| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 31 d'octubre de 2020


dijous, 26 de gener de 2006
>

Mònica Batet recrea un univers protector que també pot ser una presó a «L'habitació grisa»

Fonalleras va definir l'últim Premi Casero de llibre «trist i desolat»

EVA VÀZQUEZ. Girona
Mònica Batet (El Pont d'Armentera, 1976) va haver de canviar el títol de la novel·la amb què va guanyar el XXVè Premi Just M. Casero, El ventre de la balena , per evitar la confusió amb un llibre anterior de Javier Cercas, però l'elecció de L'habitació grisa s'ajusta també a la seva intenció de retratar un món clos que «a alguns potser els protegeix i a d'altres els empresona». Ahir en va parlar en la presentació a la Llibreria 22 de Girona.


+ Josep M. Fonalleras va elogiar el domini dels elements temporals en el llibre de Batet. Foto: LLUÍS SERRAT.
S'ha acabat titulant L'habitació grisa, però podria haver-se conegut per Pluja, Les botes d'aigua o, preferentment, Tres quarts de set, segons Josep M. Fonalleras, que va dedicar bona part de la seva intervenció com a presentador del llibre a desentranyar els elements simbòlics que concorren en una història on, efectivament, la pluja, el poder evocador dels objectes i el pas del temps tracen «el riu subterrani» de la trama. Per l'escriptor gironí, que en la pròxima edició del Casero substituirà Miquel Pairolí en el jurat, L'habitació grisa és «una novel·la trista i desoladora, la crònica d'una família en descomposició», i va destacar de Batet la seva capacitat per crear una atmosfera i una consciència del pas del temps amb la confrontació entre el món «càlid, còmode i també inútil, perquè és immune a la vida», de la llibreria que regenten els personatges, una llibreria «ideal», segons l'autora, aixecada sobre la seva pròpia passió per la literatura modernista, i el món exterior, «fred, inhòspit, plujós», el que desencadena el drama. Igual de metòdic i fins «obsessiu» és el treball que aquesta filòloga de Reus ha fet amb els elements temporals, que Fonalleras va comparar amb Ordet, de Dreyer, i va elogiar per la seva eficàcia narrativa, en especial a través del personatge que col·lecciona rellotges aturats a l'hora d'una mort i per al qual Batet va admetre haver-se inspirat en la tradició turca d'assenyalar les cinc de la tarda, l'hora que va morir Ataturk.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.