| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 24 de novembre de 2020


dijous, 1 de setembre de 2005
>

Un pont que no porta enlloc

L'obertura d'espais públics a la zona Fòrum permet tornar a caminar per la passarel·la que hi havia a la plaça de les Glòries als vuitanta. La van salvar per l'interès aquitectònic i s'ha mantingut oblidada al costat del Besòs

DAVID MARÍN. Barcelona

+ Avui la passarel·la surt del Centre de Convencions del Fòrum, passa sobre la ronda Litoral i mor en un solar abandonat. Foto: ANDREU PUIG El pont sobre les Glòries a mitjan anys setanta. / CARLOS FERNÁNDEZ CASADO SL

Explorant la nova zona del Fòrum els barcelonins poden ensopegar amb un vell conegut: el pont de vianants que creuava la plaça de les Glòries Catalanes. Es va aixecar entre els anys 1972 i 1974 i s'hi va estar prop de vint anys sobre la plaça. Llavors les Glòries tenien molt poc de plaça i molt, moltíssim, de creuament d'autopistes d'entrada a la ciutat. Quan es feia fosc no feia gaire gràcia travessar aquella quilomètrica passarel·la sobre un trànsit insalubre. Però era la manera més eficaç de passar pel que molts anys enrere Ildefons Cerdà havia somiat com el centre neuràlgic de Barcelona i que, en realitat, s'havia convertit en una frontera d'asfalt i solars buits entre el centre i els barris dormitori. «Té aquesta forma tan especial perquè havíem de comunicar tres punts crítics molt allunyats entre ells», explica qui va ser l'enginyer en cap de l'obra, Leonardo Fernández Troyano. Una de les potes del pont descansava al costat de la boca de metro de les Glòries, una segona a l'altra banda davant del mercat dels Encants, i la tercera cargolava capriciosament fins a deixar els vianants encarats cap a la Meridiana. Encara surt a les guies El pont havia de fer 97,5 metres de llum i per sostenir un monument de tanta llargària els enginyers van optar per una estructura atirantada. Un gran pal situat en una de les bifurcacions va subjectar la passarel·la central i els seus ramals amb tires asimètriques. Això va convertir la passarel·la de vianants en una obra complexa que encara avui apareix en alguns catàlegs sobre ponts i viaductes interessants. «No ens vam basar en cap altre disseny, totes les decisions que vam prendre eren per motius tècnics: des dels cables atirantats fins a les formes geomètriques complexes per fer arribar la passarel·la allà on volíem», explica Fernández. Amb l'impuls dels Jocs Olímpics, Barcelona va aprofitar per trobar una solució per a la cruïlla viària de la plaça de les Glòries. L'escalèxtric d'autopistes es va reconvertir en l'actual tortell viari elevat i els vianants podien passar per sota. Ja no feia falta el pont. Però la seva singularitat el va salvar. El Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports va proposar a l'Ajuntament conservar la passarel·la. L'Ajuntament es va posar en contacte amb l'estudi de Leonardo Fernández, Carlos Fernández Casado SL, on es van mostrar encantats amb la idea. Juan Carlos Montiel, cap d'urbanisme del districte 22@, recordava el 21 de març a El País aquell moment com el d'una decisió encertada. El 1992 van desmuntar el pont i el van tornar a muntar en un paratge inhòspit a prop de la desembocadura del Besòs, tot esperant temps millors. Aquell desmuntatge va ser el primer d'una profunda transformació de l'avinguda Meridiana. Fins llavors havia estat una autèntica autopista plena de carrils i fum que travessava com una ferida sagnant els barris del Clot, Navas i la Sagrera. Els ponts elevats eren l'única manera de travessar, amb l'excepció d'algun pas subterrani llarg, baix i tètric com el de Concepció Arenal. A partir del canvi a les Glòries, i gràcies sobretot a les noves rondes, l'Ajuntament va anar transformant la Meridiana amb semàfors i voreres amples i va treure tots els passos elevats. El pont de les Glòries, mentrestant, va viure una dècada d'oblit al costat del Besòs fins que aquest any l'obertura gradual dels espais del Fòrum l'han posat al mig del passeig ciutadà. L'han pintat de gris metàl·lic per dissimular-lo. «M'agradava el vermell original, potser per nostàlgia, però feia massa contrast amb les construccions de l'entorn», admet Fernández, que espera impacient el dia que el pont torni a portar persones d'un lloc a un altre. Perquè encara no porta enlloc. Surt d'un costat del Convencions Internacionals i travessa la ronda Litoral, però unes barreres impedeixen continuar fins a l'altra banda, on hi ha un descampat buit a prop de les roques i l'aigua. Allò serà algun dia el zoo marí.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.