| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 23 de gener de 2019


dimarts, 20 de setembre de 2005
>

Fotografia digital

Els fotoblocs són conseqüència de la revolució de les càmeres digitals, penges fotos per exhibir-les al món

la crònica

TONI SALA.

+ Autoretrat doblement egocèntric, de David Lladó.
Llegint el diari, em trobo de vegades que m'interessa més la manera com la claror es posa sobre el paper i la tinta que no el que el diari diu. La llum és comunicació directa. Toquem el món amb els ulls. En una altra vida em dedicaré a la pintura o a la fotografia. Un amic m'ha recomanat que visiti a la xarxa l'adreça http://imatges.net. És un fotobloc, o sigui una pàgina web on algú va penjant fotografies. Els fotoblocs són conseqüència de la revolució de les càmeres digitals. Fas fotografies i les penges, per informar o exhibir-les al món. Com sempre passa a Internet, hi ha fotoblocs de tota mena, i a cabassos: pàgines de fotografies personals, socials, íntimes o artístiques, de qualitats molt diverses. La fotografia digital és nova, assequible, discreta i poc pretensiosa. Els colors digitals són simples i molt fàcils d'entendre. Com que és jove, la fotografia digital viu un moment dolç. Imatges.net em fascina. Són fotos senzilles, sovint matèriques, plenes d'idees, de composicions i d'objectes humanitzats. Tan important com la fotografia és el títol que en determina la lectura. Són fotografies d'algú que encara no ha tingut temps de retoritzar-se. Abans de la càmera digital, per poder tirar fotos il·limitadament primer havies de professionalitzar-te. Ara pots ser un jove fotògraf autodidacte. Aquest avantatge tècnic, amb una imaginació creativa, dóna com a resultat fotografies així. Com ho pot fer, un escriptor, un pintor o un fotògraf, per treure's de sobre l'experiència que agafa amb els anys? En el millor dels casos, l'experiència li servirà per esborrar l'experiència. És un problema que els autors que comencen no tenen. Jo crec en l'espontaneïtat i l'atzar. No com a justificant de l'astracanada, que és com se sol entendre, sinó com una manera de subvertir els models gastats, eliminar la retòrica i jugar net. «Fins i tot en la caiguda d'un pardal hi ha providència», com diu un llibre. Contacto amb el fotògraf, David Lladó. No em sorprèn gens la seva persona. Trenta anys i una timidesa intel·ligent. «La pàgina no es diu fotografiadaltaqualitat.com sinó imatges.net», se'm justifica. «Les fotografies les faig sense pensar.» «Les fotos digitals surten molt enfocades, potser massa, i s'ha perdut la màgia de les fotos antigues.» Li pregunto si és per això que les literaturitza amb els títols. «Sí, i també perquè els llibres m'influeixen. Quan veig una escala, sempre la vull retratar, i és per culpa de Cortázar. El dia que comenci a veure cronopios em preocuparé.» «Faig centenars de fotos, i d'aquest centenar potser n'hi ha dues o tres que estan bé. La principal diferència entre la fotografia analògica i la digital és en el postprocés. Abans podies estar-te quaranta hores preparant-te abans de disparar. Avui fins i tot les càmares més senzilles estan preparades perquè després retoquis les fotos. Si jo pengés les fotos tal com les faig, la web seria una porqueria.» «La fotografia digital em permet anar pel món veient fotografies. En lloc de veure't a tu, ara mateix jo veig una fotografia.» «Estic sorprès de la resposta de la gent. Hi ha americans que tenen la meva web posada com a favorita al seu ordinador. Fins i tot castellans!» Per acabar, i per posar-lo a prova, li demano que m'enviï un autoretrat. «Quina putada», em diu. «A mi que no m'agrada retratar persones.» La foto que m'envia il·lustra aquest article.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.