diumenge, 22 de gener de 2006
> El carrer dels militars rebels contra el govern
Avui, el cronista ha posat la seva mirada en un carreró de Girona, el de Ferrandiz i Bellés, dos militars republicans executats pel govern el 1884. Critica l'estat d'abandó i deixadesa en què es manté.
la crònica
JOAN RIBAS.
+ A la fotografia de Jordi Soler, l'estat actual del carrer Ferrandiz i Bellés de Girona, que porta fins a l'IES Jaume Vicens Vives.
|
El 27 de juny de 1884 el comandant de l'exèrcit Ramon Ferrandiz i el tinent Manuel Bellés, van ser executats fora muralla, prop de l'antic hospital militar de Girona. El seu delicte va ser pronunciar-se a favor de la República. Els dos soldats jutjats no tenien una graduació prou alta com perquè el seu gest pugués fructificar. Ells estaven destinats a Santa Coloma de Farners, i va ser allí on es van manifestar.
En altres ocasions, la pena màxima era commutada al cap d'un temps i no s'arribava a executar. Però aquesta vegada el poder públic es va mostrar inflexible, i malgrat les peticions que es van fer des de tots els àmbits, sol·licitant clemència, aquesta no va arribar. El dia senyalat per a l'afusellament, Girona es va despertar amb crespons negres als balcons en senyal de protesta i de dol. Sembla que la comitiva que els va conduir a peu va fer un recorregut llarg i erràtic per la ciutat, esperant que a darrera hora arribés un missatger amb l'indult. Però els minuts passaven i, en no rebre cap altra ordre, es va complir la sentència. Al cap de cinc anys, Girona va erigir un monument funerari al cementiri per subscripció popular, on reposen les despulles dels dos militars. Segons explica Francesc Ferrer en la seva web, l'Ajuntament gironí va declarar no fa gaire temps la caducitat del panteó, i corria el risc de ser enderrocat. Ferrer prometia presentar-hi al·legacions. Desconeixem si ha tingut sort, però bo i considerant que és membre de l'equip de govern de la ciutat, esperem que no li haurà estat difícil de convèncer els seus col·legues. Aquestes històries ens tornen a la memòria ara que hi ha militars que fan córrer remors de sabre. Tal com diu el refrany: «Les oques sempre han tingut bec», i els militars sempre han tingut sabre, i alguns l'han aixecat sense pensar-s'hi gaire.
Per la seva transcendència per a la història local, l'Ajuntament va acordar en el seu dia dedicar-los un carrer. Però ni en això van tenir sort els dos militars. El carrer en qüestió és a la pujada de les Pedreres, i és un indret esquifit, brut, deixat, ple de males herbes i que únicament condueix a l'IES Jaume Vicens Vives. En realitat, el carreró vol continuar cap avall, per anar a trobar el carrer del Carme, però el pas està barrat per una reixa que impedeix continuar. I és llàstima, perquè els alumnes i professors d'aquell centre educatiu no tenen altre remei que accedir per la vorera junt a la pujada de les Pedreres, en un lloc on actualment hi ha un trànsit rodat impressionant, sobretot en les hores punta. Un carrer a peu que portés al bell mig del carrer del Carme, evitaria el trasbals de veure centenars de nois i noies caminant adelerats a frec de vehicles que circulen a tota velocitat, malgrat el fort pendent que presenta aquell lloc.
No gaire lluny d'allà, i des del mateix carrer del Carme, hi ha un altre carreró, aquest dedicat a Jaume Roca Delpech, eximi pintor i músic. Tampoc ha estat de sort aquest benvolgut personatge, perquè l'indret també està deixat de la mà de Déu. Però, almenys, serveix d'accés a un centre educatiu atapeït d'infants que hi ha al capdamunt. Hi va haver una època no gaire llunyana en què Girona es dedicava a obrir carrers entre mitgeres per facilitar els camins a la gent. S'hi hauria de tornar a pensar, i dedicar-hi els millors esforços.
|
)
