| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 27 de juliol de 2021


divendres, 4 de novembre de 2005
>

Elogis enverinats de matinada

Zapatero va lloar Alfonso Guerra al final del debat al Congrés per la seva contribució a la Constitució, però recordant-li que el 1979 ell mateix parlava de «nació de nacions». La Generalitat va oferir un sopar després del ple a polítics i periodistes

TIAN RIBA. Madrid

+ Alfonso Guerra passa per davant de José Luis Rodríguez Zapatero durant el debat de dimecres al Congrés. Foto: B.R./EFE
La nocturnitat de la darrera part del debat de presa en consideració de l'Estatut al Congrés, que va acabar passada la una de la matinada de dijous, va fer passar més desapercebut del que es mereix la lloança que José Luis Rodríguez Zapatero va fer a Alfonso Guerra com a ponent constitucional, atribuint-li una acció decisiva en el pacte amb Fernando Abril Martorell. Com es van encarregar de recordar Josep Antoni Duran i Lleida i Zapatero, Manuel Fraga no va votar l'article 8 de la Constitució: el de la igualtat de drets que sanciona els privilegis de les comunitats autònomes. Era la manera del president del govern de desacreditar la defensa en solitari de la carta magna que s'autoatorga el PP. Zapatero demanava obertura de mides com la del centredreta del 1979. Anava per la UCD, que no va posar peròs a les referències de Guerra a «Espanya com a nació de nacions». Però alhora era una floreta enverinada. Guerra és el president de la comissió constitucional del Congrés i el missatge va semblar adreçat a les bancades populars, però també a Guerra i altres companys de bancada socialista. Parlant de companys. Zapatero va revelar a Pasqual Maragall que la fórmula «identitat nacional» que proposa per a Catalunya té una font: Lluís Companys. Maragall va sortir «molt satisfet» i abraçat a Pepe Blanco malgrat comprovar en primera persona que al Congrés ningú s'agraeix el to com passa cada dos per tres al Parlament. És una altra cultura política. Deu ser perquè hi ha més poder o perquè a Catalunya es debat sobre matisos, però a l'hemicicle del Congrés, un edifici de mitjan segle XIX de decoració recarregada presidida per un tapís amb l'escut d'Espanya i escultures de marbre de Carrara d'Isabel i Ferran, s'insulta i es crida impunement. I això que Rajoy es va saltar un fragment del seu discurs en què comparava el suport de Carod a Zapatero amb el que diu que aviat tindrà d'Otegi. En canvi, el públic té estrictament prohibit aplaudir. A Madrid ningú s'agraeix el to. En canvi, la delegació catalana, la dels matisos, encara pot anar a Madrid a fer defenses unitàries i brindar amb cava. El satisfet Maragall va presidir acabat el debat de matinada una recepció de la Generalitat en un hotel situat davant del Congrés, on es van barrejar polítics de tots els partits menys el PP i uns agraïts periodistes per poder omplir l'estómac de delicatessen. Hi eren Maragall, Manuela de Madre, Ernest Benach, Artur Mas, Joan Saura, Josep-Lluís Carod-Rovira i bona part de la representació parlamentària catalana que va desembarcar massivament com mai a Madrid, però també la diputada d'EA Begoña Lasagabaster. Poca estona abans els diputats havien contemplat, sobretot Duran, que se'ls va trobar de cara, la incursió més propera a les tanques del pati de la cambra de la carrera de San Jerónimo que va fer l'ultradreta. Hores abans, prop del bar amb més fidelitat de diputats, un ciutadà emprenyat i multat havia cridat: «La multa la van a pagar los enemigos de España.» Va ser dia també de cantautors. Paco Ibáñez va ser dels pocs que va anar a donar suport a la delegació de la societat civil catalana que va fer un acte al Círculo de Bellas Artes. Ibáñez i Pi de la Serra es van acabar colant al Congrés i van coincidir amb Antonio Labordeta. Els testimonis asseguren que va ser antològic. Al costat de Paco Ibáñez, també Santiago Carrillo va fer costat a la delegació que encapçalava Òmnium Cultural i va acabar felicitant Artur Mas per la seva intervenció mentre aquest dinava amb els seus diputats en un restaurant proper al Congrés. Maragall també va felicitar Mas als passadissos. «Ho heu fet molt bé», li va dir. Com Pujol a Mas i ell mateix fa un mes. La rèplica de Mas a Rajoy encara va ser més de llibre. El del líder de CiU va ser el dinar més nombrós: 46 comensals. Eren al mateix restaurant que el PNB amb Josu Jon Imaz al capdavant. El mateix també que Blanco i la presidenta del PP basc, María San Gil. En canvi, Maragall va dinar amb Clos, Castells, Nadal, Ernest Maragall i el delegat a Madrid Santiago de Torres, mentre José Montilla i De Madre eren en un altre local, amb diputats del PSC. Carod va dinar amb Joan Puigcercós, Joan Ridao, Marina Llansana, Joan Tardà i Josep Huguet. Hi havia tanta gent que ahir el regidor del PP de Badalona va dir «folklòrica» a l'alcaldessa socialista Maite Arqué per haver-hi anat.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>La premsa propera al PP entronitza Rajoy i parla de «cop d'estat incruent»

>On són les balances fiscals?

>El pas de l'Estatut pel Congrés injecta una dosi d'optimisme a la societat civil

>pensem.» Montserrat Nebrera (profess

>Zapatero: l'hora de la veritat

>Molta sanció però cap solució

>El tripartit i CiU admeten que el finançament és el gran escull de la negociació amb el PSOE

>El govern entén que ara la negociació de l'Estatut serà només política i no jurídica

>La cúpula del PP es reuneix a Barcelona per començar la campanya de marcatge a l'Estatut

>Malentesos, desinformació i boicot

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.