| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 20 de setembre de 2021


diumenge, 16 d'octubre de 2005
>

Guatemala, al descobert

Els estralls de l'«Stan» evidencien les debilitats d'un dels països amb més desigualtats del món. Com a exemple, una dada: el 2 per cent de la població té el 72 per cent de la terra.

L. GARCIA / O. LLADÓ.

+ A la fotografia, alguns dels desallotjats en un alberg a Jocotenango, a pocs quilòmetres de la ciutat d'Antigua. Foto: L.G.
La tempesta Stan, que ha superat a Guatemala els estralls del molt més mediàtic huracà Mitch del 1998, ha tornat a evidenciar les debilitats d'un país que, malauradament, exemplifica com pocs les dificultats de l'Amèrica Central per millorar el seu nivell de vida. L'Stan ha provocat una destrucció terrible al país centreamericà. Les xifres oficials continuen sent de 652 morts -dimecres, 12 d'octubre-, tot i que fonts de les organitzacions que treballen sobre el terreny apunten que es podrien superar les 2.000 persones mortes. De moment, el govern parla de 130.000 persones directament afectades, 90.000 de les quals han perdut casa seva i s'allotgen en albergs d'emergència, arreu de la zona del llac d'Atitlán i a la costa nord del Pacífic. Incomunicació El nombre de perjudicats indirectes podria créixer considerablement en les pròximes setmanes. La incomunicació de molts municipis pel col·lapse de la majoria d'infraestructures viàries -només fa dos dies que arriben els helicòpters a les àrees més perjudicades- i l'escassedat de combustible han deixat grans contingents sense feina. Les famílies han vist restringit, encara més, l'accés al menjar i a l'aigua potable. En les zones agrícoles del Pacífic s'han perdut collites de cafè, de sèsam i d'altres vegetals. La tempesta Stan ha deixat al descobert les mancances d'un país en què «el 2 per cent de la població té el 72 per cent de la terra», recorda Fernando Amigo, coordinador de Medicus Mundi a Guatemala, que coneix molt de prop la situació de les poblacions més afectades. No és estrany, doncs, que cada cop sigui més fort i convincent el clam per la condonació del deute extern, al qual s'ha afegit el diari de referència del país, Prensa Libre, en un editorial molt explícit. «L'Stan ha evidenciat la falta de justícia social, segons els indicadors internacionals», afirma la periodista Ileana Alamilla, directora del Centro de Reportes Informativos de Guatemala i presidenta de l'Associació de Periodistes de Guatemala. L'informe del 2005 del Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament el situa entre els quatre països més desiguals del món. «L'Estat ha estat rebaixat per la mala distribució de la riquesa en unes quantes famílies, i això ara ha quedat molt clar.» «Hi ha gent que viu en zones on no hauria de viure ningú», conclou en relació amb els principals afectats, i critica la «irresponsabilitat» del president del país, que va relativitzar en un primer moment els efectes de l'Stan. La debilitat del govern s'ha demostrat per l'absència d'uns protocols d'actuació clars i per la falta d'una coordinació forta i organitzada des del primer moment. Aquest fet, afegit a les deficients infraestructures i a la persistència de pluges, ha fet que hagi hagut de passar més d'una setmana perquè la Conred (Coordinadora Nacional per a la Reducció de Desastres) hagi pogut contactar amb el cent per cent de les comunitats afectades, segons afirma el seu portaveu, Benedicto Girón, el qual, amb tot, continua demanant ajut internacional. Interessos partidistes Sobre el terreny, a més, municipalidades i diputats de demarcació han actuat seguint interessos partidistes, i se'ls acusa d'afavorir amb menjar i altres recursos només els que són «dels seus». La força d'aquesta polèmica es fa ben evident quan es visiten algunes de les zones afectades. Tot i que les eleccions no se celebren fins al 2007, l'Stan no ha fet més que impulsar els primers signes de la forta disputa electoral que s'espera en els pròxims comicis, en els quals Berger ja no podrà repetir com a candidat. La situació de Guatemala no és gaire diferent de la d'altres països de la zona. Una minoria -de la qual està exclosa la majoria indígena- domina bona part de l'economia, i l'ombra de l'estament militar, reaci a acceptar el seu paper en un país amb aspiracions de ser una democràcia, limita de manera clara les possibilitats de progrés. La proximitat de la guerra, amb els acords de pau signats encara no fa nou anys, acaba de complicar la situació, en aquest cas. La massa crítica provinent del moviment guerriller no ha trobat la manera d'articular-se políticament, i Guatemala no disposa d'una veu clara i potent per donar sortida a les seves demandes. La situació de les comunitats rurals continua sent desesperada, i és molt vulnerable, encara, com s'ha vist amb l'arribada de l'Stan. Redistribuir la riquesa Disposa Guatemala avui d'una estratègia de recuperació? Fernando Amigo considera que no, que en un país amb prop de la meitat de la població vivint amb menys de 2 dòlars al dia i amb desenes de comunitats indígenes pràcticament aïllades cal alguna cosa més que campanyes benintencionades i caritatives. Per Iliana Alamilla, la tragèdia ha de servir perquè es reflexioni no només des del govern, sinó des del poder econòmic, i es repensi el sistema de la distribució de la riquesa. Al govern, li demana que impulsi un programa de govern basat en els Acuerdos de paz firme y duradera (que van posar punt final el 1996 a més de tres dècades de guerra civil), per «construir un país diferent». Entre les valoracions positives, Alamilla assenyala que la premsa -controlada, en bona mesura, pel govern i pels grups econòmics del país- ha començat a tenir un paper més crític i responsable amb els efectes del desastre. Curiosament, l'atenció informativa dels mitjans internacionals comença a disminuir precisament quan l'abast de la tragèdia es revela en uns termes molt més dramàtics dels que es van valorar inicialment. Des de les organitzacions i la premsa independents hi ha consens a assenyalar que cal anar més enllà del maquillatge i que és necessari començar a parlar d'una profunda reformulació del país. La tragèdia, diuen, ha de servir almenys per obrir aquest necessari debat nacional. Un debat, n'estan segurs, que corre el risc de ser desvirtuat en la pròxima cursa electoral per la presidència.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Que no torni a ploure

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.