| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 25 de gener de 2020


dilluns, 31 d'octubre de 2005
>

La llum de Caravaggio no s'apaga

L'exposició del MNAC rep una assistència massiva i estarà oberta excepcionalment durant el pont de Tots Sants

MARIA PALAU. Barcelona
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) obrirà excepcionalment les portes aquest pont de Tot Sants per atendre la gran afluència de públic que visita l'exposició Caravaggio i la pintura realista europea . Avui -els dilluns sempre tanca el museu- i demà -festiu- el MNAC estarà obert fins a dos quarts de tres del migdia. Des que es va inaugurar, el 8 d'octubre, l'exposició ja ha rebut més de 30.000 visitants. Reunir 12 caravaggios a Barcelona ha estat una fita històrica. La coincidència amb altres mostres internacionals dedicades al mestre del tenebrisme ha impedit que poguessin venir més quadres. També per culpa d'aquesta coincidència, a finals de novembre marxaran de la capital catalana tres caravaggios. L'exposició es tancarà el 15 de gener.


+ Autoretrat de Caravaggio, Noi mossegat per un llangardaix, en què el pintor apareix en actitud sensual i sexualment ambigu. Foto: GABRIEL MASSANA
Noi pelant una fruita (una còpia de l'època, 1593-1594) és el quadre que obre el recorregut per les dues sales dedicades a Caravaggio. Es tracta d'una pintura de gènere que el pintor llombard va pintar amb absoluta llibertat creativa i que contrasta amb altres obres més comercials que feia en aquella època. És, doncs, un bon primer contacte per fer-se una idea del que va ser la revolució pictòrica caravaggista: la revolució de la força del naturalisme, «indispensable per al posterior desenvolupament del barroc», subratlla Rosa Maria Subirana Rebull, professora titular d'història de l'art, i especialista en l'art de l'època del Barroc, de la Universitat de Barcelona (UB). A Noi mossegat per un llangardaix (1594), apareix un autoretrat de Caravaggio, en actitud sensual, sexualment ambigu (llueix una flor als cabells), que els crítics associen amb la condició homosexual del pintor. El noi arronsa el nas i el seu rostre mostra dolor perquè just en aquell instant l'ha mossegat el llangardaix. Aquest instant precís en què succeeixen els fets, just un segon abans o just un segon després, és determinant en l'obra de Caravaggio. A Sant Jeroni penitent (1605) i a Sant Francesc en meditació (1604-1606), el geni llombard pinta els protagonistes en el moment precís que es recolzen amb la mà, de tal manera que la força del cap encara no ha tingut temps d'aixafar els pèls de les seves barbes. I a Martiri de santa Úrsula recrea just el moment de la ferida que precedeix la mort de la santa. La força del naturalisme és igualment punyent en una altra peça singular que exposa el MNAC: Sant Joan Baptista (1606). En aquest tema religiós, Caravaggio capta la realitat, «la seva realitat, el seu entorn més proper», emfasitza Subirana. És a dir, per pintar sant Joan, va fer servir de model un noi del carrer, amb la clara voluntat de no idealitzar l'escena. Aquest principi creatiu contrari a la idealització es percep, per exemple, en les mans del model, més enfosquides que la resta del cos. Fins i tot les pinta inflades, «perquè són mans de treballar». A Santa Caterina d'Alexandria (1598), la model que va pintar era una prostituta de luxe. Subirana dóna alguns consells per no perdre's cap detall en el recorregut per l'exposició. L'espectador ha de tenir molt en compte que els tretze quadres (dotze originals i una còpia) no estan ordenats cronològicament. I, si no és un expert en història de l'art, és important que no caigui en l'error de considerar Caravaggio com l'iniciador del tenebrisme. Què aporta, doncs, de nou? «Caravaggio és pioner en la utilització conceptual de la llum», una llum que, gairebé per norma, escombra sempre el quadre d'esquerra a dreta. El contrast llum-foscor és únic en obres com Salomé amb el cap del Baptista (1606-1608). La potència de la llum domina peces tan cèlebres com Flagel·lació (1607-1610), una de les poques obres originàriament creades per a un altar que, finalment, n'han sortit i es poden veure en un museu. Flagel·lació és un dels molts exemples de la poca consideració que va tenir Caravaggio pel decorum. Com si fos una provocació, Jesús no apareix al centre de la tela, sinó més aviat desplaçat a l'esquerra. Aquest quadre també és, a parer de Subirana, un avís per als experts que creuen que Caravaggio va trencar radicalment amb el manierisme, corrent afí a les composicions asimètriques. «No trenca del tot amb el manierisme, en el seu aspecte compositiu Flagel·lació ens hi fa pensar», opina. David i Goliat (1600) és una obra singular amb anècdota inclosa. Sota la tela actual, a través d'una radiografia, es va poder apreciar un cap de Goliat original d'aspecte terrorífic, que posteriorment el mateix Caravaggio va modificar. Subirana reivindica un Caravaggio «no dur», i per això considera que L'arrencaqueixals (1609) és una de les seves obres menys aconseguides: apareix una dona vella «duríssima». A més, en aquest quadre, l'especialista de la UB creu que Caravaggio no va saber dibuixar amb la precisió que el caracteritzava les mans dels personatges. Ecce homo (1609) -no s'ha de confondre amb un altre Ecce homo del 1605- seria, segons Subirana, una altra de les obres «menys caravaggistes» de les que es poden veure al MNAC. Tot i que el gran reclam de l'exposició és Caravaggio, no es poden passar per alt altres obres mestres del realisme europeu que s'han reunit per demostrar com va influir a tot el continent la revolució caravaggista. Subirana anima a descobrir, entre altres pintors, Orazio Gentileschi -artista que va conèixer Caravaggio-, la sala sencera que es dedica al valencià Josep de Ribera Lo Spagnoletto -un seguidor molt hàbil, ja més barroc que naturalista, del pintor llombard-, el treball personal de Bernardo Cavallino i Francesco Guarino, els dos mestres del realisme hispà, Velázquez i Zurbarán i els caravaggistes del nord, Terbrugghen, juntament amb La Tour i Régnier, que, a diferència de Caravaggio, sempre pintaven llums reals i tangibles.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Pintura tenebrista, vida tenebrosa

>Ressò internacional

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.