| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 28 de setembre de 2021


dimarts, 31 de gener de 2006
>

Els ous de la gallina

ERC i CiU fan lectures diferents del resultat del nou finançament, que fan variar entre zero i 5.178 milions d'euros extres

L'Estatut que s'entreveu (i 3)

TIAN RIBA. Barcelona
El negociador de l'Estatut per CiU, Francesc Homs, xifra en 5.178 milions d'euros més anualment el que suposarà per a Catalunya el nou model de finançament que Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero van rematar el dia 21 després de les negociacions dels partits catalans i el PSOE dels darrers mesos. Homs arriba a aquesta xifra fent una regla de tres amb l'augment del percentatge d'impostos cedits, restant els ingressos del fons de suficiència i sumant la injecció de l'Estat pels mecanismes d'anivellament. És a dir, si la nova cistella permet augmentar la recaptació per impostos cedits en 4.320 milions (9.991 a 14.331) i, a causa d'això, Catalunya perd els ingressos del fons de suficiència (2.568 milions el 2006), pel criteri d'ordinalitat -segons el qual Catalunya no podria perdre posicions en el rànquing de riquesa un cop feta l'aportació en concepte de serveis i solidaritat (Catalunya és al tercer lloc i després queda per la meitat)-, l'Estat hauria de tornar a injectar uns 3.420 milions, segons un estudi del 2005 de Guillem López Casanovas i Jordi Pons Novell per a la fundació Irla d'ERC. Segons Homs, la xifra permetria reduir el dèficit fiscal en un 2,8% i el deixaria entre un 4,5% i un 5,5% del PIB, depenent de l'aportació de Catalunya a l'Estat i els criteris d'anivellament. ERC ha argumentat que el pacte Mas-Zapatero és negatiu, justament perquè la pèrdua de fons de suficiència deixaria els guanys en uns 1.800 milions, però CiU argumenta que no van tenir en compte els mecanismes d'nivellament, que són els que determinen el canvi de sistema. Títol VI. Del finançament de la Generalitat. Sigui o no un canvi de model, el primer article del títol de finançament és una millora respecte a l'Estatut del 1979, ja que la hisenda de la Generalitat deixa d'estar supeditata a la llei de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA). Així, s'estableix que «les relacions d'ordre tributari i financer entre l'Estat i la Generalitat es regulen per la Constitució, l'Estatut actual i la llei orgànica prevista en l'apartat tercer de l'article 147 de la Constitució». A més, s'estableix una relació de bilateralitat quan s'especifica que el desenvolupament del títol correspon a la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. També s'estableix que «el finançament de la Generalitat no ha d'implicar efectes discriminatoris per a Catalunya». Segons el títol, els recursos de la Generalitat estaran formats bàsicament pels tributs propis, els cedits, els recàrrecs sobre els estatals, els ingressos del fons de compensació interterritorial, transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals i els recursos de la Unió Europea. Pel que fa als tributs cedits, es distingeix entre els cedits totalment -la Generalitat en té la capacitat normativa- i els cedits parcialment -la Generalitat té, «en el seu cas», capacitat normativa-. Aquesta capacitat normativa inclou fixar el tipus impositiu, les exempcions, reduccions, bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota. En aquest sentit, l'Agència Tributària de Catalunya -que s'ha de crear per llei del Parlament- gestiona, recapta, liquida i inspecciona els tributs propis de la Generalitat i, «per delegació», els tributs estatals cedits totalment. La resta els continuarà recaptant l'administració tributària de l'Estat- en què la Generalitat participarà «de la manera que es determini». Per això, Mas i Zapatero van pactar que en dos anys es creï un consorci en què participaran de manera paritària les agències tributàries de la Generalitat i de l'Estat i que «es podrà transformar en l'Administració Tributària a Catalunya». Per no crear problemes als constribuents, les dues administracions tributàries que hi haurà establiran els mecanismes necessaris per tal que els ciutadans puguin triar-ne una o altra per complir totes les seves obligacions tributàries. Els municipis podran delegar les seves funcions a l'Agència Tributària de Catalunya. CiU i el Ministeri d'Economia discrepen sobre si el futur consorci podrà gestionar també l'impost de societats. La federació considera que s'hi hauran d'incloure tots els impostos que gestiona l'Estat i estan convençuts que en 5 o 10 anys el de societats el gestionarà la Generalitat com a impost econòmic de la Unió Europea territorialitzat. Al ministeri, en canvi, interpreten que el consorci és només per l'IRPF i l'impost derivat de patrimoni. Pel que fa a l'aportació catalana a la hisenda de l'Estat, es creen els mecanismes d'anivellament i solidaritat per ajustar, «en més o en menys», els rescursos de la Generalitat. És a dir, la Generalitat pagarà a l'Estat per tal que les altres comunitats autònomes ofereixin «nivells similars» en «serveis d'educació, sanitat i altres serveis socials essencials de l'Estat del benestar», sempre que «portin a terme un esforç fiscal també similar». Segons el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, així s'aconseguirà que algunes autonomies deixin de finançar operacions de canvis de sexe. De la mateixa manera, si és procedent, la Generalitat rebrà recursos d'aquests mecanismes d'anivellament i solidaritat, sempre d'acord amb el principi de transparència i amb una avaluació quinquennal. A més, «l'Estat garantirà que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alterin en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats abans de l'anivellament». A més, a l'hora de pagar o rebre, es tindrà en compte la població, rectificada pels costos diferencials i pels factors demogràfics, la densitat de població, la població immigrant i la dimensió dels nuclis urbans. L'Estat i la Generalitat actualitzaran el sistema cada cinc anys, tenint en compte l'evolució del conjunt de recursos públics i les necessitats de despesa. Aquesta actualització l'ha d'aprovar la Comissió Mixta, «sens perjudici dels acords subscrits pel govern de Catalunya en institucions i organismes de caràcter multilateral». Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals els percebrà la Generalitat, que els distribuirà d'acord amb la llei d'hisendes locals de Catalunya, que s'haurà d'aprovar per majoria absoluta i «respectant els criteris establerts per la legislació de l'Estat». En el cas de les subvencions incondicionades, el Parlament podrà incidir en la distribució dels recursos gràcies a la singularitat del sistema institucional de Catalunya reconegut en l'article 5 dels drets històrics. Es preveu establir formes de gestió consorciada del cadastre entre l'Estat, la Generalitat i els municipis. Disposicions. Se suprimeixen les disposicions addcionals primera (la no-renúncia del poble català a actualitzar els drets històrics d'acord amb la disposició addicional primera de la Constitució, que remet a les comunitats forals i obriria la porta al concert econòmic), segona (designació de senadors que representin la Generalitat al Senat), tercera (traspàs de competències per la via de l'article 150.2 de la Constitució), setena (reducció del dèficit fiscal en deu anys) i novena (modificació de lleis per tal que l'Estatut tingui eficàcia). En canvi, es manté l'addicional cinquena que obliga l'Estat a motivar els hipotètics incompliments de posicions «determinants» de la Generalitat. La sisena, que fa referència a la inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya depenent del PIB es manté, però es limita als pròxims set anys. Aquestes inversions es podran fer servir, també, per a l'alliberament de peatges i la construcció d'autovies alternatives. Per aquest motiu es crearà una comissió, integrada per les administracions estatal, autonòmica i local. S'elimina la disposició que preveia una equiparació al concert en quinze anys, però es manté la disposició que converteix la Generalitat en administració ordinària de l'Estat a Catalunya «en la mesura en què li siguin transferides les funcions executives que exerceix l'Estat». Les disposicions addicionals i finals també estableixen que Estatut i LOFCA s'han d'interpretar «harmònicament», que la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat -que substituirà la Comissió Mixta de Valoracions en un termini de sis mesos- ha de concretar el títol de finançament en dos anys a partir de l'entrada en vigor del nou Estatut i que els preceptes es poden aplicar de manera gradual, amb un màxim de cinc anys, atenent la viabilitat financera. El Parlament tindrà un any per crear la nova Agència Tributària de Catalunya. Mentrestant, les funcions les exercirà la direcció general de tributs de la Generalitat. Es mantenen en vigor tres disposicions transitòries de l'Estatut del 1979: la de la llei electoral, la garantia de finançament dels serveis transferits a la Generalitat i la creació d'una comissió que haurà de fer un inventari dels traspassos que caldrà fer.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>LA CISTELLA D'IMPOSTOS

>Els socialistes insten ERC a abandonar el tripartit si finalment rebutja l'Estatut

>Maragall no preveu convocar la cimera que li demana ERC per millorar el pacte PSOE-CiU

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.