dimarts, 1 de novembre de 2005
> Comissaries amb ambició urbanística
Interior no vol construir més edificis en sèrie i anuncia la voluntat de convertir-los en un referent arquitectònic
S. BARROSO.
Barcelona
És una de les obsessions personals de la consellera d'Interior: marcar amb els edificis del seu departament l'urbanisme del país. Montserrat Tura vol que aquesta idea s'estengui als parcs de bombers, però de moment ha pogut aplicar-la a les comissaries dels Mossos d'Esquadra a Barcelona. Han quedat fora de la campanya els tres edificis adquirits a la Policía Nacional per 15 milions d'euros -Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris-, però els altres set han entrat o entraran -quan es construeixin- en la nova era, en què ja no s'aixecaran més comissaries amb aspecte de prefabricat i animades només amb els colors corporatius blau, vermell i blanc. A Barcelona, les perles seran els edificis de les Corts, Sants-Montjuïc, Gràcia i, sobretot, l'Eixample.
|
Fins ara les comissaries dels Mossos es veien d'una hora lluny perquè eren totes iguals: edificis de color blau, vermell i blanc. Era així excepte en casos com el de Girona, on es va construir un edifici singular al centre urbà, tot i que passa desapercebut a causa de la seva discreta situació en un carrer secundari.
Aquesta etapa s'ha acabat. Tura vol convertir l'excepció en regla i fer, a Barcelona i a la resta del país, que les 35 comissaries planificades en la seva etapa siguin com la de Girona: edificis amb un segell arquitectònic evident i que contribueixin a la reordenació urbanística de l'entorn. Amb aquesta premissa s'han dissenyat els set edificis de Barcelona que s'havien de construir de nou -el de les Corts ja estava encarregat pel govern de CiU- o remodelar a fons, com la comissaria de Sant Martí, que de moment és un aparcament del cos i que no estarà llesta fins al 2007.
«Transparència, lluminositat, accessibilitat i funcionalitat» són les condicions que ha marcat Interior. I els arquitectes han contestat amb projectes en què domina el formigó blanc i les línies rectes. Les finestres són abundants però estan protegides per gelosies, plaques de ferro que les cobreixen parcialment o barres que parteixen del que podria haver estat una reixa però que es converteixen en elements ornamentals alhora que deixen entrar el sol.
La plaça Espanya
L'estrella de les comissaries de Barcelona ha de ser la de l'Eixample, situada a la plaça Espanya, a la confluència entre la Gran Via i el Paral·lel. No estarà a punt fins al gener del 2007, però un cop construïda ha de ser el punt d'arrencada per a la remodelació de la plaça. Almenys això es proposa l'arquitecte de MBM que lidera el projecte, Oriol Bohigas, que ja n'està parlant amb l'Ajuntament. «És un espai que es va planificar a corre-cuita per a l'exposició universal del 1929 i que després s'ha anat desgraciant i ha perdut la simetria de plaça neoclàssica a què aspirava», argumenta Bohigas. La seva proposta és redibuixar la circumferència, reconstruir-la modificant el traçat de voreres i, si cal, d'algun carrer.
Mentre coonvenç l'Ajuntament, però, Bohigas i el seu equip han dissenyat per als Mossos un edifici de dos mòduls units per un atri: cada lòbul està pensat com a final de la línia d'edificis de cada una de les dues voreres, i en realitat són dos blocs, d'alçada diferent -set plantes a la Gran Via, nou al Paral·lel-, dues torres que confluixen a la cantonada. Bohigas vol que les dues torres -que són «desiguals per no competir amb les torres venecianes» del 1929- tapin les parets mitgeres dels edificis de cada costat, que fins ara quedaven a la vista perquè eren més alts que l'immoble que hi havia en aquest solar, utilitzat pel Cuerpo Nacional de Policía.
Un gran atri
Finalment, s'hi aixecarà un complex de 9.867 metres quadrats en total -comptant-hi els soterranis- que costarà prop de deu milions d'euros. La façana serà de formigó blanc, però les plaques fotovoltaiques, que alhora protegiran part de les finestres, aportaran un to blau, segons Bohigas. A dins, un atri amb llum natural distribuïrà l'espai, ja que una part de l'edifici serà per als serveis territorials del Servei Català de Trànsit a les comarques barcelonines i 569 metres quadrats se cediran a la Policía Nacional per expedir-hi passaports i DNI.
Sants-Montjuïc
L'altra nineta dels ulls de Tura és la comissaria de Sants-Monjuïc, situada al carrer Ulldecona, en una àrea de la Zona Franca on s'havia instal·lat part del mercat de l'heroïna desallotjat de Can Tunis amb l'enderroc del barri de Montjuïc. «La sola presència de la comissaria ja ha posat en marxa el procés de regeneració de l'entorn, i és una prova del que pot fer l'urbanisme per la millora dels barris», explica Tura, que recull un argument utilitzat durant anys pels alcaldes als quals s'ha acusat d'estar més pendents de la pedra que de les persones.
L'edifici, encarregat al despatx Artigas i Sanabria, és al bell mig del futur barri de la Marina, i forma part d'un nucli d'equipaments que quedarà envoltat per una zona verda. Es tracta d'un edifici baix i ample -dues plantes més un soterrani- que combina les entrades de llum i un accés fàcil per al públic amb altres zones més reservades i una façana que vol ser una gelosia de formigó. A més, l'edifici, com d'altres de la xarxa, incorpora plaques solars per generar energia tèrmica i les fotovoltaiques per a l'energia elèctrica. Ha costat 7,4 milions d'euros i és un dels més modestos en relació amb el pressupost total destinat a reformes, compres i construcció d'edificis nous per als Mossos a Barcelona, que és d'uns 130 milions, segons les dades facilitades pel mateix Departament d'Interior l'estiu passat.
Gràcia
Els projectes de Sant Andreu i d'Horta-Guinardó -dels edificis, de moment, només hi ha els fonaments- s'acosten al plantejament de Sants-Montjuïc: rectangulars, baixos i amples, amb molta façana i menys profunditat. El que trenca la tònica és el de Gràcia: una peça més escultòrica que imita dos cubs posats l'un sobre l'altre i desencaixats, de manera que el de sobre forma un voladís que fa de porxo sobre l'entrada per al públic.
Les Corts
L'edifici de les Corts, un dels que ha començat a funcionar avui, és el més car de tots (20 milions d'euros), però també el que més superfície construïda tindrà: 18.535 metres quadrats repartits en dos mòduls, un per a la comissaria del districte i un altre per a la seu dels serveis regionals -grups que treballaran per a tota la ciutat- i els màxims comandaments, inclòs el cap del cos, el major Joan Unió, i el seu equip. L'edifici té cinc plantes d'alçada i diversos soterranis que s'il·luminaran a través de patis interiors. Avui aquest edifici serà la seu de l'acte institucional, presidit per Pasqual Maragall, per celebrar el desplegament a Barcelona.
|
)
