| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 20 d'octubre de 2018


diumenge, 6 de novembre de 2005
>

Els Mossos tornen a Barcelona

El cos ja ha protegit la ciutat de manera intermitent des del 1766, quan hi va arribar per primer cop per fer serveis d'escorta

BERNAT FERRER. Barcelona

+ A dalt, mossos al parc de la Ciutadella l'any 1910. A baix, l'època de l'exposició del 1929. A la dreta, al Poble Espanyol. Foto: DEPARTAMENT D'INTERIOR / ARXIU D'EDUARD OLLÉ.


Els Mossos d'Esquadra, que patrullen des de dimarts per Barcelona, prenen el relleu als Mossos que ja vetllaven per la seguretat del país a principi del segle XVIII. L'actual cos dels Mossos d'Esquadra es va fundar a Valls el 1719 per donar seguretat a les rutes comercials i perseguir els guerrillers austriacistes, que havien quedat dispersos pel país després de la victòria del borbó Felip V. Des de Valls, ben aviat es van estendre arreu de Catalunya. A partir d'aquesta setmana, la capital del país torna a estar protegida pel cos, com ja ho havia estat anteriorment. «L'exèrcit era qui feia originàriament les tasques policials. A mesura que va anar participant en més guerres, els espais buits els van anar cobrint els Mossos», explica el sergent Àngel Magarzo, de la Comissaria General Tècnica. Així va ser com els Mossos van ser el primer cos creat a tot Europa per garantir la seguretat ciutadana. El 1725, el cos tan sols tenia 60 efectius, tots fora de Barcelona, que ja estava protegida per l'exèrcit. Un servei ingrat L'any 1766, la sala del crim de la Reial Audiència de Barcelona va considerar oportú disposar d'un servei d'escorta i va acordar que fossin els Mossos els encarregats d'aquesta tasca. El de Barcelona no era un destacament fix, sinó que eren els efectius d'arreu del país els que periòdicament efectuaven aquesta tasca. Sgons sembla, explica el sergent Magarzo, hi anaven de mala gana, perquè els allunyava de casa i els obligava a viure en una ciutat molt més cara. Després d'uns anys de decadència, el cos va recuperar el suport popular per la seva implicació en la guerra del Francès (1808-14) i es va estendre a bona part de Catalunya. Durant el Trienni Liberal (1820-23), les esquadres van ser molt mal vistes pel poder constitucional: «els progressistes el veien com un cos reaccionari», explica l'estudiós dels Mossos d'Esquadra Eduard Ollé. A mesura que van anar passant els anys, l'esquadra de Barcelona es va anar estabilitzant i va anar adquirint importància. L'any 1844, per exemple, estava formada per un caporal i 45 mossos. La resta d'esquadres del país -Sant Celoni, Torelló, Moià, Arboç, Torres de Segre, Pobla de Segur, Seu d'Urgell, Santa Coloma de Farners, Peralada, Riudoms o Móra d'Ebre- tan sols estaven formades per 36 efectius. Els Mossos d'Esquadra van tenir continuïtat fins al 1868, quan la Revolució de Setembre va derrocar Isabel II i el general Prim en va decretar la dissolució, a causa del seu caràcter excessivament monàrquic. Les tasques que feien les van passar a fer la nova i liberal Guàrdia Civil, cos estatal nascut el 1844 -125 anys més tard que els Mossos-. Durant tot el regnat d'Alfons XII, inclosa la dictadura de Primo de Rivera, el cos va renéixer, aquesta vegada només a la demarcació de Barcelona. Amb un comandant, set caporals, 25 sotscaporals i 204 mossos, va fixar la seu a Barcelona i destacaments a la Garriga, la Granada, Monistrol, Sallent, Torelló i Sant Cugat, a més a més dels llavors municipis de Sarrià, Sant Andreu del Palomar i Sants. Amb l'arribada de la República, els Mossos d'Esquadra van expressar fidelitat a Francesc Macià sense vacil·lacions. La Generalitat va adoptar el cos com a policia pròpia de Catalunya i el 14 d'octubre de l'any 1932, Macià va decretar que es desplegués per tot el país. A Barcelona ciutat tenia destacaments al Palau de la Generalitat, el Palau de Pedralbes, Vallvidrera, l'Escola Industrial i a Hor



L'esquadra de Barcelona va anar adquirint importància. L'any 1844 estava formada per un caporal i 45 mossos (passa a la pàgina següent)


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Els territoris encara pendents

>ta. La fidelitat a la Generalitat durant els fets

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.