| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 25 de gener de 2020


dilluns, 12 de setembre de 2005
>

Delli Colli

la columna

NARCÍS-JORDI ARAGÓ.
Al pic del lluminós ferragosto romà, moria a la seva ciutat natal Tonino Delli Colli, director de fotografia de grans pel·lícules de Pasolini, Fellini, Steno, Benigni, Leone, Polanski, Berlanga i Annaud. Conegut com el mag de la llum, és recordat sobretot per la portentosa direcció fotogràfica d'Il vangelo secondo Matteo, de Pier Paolo Pasolini. El seu nom ocupa un fotograma sencer dels títols de crèdit del film, sota l'impacte sonor del Gloria de la Missa Luba que es transforma de sobte en un coral de Bach. I tot seguit apareix la màgia de la llum, la insòlita claror filtrada entre el blanc i el negre dels paisatges, de les vestimentes, dels rostres. La segona seqüència és una de les més prodigioses de la història del cinema. El crític Arnau Olivar ho declarava fa poc a Presència: «Quan els Reis Mags adoren Jesús, hi ha alguna cosa d'intangible. Hi ha una alegria: la presència de la gràcia.» Els tres Mags arriben a Betlem. Deixen els cavalls i baixen amb el seguici per un camí escarpat; dos van vestits de blanc i un de negre. La càmera els segueix ente els matolls del marge transfigurats pel sol. El vent mou incansablement les seves túniques. Una veu femenina trenca l'aire amb el crit negre de Sometime. Primer pla de sorpresa de Maria, una jove d'ulls enormes i de llavis molsuts. Un dels Mags pren l'infant i l'eleva amb les dues mans, com en una consagració. Maria, finalment, somriu... Diu l'evangeli de Mateu que els Mags, avisats per un àngel, van tornar al seu país «per un altre camí». La traducció d'aquest text en imatges és aquesta: Primers plans dels mags que s'aturen. Primer pla d'un àngel jove que mira cap a la dreta. Panoràmica lenta que mostra, de dreta a esquerra, una plana enorme amb un llac i «un altre camí». Ja ho va dir Jean-Luc Godard: «Un tràveling és sempre una qüestió moral.» Aquesta n'és la prova. La solució fílmica deu ser de Pasolini, però la infinita eloqüència del moviment de càmera és, sens dubte, obra de Tonino Delli Colli.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.