| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 21 d'abril de 2021


dilluns, 1 d'agost de 2005
>

«Sí» al museu Pompeu Fabra

El lector escriu

VÍCTOR BALSELLS RULL. Barcelona..
Pompeu Fabra va néixer el 20 de febrer de 1868 al barri de la Salut, a la part alta de la Vila de Gràcia. La seva inclinació per les matemàtiques va fer que estudiés la carrera d'enginyer, però la seva veritable vocació fou la filologia, de la qual en fou autodidacte. La seva vocació es va despertar al 12 anys en voler escriure a uns cosins seus veïns de Camprodon i, en la primera carta que els volia escriure, i en posar el tradicional «queridos primos» -en aquella època l'educació es feia en castellà- va parar, perplex. Notant que alguna cosa no anava bé; l'expressió escrita no mostrava tot l'afecte que ell volia demostrar a aquelles persones amb les quals, habitualment, parlava en català. Va tenir una inspiració: la carta l'escriuria en català, i tots aquests efectes foren superats, per la qual cosa va deduir que només en el propi idioma podem expressar amb tota fidelitat els nostres sentiments. Aquest va ser el punt de partida de la seva vocació, a partir d'aquí escriu en català i s'interessa a perfeccionar-lo en adonar-se quan llegeix les gramàtiques i diccionaris que arriben a les seves mans del grau de desordre en què es troba l'idioma. Arribat aquest moment es va posar a la tasca d'escriure una nova gramàtica catalana, va treballar dur i la va veure publicada als 22 anys. L'objectiu d'en Fabra fou el de passar d'un idioma anàrquic a un català totalment reglamentat. Hi va dedicar tota la vida, a aquesta tasca. Un cop realitzat el treball de lèxic i fixació de normes, va ocupar la direcció de l'Oficina Lexicogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans, que el seu fundador, Enric Prat de la Riba, li va oferir. Va mantenir dures batalles dialèctiques amb els oponents a les seves idees per vehicular la llengua tot i que, com va dir algú: «Sort en tenim, que davant de les dificultats, Fabra va mantenir-se ferm, si no, seguiríem sense normativa per a l'idioma. Fabra mantenia la idea de la relativitat, podia haver-hi solucions diverses i ser tanmateix eficaces, l'important era escollir-ne una i oblidar-se de la resta. Per això, Fabra transigeix i defensava fins i tot per damunt de les seves idees el parer de la majoria. Serveixi com a exemple la utilització de la lletra h. Fabra creia que en un idioma modern no era necessària, però no ho va implantar perquè la majoria, per tradició, desitjava conservar-la. Al llarg d'aquest temps, sota l'aspecte pedagògic destaquen els articles Converses Filològiques i en els llibres, el definitiu Diccionari General de la Llengua Catalana (1932), conegut popularment com a Diccionari Fabra. L'any 1939, a conseqüència de la Guerra Civil, es veu obligat a exiliar-se a França, on va viure a Prada de Conflent fins a la seva mort als 80 anys. Una tasca apassionant La tasca desenvolupada per Fabra l'hem de qualificar d'apassionant i és impossible el seu coneixement només a través dels llibres, cosa que fa que m'uneixi a Rodríguez Vaca que, dies enrere, sol·licitava a l'alcalde Clos la creació d'un museu Pompeu Fabra on, de manera agradable, s'expliqui als nostres escolars, estudiants i ciutadans en general la generació de l'obra del Mestre Fabra, les seves conseqüències i l'esperit que imperava a l'època. Crec que aquest museu, a més de per conèixer i reconèixer la seva obra, ajudaria a estimar encara més el nostre idioma.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.