divendres, 19 d'agost de 2005
> La crisi del tèxtil arriba a Tarragona
GUILLEM SALÓ.
Tarragona
Només les cinc empreses tèxtils tarragonines amb més tecnologia tenen un futur prometedor. La resta viuen els efectes de la crisi
+ L'exsubdelegat del govern espanyol, Àngel Sagardoy, en una visita a Industrial Sedó, subvencionada per Indústria. A la dreta, Passarel·la Tèxtil, a Reus. Foto: M.P. / J.F.
|
|
A banda de les seves petites dimensions, la indústria tèxtil de la demarcació de Tarragona nota igualment els efectes de la liberalització total del sector que va entrar en vigor l'1 de gener passat, i pel qual països com l'Índia, el Pakistan o la Xina ja poden exportar a la Unió Europea sense pagar les quotes aranzelàries, que frenaven l'entrada de productes de gran consum.
Segons el Consell Intertèxtil, aquesta competència destruirà 35.000 llocs de treball aquest any a Catalunya. Les empreses afronten de manera diferent la nova situació, segons el seu producte i la competència en la seva activitat.
A la demarcació, l'empresa fortament especialitzada ja té un mercat consolidat, i no només preveuen aguantar bé, sinó que algunes han ampliat el negoci, i les que feien productes menys elaborats tecnològicament, han hagut de personalitzar més les peces i importar més. En algunes ocasions s'està substituint la producció per la logística, i també hi ha diversos casos de tancament. Pel que fa als petits tallers, les perspectives de futur són nul·les.
Empreses amb futur
Una de les empreses amb més perspectives de futur i tecnologia més avançada és Tesalca-99 SA, amb una fàbrica a la Selva del Camp des del 1990, que fa l'anomenat teixit no teixit -tela elaborada a partir de polipropilè- i amb capacitat per produir 30.000 tones anuals que principalment es destinen al mercat de productes higiènics per a hospitals i consum propi. S'hi fabriquen productes com ara compreses i bolquers. L'empresa Texnovo és la matriu de Tesalca, i té una fàbrica al costat que produeix articles de tapisseria, aïllament, roba de treball de protecció i matalasseria. El grup Texnovo-Tesalca és l'únic que fabrica no teixit Spundbond amb polipropilè a l'Estat espanyol, i és líder a Europa. En l'actualitat, l'empresa també té un magatzem de distribució a Carolina del Nord (EUA). Aquesta posició ha permès a Tesalca triplicar la plantilla els últims quatre anys, fins als 120 empleats actuals, i després de l'estiu posarà en funcionament la tercera nova línia els darrers cinc anys, d'alta tecnologia. Aquesta aposta ha permès al grup el suport de l'administració. El Ministeri d'Indústria ha concedit a Texnovo una subvenció de 117.923 euros per afrontar les col·laboracions amb centres d'I+D, més un crèdit tou de 256.200 euros per finançar els sistemes de control dels processos de bobinatge i producció. Els objectius de les subvencions són l'obtenció de teles no teixides d'alta homogenització destinades als sectors d'arts gràfiques i construcció, obtenir productes amb bona resistència als raigs UV, i la incorporació de sistemes informàtics en la producció.
En total, el ministeri va subvencionar a fons perdut quatre empreses tèxtils del Camp de Tarragona el 2004 per un valor de 287.696 euros, i crèdits tous a dues empreses per un valor d'1.742.187 euros.
L'altra gran empresa tèxtil de la demarcació és Industrial Sedó, líder en teixits de polièster recoberts de PVC a l'Estat espanyol i una de les primeres a Europa. Està instal·lada a la Riera de Gaià des de 1889, i ara hi treballen unes 90 persones. L'empresa produeix per als mercats d'ús militar i civil. Per al primer es fabriquen lones per a camions, tendes de campanya i xarxes de camuflatge. Al mercat d'ús civil se subministra lones per fer pancartes publicitàries, teixits per construir piscines, parcs infantils i veles de fires. Les vendes són majoritàriament a l'Estat espanyol (60%), seguit del mercat europeu i de la resta de continents. Els últims anys, Industrial Sedó ha invertit en nova maquinària i ha renovat les àrees de tissatge, acabats, logística i emmagatzematge. Actualment, l'empresa té capacitat per produir nou milions de m a l'any, però segons explica Josep Lluís Curto, director industrial, les previsions són triplicar per tres aquesta capacitat el 2007. Aquest any és previst que s'hagi acabat el trasllat de les instal·lacions del centre del poble al polígon, on s'ha inaugurat una planta de 80.000 m. Amb l'operació també s'ampliaran i milloraran les línies de producció, i es pretén oferir un ventall de producte més ampli, amb acabats més especialitzats, ja que han de competir amb nous mercats, segons Curto. Entre els nous productes hi haurà un material per contenir derivats d'hidrocarburs, que podrien fer front a catàstrofes com la del Prestige. En preguntar-li per la crisi del tèxtil, Josep Lluís Curto explica: «Estem a cavall entre el tèxtil i la química, i la química és el que ens protegeix de la crisi.»
Citel SA i Loncar SA, empreses del mateix grup, amb seu central a Sabadell i planta a Masllorenç (Baix Penedès) són la tercera gran companyia tèxtil del Camp, amb un alt component tecnològic i futur. Es dediquen a la fabricació de teixits per a veles, para-sols i tendals de tot tipus per a la nàutica, càmpings, llars, terrasses, camions o contenidors. Per aconseguir repel·lir l'aigua, evitar la brutícia i aguantar l'exposició al sol dels productes, Citel ha desenvolupat diferents teixits de cotó, acrílics i polièster altament especialitzats i resistents. Els acabats produïts per Loncar són de plàstic i amb recobriments de PVC, serveixen per fer pancartes, tendals per a façanes, pantans, xarxes o estructures inflables. Citel, amb una cinquantena de treballadors, i Loncar, amb una trentena, han ampliat plantilla els darrers anys i també han fet inversions en nova maquinària. Indústria també subvenciona de fa anys Citel. El 2004 va rebre una ajut de 70.471 euros per investigar el control dels ultraviolats sobre teixits de protecció solar, i el 2003 amb 141.181 euros per investigar el recobriment.
Com a cas excepcional pel seu volum d'exportacions hi ha Himexfil SL, fundada fa 38 anys. Es dedica a filar cotó, polièster i viscosa, que subministra a la indústria. L'empresa té dues fàbriques als polígons Francolí i Riu Clar, que donen feina a una vintena de persones, amb màquines d'última generació que permeten una producció molt ràpida i flexible, adaptables a les comandes. El gerent d'Himexfil, Jordi Subirana, explica que la clau de l'èxit és, precisament, subministrar amb rapidesa les petites comandes i diversificar els clients. Himexfil ha rebut el premi a la internacionalització de la Cambra: gairebé tota la producció del 2004 va anar a Europa. Aquest any va obrir una planta de 15.600 m a Hordain (nord de l'Estat francès), en què va invertir 15 milions.
Els efectes de la crisi
Tesalca, Texnovo, Industrial Sedó, Citel, Loncar o Himexfil, però, són excepcions en un panorama decadent. Reus va veure estroncada la seva important tradició tèxtil sedera, que donava feina a molta mà d'obra, sobretot femenina, amb la crisi del sector als anys 80, i fa només unes setmanes que la capital del Baix Camp ha vist com la característica Passarel·la Tèxtil -antiga Sedera Reusense Pasqual, la més antiga del Camp i última empresa sedera que quedava- presentava un expedient de regulació d'ocupació (ERO), que ha deixat 92 treballadors al carrer. L'empresa, dedicada a la fabricació de filats i teixits de fibres artificials i sintètiques, ja va haver d'acomiadar uns 700 operaris als anys 80, i ara ha vist com la crisi li passava factura. Amb tot, mantindrà una línia de treball de més valor afegit amb 41 treballadors. Mentre que abans produïa molta quantitat de roba, ara les comandes són més encarades a peces de moda de qualitat. El problema, segons expliquen des de l'empresa, ha estat el canvi de tendència afegit a la liberalització del mercat: «Estàvem molt encarats al polièster, i ara tornen les fibres naturals. Però amb el cotó no podem competir amb l'Índia o la Xina. Per no perdre el tren, des de fa un any fem articles amb un tant per cent de teixit natural amb maquinària més moderna», explica un responsable de Passarel·la Tèxtil.
Aquest ERO ha estat precedit pel tancament el 15 de juliol del 2004 de la Industrial Sedera, també a Reus, que es dedicava a la fabricació de teixits per a la confecció, i va ser la indústria tèxtil més important de la ciutat fa uns 40 anys. L'empresa ha reduït de 35 a 15 la plantilla en una planta que té a Sant Feliu de Llobregat, i ha decidit mantenir un petit equip de comercials a Barcelona que ofereixen camises per encàrrec. Només dos mesos abans, la competència del Marroc i la Xina va provocar el tancament de la històrica indústria tèxtil de Santa Coloma de Queralt Puntextil Tribó SL, dedicada a la confecció de gènere de punt, que va deixar 30 treballadors a l'atur. Ara, una de les poques que queda a la comarca és Loritex, on una quarantena d'operaris fan matalassos i coixins, sobretot per a Ikea.
Més personalització
La reducció del volum de producció en favor de la personalització de peces és el cas d'altres empreses tèxtils del Camp. La reusenca Industrial Algodonera fa poc que s'ha desprès de la confecció en sèrie, i s'ha centrat en la fabricació de cordons de sabata i cintes de cortina, un nínxol de mercat molt concret. Les comandes són molt personalitzades i servides just a temps a través d'una xarxa comercial internacional. En la confecció, la històrica Falbar de Falset també ha apostat per la reducció progressiva de la producció en sèrie de camises i s'ha decantat per fer peces més personalitzades amb disseny propi. La mesura ha anat acompanyada d'una reducció de costos mitjançant prejubilacions i reducció de plantilla, i l'augment de la importació de camises fetes a l'Àsia.
Encara que d'unes dimensions més petites, la necessitat d'augmentar el disseny propi i la importació a la Xina també és present a Reus Tèxtil, dedicada a l'acabat tèxtil. L'empresa -que té nou treballadors i catorze anys d'existència- comprava fa cinc anys la meitat dels teixits a l'Estat espanyol, però enguany ja importa prop del 60% de la matèria primera a la Xina, un 30% a Portugal i el 20% a l'Estat espanyol. La màxima preocupació del seu gerent, Xavier Pascualena, és però l'arribada creixent de xinesos que obren comerços de roba. Aquesta competència ha fet perdre a l'empresa clients majoristes, i actualment ven el 80% dels acabats al mercat ambulant i a la resta de botigues. La situació també els ha obligat a posicionar-se amb un producte diferenciat, i fa dos anys que fan disseny propi en els articles que elaboren, com ara tovalloles.
Encara que només sigui amb l'abandonament de part del negoci, la crisi del sector és present a tots els nivells. Petits negocis que es dedicaven a vendre roba i també a la confecció i acabats, ara s'han convertit exclusivament en punts de venda.
En cadenes multinacionals, però, també hi ha símptomes de recessió. Tot i que la feina ha augmentat, la firma irlandesa Fruit of the Loom ha reduït en quatre anys de 30 a 20 la plantilla que té als grans magatzems que té a Valls, des dels quals es distribueixen uns 15 milions de peces anuals. En la mateixa estratègia d'optimització de costos, l'empresa també ha augmentat els processos informatitzats.
|
)
)
