceta la interpretaven en aquesta clau en els seus diaris personals d'Internet. També ho va fer així el secretari general del PSOE, Diego López Garrido, que va assegurar que la manifestació «no va en contra del que s'està negociant» al Congrés amb el pacte del PSOE, CiU i ICV-EUiA. «Era una manifestació amb un missatge bastant abstracte -va dir- i això no significa que es vulgui trencar la negociació o que no es vulgui aquest Estatut.» Maragall va centrar-se especialment en la dura ofensiva dels populars, que en la seva opinió «intenten enfrontar els pobles d'Espanya pels seus interessos partidaris». Unes «reaccions» que, tot i que «podrien haver influït negativament en la discussió de l'Estatut a les Corts», no és així, i va reiterar la seva confiança que «tindrem un gran Estatut». El president de la Generalitat no va referir-se al dret a l'autodeterminació que van exigir els ciutadans que van sortir al carrer, però sí que va declarar que espera que en el nou estatut «el caràcter nacional de Catalunya hi serà plenament reconegut», i això «afavorirà una massissa majoria en el referèndum en què el poble de Catalunya expressarà la seva voluntat». El portaveu del PSC va advertir en canvi que, «si bé el 90% del Parlament de Catalunya va donar suport a la definició de Catalunya com a nació, hi ha molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya que no n'estan segurs». I que «la lògica de la negociació estatutària» implica que en el text definitiu hi hagi «canvis» respecte a l'aprovat el 30 de setembre. Iceta també va responsabilitzar el PP de la protesta de dissabte. «Ha estat un factor clau de mobilització -va escriure- a causa de la seva ferotge campanya anticatalana.» Tots contra el PP El vicepresident d'ICV Jaume Bosch va insistir en la necessitat d'organitzar una altra manifestació «realment unitària», en què participin els partits catalans que han donat suport a l'Estatut per «plantar cara a les agressions del PP». Seria una convocatòria única que no hauria de ser «una arma llancívola entre CiU i ERC», sinó una defensa als atacs dels populars. Per Bosch, Esquerra «es va intentar apoderar» de la marxa convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>«Hi havia bases convergents, del PSC i ICV»

>Maragall diu que la manifestació va ser contra el PP i les retallades a l'Estatut

>Pel Dret de Decidir acorda avui si es manté activa després de l'èxit de dissabte

>Maragall diu que la manifestació va ser contra les retallades a l'Estatut

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.