| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 18 de setembre de 2021


divendres, 4 de novembre de 2005
>

Zapatero: l'hora de la veritat

Professor de ciència política

opinió

JORDI SÁNCHEZ..
La millor manera que té el PSOE de posar en evidència les estridències del PP és aprovant un nou estatut i demostrant que les advertències catastrofistes estaven fora de lloc


+ José Luis Rodríguez Zapatero. Foto: EFE
Després del debat d'abans-d'ahir al Congrés una cosa està clara: el projecte d'Estatut que el Parlament de Catalunya va aprovar quasi per unanimitat serà objecte de negociacions i, per tant, de modificacions. Ahir mateix el president espanyol ho va deixar ben clar. El que ja no va ser explicitat és fins a on podien arribar aquestes modificacions. I aquest és el punt més important ja que si l'Estatut que es pot aprovar és irrecognoscible, en referència a l'Estatut que Catalunya va enviar, potser la conclusió és que més val que no s'aprovi. Certament no es tracta de cridar el mal temps abans d'hora, entre altres motius perquè abans-d'ahir si algú va generar expectatives sobre el futur de l'estatut aquest va ser el mateix president del govern espanyol. Zapatero, amb l'habilitat que l'ha estat caracteritzant, va saber expressar el seu ple suport al projecte que arribava de Catalunya i a la vegada es va mostrar, sense precisions, prudent pel que fa als aspectes més rellevants del text. La sort de Zapatero està lligada en gran manera a la sort de l'Estatut, que és tant com dir que Zapatero necessita igual que ho necessiten les formacions polítiques catalanes l'aprovació del nou estatut, per no erosionar-se amb el seu fracàs. La millor manera que té el PSOE en general i Zapatero en particular de posar en evidència les estridències del PP és aprovant un nou estatut i demostrant que totes les advertències catastrofistes dels populars estaven fora de lloc. Si finalment l'Estatut s'encalla perquè el PSOE planteja retallades que les formacions polítiques catalanes no poden assumir, el PP saltarà al coll de Zapatero per haver alimentat el que per ells és la bèstia del nacionalisme català. Si per contra l'Estatut s'aprova, el temps demostrarà la gratuïtat de la sobrerepresentació que la dreta espanyola està fent en aquesta qüestió. És, doncs, Zapatero qui té la clau del futur de l'estatut. Abans-d'ahir les cares d'alguns socialistes espanyols presents a l'hemicicle (Guerra, Bono, Marugán...) no eren de satisfacció. Per vèncer la partida final, abans Zapatero ha de vèncer les resistències que els seus li ofereixen. Així doncs, si abans-d'ahir la batalla va ser contra el PP, ara comença la batalla contra els socialistes que no creuen amb el federalisme que s'intueix darrere Zapatero. Un tarannà i una convicció federalista sense el qual l'Estatut que Catalunya proposa no podrà mai ser aprovat. La batalla a l'interior del PSOE pot ser més difícil que la d'abans-d'ahir contra el PP. Zapatero continuarà necessitant molt de tarannà i també de talent.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>On són les balances fiscals?

>Molta sanció però cap solució

>El tripartit i CiU admeten que el finançament és el gran escull de la negociació amb el PSOE

>La premsa propera al PP entronitza Rajoy i parla de «cop d'estat incruent»

>El govern entén que ara la negociació de l'Estatut serà només política i no jurídica

>La cúpula del PP es reuneix a Barcelona per començar la campanya de marcatge a l'Estatut

>Malentesos, desinformació i boicot

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.