dissabte, 24 de setembre de 2005
> «S'ha negat formació als bombers voluntaris»
l'entrevista
JORDI ALEMANY.
Terrassa
Més de 40 anys d'experiència en el voluntariat dels bombers el converteixen en una de les veus més autoritzades per parlar d'accidents i de l'actuació de l'administració, amb qui és crític. Fa uns dies va rebre un homenatge sorpresa a Matadepera per la seva trajectòria.
Matadepera li va agrair els seus anys de dedicació al parc amb una festa sorpresa. Com es va sentir?
«Vaig passar força vergonya i la veritat és que ho agraeixo, però no vaig ser jo sol qui va fundar el parc, sense rebre suport no ho hauria pogut fer. Ara, en complir 65 anys, passes de l'escala activa dels bombers a la de veterans si ho sol·licites. No estàs a primera línia i passes a fer assessorament.»
Vostè té una trajectòria molt llarga com a bomber voluntari. Quan se li va despertar aquesta vocació?
«A final dels cinquanta i seixanta un grup de Barcelona, Gelida i Terrassa vam fundar el cos provincial de bombers voluntaris dins del districte forestal de l'Estat, el que és ara Icona. De seguida la Diputació ens va acollir un cop ens vam estructurar i vam arribar a tenir uns 68 ajuntaments adherits, i la primera actuació forta va ser per les inundacions del 24 i 25 de setembre del 1962 al Vallès. Quatre anys després ja es va absorbir dins de bombers funcionaris i els ajuntaments que tenien bombers, com Terrassa, Manresa, Martorell i Sabadell, van passar a la Diputació. Posteriorment es va passar a dependre de la Generalitat. Entre els 16 i 17 anys ja vaig començar a l'empresa, on treballava amb un grup de gent que estava preparada per si hi havia un incendi. A Terrassa també hi va haver el sindicat de pagesos i ramaders, que realment va començar a aglutinar una sèrie de gent per fer front als incendis forestals.»
Un dels mals endèmics dels bombers voluntaris és la falta de recursos?
«Sempre hem anat a remolc dels funcionaris, tot i que ells van arribar després. Els camions vells dels parcs de funcionaris passen als de voluntaris tot i que fem la mateixa feina. Això va lligat a polítics que no en tenen ni idea del que són els bombers, igual que alguns funcionaris que tenen la sensació que els voluntaris els prenen llocs de treball, tot i que no es pot generalitzar. Sempre hi ha hagut reticències, tot i que molts funcionaris pensen que sort n'hi ha dels voluntaris.»
Vostè va dimitir el 2001 com a cap de Matadepera amb fortes discrepàncies pel tracte que rebien.
«Sí, i no ha canviat. Es va fer un reglament de bombers voluntaris que és un dels més enrevessats d'Europa i es va aconseguir que el Consell de Bombers Voluntaris faci més d'un any que estigui parat. No hi ha una direcció visible i cada regió va per lliure. També s'ha negat formació i només existeix el curs bàsic, que és el que fan els funcionaris, però el de comandaments està totalment parat. La situació del voluntariat no és gens saludable.»
I pel que fa a personal?
«Penso que hi hauria d'haver uns 5.000 voluntaris a Catalunya i no arribem als 2.000. No sé si és desídia de l'administració o perquè no interessa. Pot ser per pressions del sindicat o perquè equipar tanta gent val molts diners i van justos de pressupost. Els bombers tenen un pressupost altíssim i un 70% se l'enduen els sous. Per què en aquest país som a la cua d'Europa pel que fa a bombers voluntaris? Per sort, arran de les mobilitzacions del 1998 es va poder solucionar la demanda d'equipació, però continuem anant coixos de vehicles.»
A més, els van treure el model de camions egipcis...
«Va ser una decisió política, perquè a la resta d'Espanya s'usen sense problemes. El que va passar és que hi va haver dos accidents perquè se'n va fer un mal ús. L'un anava massa ràpid i l'altre portava les mateixes rodes des de feia 12 anys.»
|
