dimecres, 31 d'agost de 2005
> Sánchez Piñol destapa la caixa de l'imaginari a «Pandora al Congo»
L'esperada segona novel·la de l'autor de «La pell freda» surt a la venda avui
V. GAILLARD.
Barcelona
L'antropòleg i escriptor Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) va presentar ahir la segona part de la triologia iniciada el 2002 amb La pell freda , una novel·la que supera els 100.000 exemplars venuts i que ha estat traduïda a 24 llengües. La nova entrega, Pandora al Congo (La Campana), és el «contrapunt» de La pell freda i narra les vicissituds d'un jove escriptor que rep l'encàrrec d'explicar la història d'un condemnat a mort, un home que ha participat en una expedició al Congo en busca d'or. Pandora al Congo es posa a la venda amb una tirada de 25.000 exemplars. El novembre està prevista l'edició castellana amb Suma.
+ Sánchez Piñol ahir a la seu de La Campana a Barcelona. Foto: MIQUEL TORAN
|
«Costa molt trobar lectors», deia ahir en roda de premsa Sánchez Piñol. L'autor de La pell freda, però, sembla haver trobat el secret. La bona literatura, aquella que «té èxit», argumenta, és la que «fa passar-s'ho bé al lector» i això s'aconsegueix mitjançant històries «fantàstiques» i originals. En aquest sentit, Sánchez Piñol, assegura que la història de Pandora al Congo, la novel·la que ahir va presentar en societat, «no s'ha explicat mai».
A més, per aquells que ja han llegit l'anterior novel·la -unes 125.000 persones, entre l'edició catalana i castellana-, està a les «antípodes» de La pell freda. «Aquí l'atmòsfera era inquietant i les relacions entre els personatges no funcionaven; en canvi a Pandora es troba una exhuberància de les relacions més enllà del marc també exhuberant en què es produeixen».
Ambientada inicialment al Londres de la segona Guerra Mundial i vertebrada per un jove aprenent d'escriptor, Thomas Thomson, la novel·la transita per diferents nivells, un dels quals es desenvolupa al Congo. Aquí una expedició de colonitzadors descobreix, en lloc d'or -que és el que busquen- una raça intraterrestre, els Tècton. «Són el perfil més depurat de la maldat humana, davant d'ells els opresors es converteixen en oprimits».
Fantasia, intriga, horror, aventures, humor, Pandora al Congo guarda entre les seves 592 pàgines diferents gèneres. Fins i tot es pot llegir com una «sàtira» de les novel·les roses. «Els grans amors estan determinats per la força que se'l s'hi oposa, dues famílies en el cas de Romeu i Julieta, dos imperis en el de Cleopatra i Marc Antoni. A Pandora són dos mons que s'enfronten».
El recurs als elements sobrenaturals, Piñol no els utilitza, segons va explicar, com en Lovecraft, amb qui sovint se'l compara: «La gràcia dels monstres és que serveixen per parlar de coses que no són fantàstiques, parlen del que hi ha més enllà». Aquest «més enllà», per l'antropòleg és, en el cas de Pandora, l'«imaginari»: «Líric, per l'amor, i èpic ,per Àfrica». Però també l'imaginari de la literatura mateixa, ja que el veritable «protagonista» de l'obra -i que, com a La pell freda, el lector no sap mai el nom- és el llibre mateix que escriu Thomson.
|
)
