dimarts, 4 d'octubre de 2005
> Que la prudència no ens faci traïdors
Escriptor. Membre del col·lectiu Mata de Jonc
tribuna
AGUSTÍ SOLER I REGÀS..
L'enemic és aquell que vol veure'ns desaparèixer del mapa de la història, fer desaparèixer la nostra llengua i la nostra cultura, i portar-nos al pacte de la fam. I tots sabem aquests qui són. Cal recordar-ho a l'hora de decidir a qui xiulem
+ L'11 de setembre del 2005, milers de catalans s'aplegaren un cop més al Fossar de les Moreres.
|
L'11 de setembre de 1977, milers de catalans ens aplegàrem al Fossar de les Moreres per homenatjar els patriotes que lluitaren contra l'invasor borbònic i que estan soterrats en aquell indret. Milers de catalans vinguts de tot arreu ens vam conjurar a ser fidels a l'exemple d'aquells que donaren la vida per les llibertats i participàrem amb la intensa complicitat d'aquelles paraules que ens adreçà Jordi Carbonell: «Que la prudència no ens faci traïdors.» L'11 de setembre del 2005, vora trenta anys més tard, milers de catalans, molts potser fills dels ja vells patriotes, s'aplegaren un cop més al Fossar tal com s'ha anat fent cada any i es tornaren a conjurar per assolir allò que una Transició llarga i enganyosa encara no ha permès: la plena sobirania del poble català. De tota manera, uns tristos incidents deslluïren la jornada patriòtica tot enfrontant diversos grups de joves (tots es deien independentistes) de la CJEI i les JERC. Sembla que els primers no volien que els altres entressin al Fossar perquè els consideraven uns traïdors. Jo em pregunto: traïdors a què? Recordo que el 1997, mesos després de l'escissió a ERC que portà a la formació del PI (Partit per la Independència), alguns membres d'aquest nou partit estàvem retent homenatge a Rafael Casanova quan, trencant el silenci solemne del moment, uns joves de les JERC ens etzibaren a ple pulmó: «Traïdooors!» Els que estaven al seu voltant se'ls miraren astorats pensant que potser els faltava un bull, però jo, recordo, m'havia fet la mateixa pregunta que l'altre dia: traïdor?, a qui?, a què? Això que aquell incident no fou un acte solitari. Aquella tarda, trobant-se els militants del PI i d'ERC esperant l'inici de la manifestació, a la plaça Urquinaona, sense cap avís previ, un enorme camió tràiler amb ensenyes d'ERC provenint del carrer Pau Claris es llançà cap on estaven els militants del PI que portaven una gran senyera estelada, la qual a més a més rebé l'impacte de diversos petards des de les files d'ERC que provocaren cremades irreparables a l'ensenya. Sortosament, el capteniment dels dirigents del PI evità mals majors. Recordo un Àngel Colom manifestant als mitjans de comunicació que per a ell un patriota no podia ser mai un enemic de Catalunya (els d'ERC comptaven com a patriotes) i volia oblidar aquell desagradable incident. No recordo, però, cap excusa per part dels líders d'ERC. No sé si els joves republicans saben aquesta història malgrat que, malauradament, han tastat la seva pròpia medecina i, francament, tot plegat és força decebedor. Crec que els joves de les CJEI farien bé de prendre nota d'aquells fets i de la serena actitud dels dirigents del PI, i així no s'equivocarien d'enemic.
L'enemic és aquell que vol veure'ns desaparèixer del mapa de la història, fer desaparèixer la nostra llengua i la nostra cultura, i portar-nos al pacte de la fam. I tots sabem aquests qui són. Puc entendre que per a alguns joves del Fossar la desconcertant estratègia d'ERC, la sèrie de claudicacions davant el moment actual i la pusil·lànime actitud d'alguns dels seus líders (no pas de tots) els pugui semblar una covardia, però no una traïció. Per resoldre això hi ha les urnes. Si l'electorat se sent enganyat o traït ja s'expressarà. Temps al temps. Al Fossar, però, hi ha de poder entrar tot aquell qui vulgui homenatjar els vells herois. Encara que, ben pensat, a vegades sí que penso que potser tanta prudència ens està fent traïdors. O no?
|
)
