| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 20 de setembre de 2021


dimarts, 11 d'octubre de 2005
>

Un país sota el fang

Sota la pluja que ha castigat l'oest de Guatemala durant almenys nou dies, el poble de Pastores, a pocs quilòmetres de la turística Antigua, amb prou feines afectada pels aiguats, reviu les angoixoses escenes que s'han fet quotidianes

L.GARCIA / O.LLADÓ. Antigua (Guatemala)

+ Pastores, un dels pobles de Guatemala afectats pels aiguats. Foto: L.G. / O.Ll.
El fang ha tenyit les parets de les cases, amb un color que es fa omnipresent. Els pantalons i les botes dels vilatans i els voluntaris es fan irreconeixibles en pocs minuts, només de trepitjar els baixos de moltes cases o el carrer. L'entrada del poble està col·lapsada. Aquí és on paren les poques camionetes que s'aventuren a pujar al municipi des d'Antigua: la magnitud del desastre es mostra ja amb insolència. Bicicletes inservibles, portes arrencades, mobles perduts, calçat i roba esparrecats es distingeixen amb prou feina entre el fangar i no costa gaire imaginar la terrible força de les torrentades en aquests pobles, situats a les faldes dels grans volcans de la zona. A Pastores, l'aigua va escombrar, gens sorprenentment, alguns habitacles de la gent més pobra d'un municipi principalment indígena, però per sort no hi ha hagut cap baixa mortal. El poble està esventrat i cal passar damunt de taulons, per accedir a l'escola, on la municipalidad centralitza l'ajut als damnificats. La premsa nacional ja recompta 519 morts, 337 desapareguts i 98.000 afectats i el diari de referència, Prensa Libre, titula: «Peor que el Mitch». Aquest va ser el darrer huracà que el 1998 va deixar un total de 268 víctimes en territori guatemalenc. Els danys causats van més enllà, a hores d'ara, i encara amb pluja ja es xifren en 3 milions de quetzals. La reconstrucció, diuen els experts, pot costar 300 milions de dòlars, tot i que és aviat encara per valorar amb rigorositat l'abast de la destrucció. El vicepresident, Eduardo Stein, ha aventurat que la recuperació del país podrà ser un fet en un any. El govern ha aprofitat el desastre per iniciar una potent campanya amb grans anuncis als diaris, que apel·len sense escrúpols a la sentimentalitat. Alguns mitjans de comunicació ho han criticat amb duresa i demanen que els diners s'inverteixin en els afectats. La incomunicació i la desatenció, que són habituals en algunes comunitats de la zona, fan que difícilment i malgrat les previsions del govern, es pugui determinar l'abast de la catàstrofe de manera objectiva. Cada dia surten a la llum casos de pobles i barris colgats on fins al moment ningú no havia pogut arribar. Dissabte al vespre, finalment van ser traslladats a Antigua i a la capital de Guatemala uns 300 turistes que havien quedat atrapats durant els darrers dies en alguns dels pobles més afectats, com Panajachel i Sololà. Per cert, l'embaixada espanyola a Guatemala ha decidit suspendre els actes de celebració del Dia de la Hispanitat, prevista per a dimecres, a causa de la tempesta tropical Stan. Albergs d'urgència La situació a Pastores no és tan greu com la que ha afectat poblacions com Sololá i Santiago Atitlán, molt més a prop del llac del mateix nom, on s'han concentrat la majoria de baixes. No obstant això, comparteix amb aquestes poblacions la mateixa precarietat urbanística i la falta d'infraestructures preparades per respondre a un desastre d'aquestes característiques. L'ajut per carretera és i ha estat força dificultós, però l'assistència aèria, atès el mal temps persistent, és gairebé inexistent. Als voltants de Pastores desenes de veïns i voluntaris locals o estrangers -també alguns turistes que han decidit posar-se les botes i agafar pic i pala- intenten obrir pas de camins amb el fang fins als genolls i amb els ulls posats al cel: la pluja, tot i que és més lleu, no s'atura. Als albergs, unes desenes més s'organitzen per omplir bosses de menjar, roba i aigua per a les famílies més afectades que han perdut la casa i totes les seves pertinences. Les dones fan tortillas amb frijoles per a tots els que treballen i els més joves, entre setze i divuit anys, s'encarreguen de liderar l'organització sota la supervisió d'alguns metges i altres líders locals. Com cada dia des de dimecres, s'han llevat a les 5 del matí i no saben a quina hora aniran a dormir. En Michael, un noi guatemalenc que no es treu la gorra amb aire gringo, és l'encarregat de controlar el repartiment i detectar els oportunistes, que tot i tenir fortes necessitats no han estat afectats directament per l'huracà. A ells, però, també se'ls donarà menjar. Els voluntaris estrangers es posen a la seva disposició i són ells, els nois i noies del poble, els qui s'encarreguen de donar les directrius amb una calma i serenitat que sorprenen i, malgrat tot, omplen d'esperança: avui ja són el present d'aquest país. També n'hi ha que es queden a casa. «On són la resta de ciutadans? Perquè no han vingut a ajudar?», es pregunta un jove alemany que havia de començar demà mateix un curs de quatre setmanes d'espanyol a Quetzaltenango i que, de moment, no s'hi podrà ni arribar. Els del país no tenen una resposta clara, però aquí tenir les pròpies necessitats cobertes sovint ja és tota una quimera per a bona part de les famílies. Es parla de robatoris i dels preus abusius -en algunes zones s'han quintuplicat- de molts productes de primera necessitat decidits per comerciants que no fan sinó aprofitar-se de la desgràcia. On és l'exèrcit? De moment, només es veuen bombers voluntaris. L'exèrcit no es deixa veure en aquestes situacions, indica Oliver -un dels joves voluntaris- amb un somriure inescrutable.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Un territori pobre i desvertebrat

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.