| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 22 de maig de 2019


diumenge, 31 de juliol de 2005
>

Preàmbuls i proemis

Regidor independent per ERC

tribuna

FRANCESC FERRER I GIRONÈS..
En refer l'Estatut caldria pensar en la conveniència que el primer paràgraf del preàmbul sigui sintètic, curt, i prou entenedor per abraçar el programa principal de la nostra nació


+ Foto de l'Estatut presentat el 1931 a Madrid i aprovat el 1932. Foto: ANDREU PUIG
De preàmbuls n'hi ha de moltes menes segons les matèries. Hom sap que són sinònims paraules com pròleg, preludi, introducció, isagoge, preliminar, prefaci i proemi. Però com que jo us vull parlar del que té caràcter polític, he vist arreu que en solen dir-ne preàmbul al proemi de les constitucions. Aquests preàmbuls tenen una funció pedagògica. Per exemple, als EUA el preàmbul de la seva constitució, de 1788, comença així: «Nosaltres, el poble dels EUA, en ordre formem una unió més perfecta, establim justícia, garantim tranquil·litat interior, prevenim per a la defensa comuna, promovem el benestar general, i afermant la benedicció de llibertat a nosaltres mateixos i a la nostra posteritat, ordenem i establim aquesta constitució per als Estats Units d'Amèrica.» Com es pot veure, és una síntesi que explica un programa. És tan clar aquest programa que els professors el fan aprendre als alumnes de les escoles de memòria. Així, resulta que tots els ciutadans de l'Estat són coneixedors des de petits de la síntesi del seu govern. A Catalunya, per haver perdut la nostra independència política, hem quedat sotmesos a institucions polítiques alienes, les quals s'han preocupat d'esborrar-nos la memòria col·lectiva. I d'altra banda tenim una colla de taxidermistes que no deixen ni moure un pèl. Recordeu que fa un temps es va intentar que els nens aprenguessin a les escoles la lletra de l'himne nacional. Després d'aquesta proposta es va mobilitzar tota la dreta carpetovetónica per evitar-ho. L'himne, una qüestió ben oficial, hauria de ser una obligació de totes les escoles ensenyar-lo i més ara que tenim nois i noies d'incorporació tardana, les quals s'han d'integrar a la nostra societat. Res de millor per a la integració que conèixer l'himne nacional. Tanmateix, a Catalunya ara ens trobem en una conjuntura constitucional. I en aital situació estem reelaborant el nostre Estatut d'Autonomia. En refer-lo caldria pensar en la conveniència que el primer paràgraf del preàmbul sigui sintètic, curt, i prou entenedor per abraçar el programa principal de la nostra nació. A l'Estatut del 1932, el preàmbul ens el van eliminar a Madrid perquè feia referència a l'autodeterminació, però no era pas adient per memoritzar-lo. En el vigent de 1979, amb la mà excessiva de Solé Tura, hi posa: «En el procés de recuperació de les llibertats democràtiques el poble de Catalunya retroba les seves institucions d'autogovern. Catalunya, exercint el dret a l'autonomia que la Constitució reconeix i garanteix a les nacionalitats i regions que integren Espanya, manifesta sa voluntat de constituir-se en comunitat autònoma.» Poca envergadura. Poca idea de projecció. Vol gallinaci. Doncs quin preàmbul hem de posar-hi, ara? En tenim dues mostres pel que he pogut aclarir al web del Parlament. El del socialistes, que diu així: «La nació catalana s'ha anat fent en el decurs del temps, amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures que hi han trobat una terra d'acollida. Definint una llengua i una cultura, modelant un paisatge, acollint també noves llengües i noves cultures, obrint-se sempre a l'intercanvi generós. Construint un sistema de drets i llibertats, dotant-se de lleis pròpies, desenvolupant un marc de convivència solidari que aspira a la justícia social.» El d'ERC no acaba de tenir un paràgraf prou definitori conceptualment, atès que té un to de crònica, tot i que parla de la llibertat col·lectiva de Catalunya, de l'autodeterminació, de la construcció nacional, del reconeixement de la identitat col·lectiva, etc. Si haguéssim de fer un exercici per trobar el punt exacte per definir la voluntat dels ciutadans vers el futur, i allò que sempre ha estat Catalunya, podríem fer la síntesi següent: «Catalunya és una nació que històricament sempre ha lluitat a favor de la llibertat i de la democràcia, i avui brega encara per assolir ses llibertats col·lectives com a poble i la plena i definitiva llibertat dels ciutadans. Tots junts aplegats hem de treballar, a més a més, a favor dels valors universals de la pau, de la igualtat, de la solidaritat, per assolir el benestar i la justícia social.» Si Catalunya va tenir el primer parlament d'Europa, ningú no ens pot pas discutir la nostra democràcia primerenca. Si Catalunya per defensar les seves Constitucions, que garantien la seva llibertat, va agafar les armes, ningú no ens ho pot discutir. Damunt d'aquesta base (democràcia i llibertat), hi podem projectar el programa del nostre futur. Aprendre aquesta síntesi seria un dels senyals d'identitat de la nostra nació i la significació dels valors i principis que ens haurien d'agermanar a tota la ciutadania.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.