| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 19 de febrer de 2020


dissabte, 30 de juliol de 2005
>

Pedagogia dels límits

Filòsof i professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna, Universitat Ramon Llull

opinió

FRANCESC TORRALBA ROSELLÓ..
Cal que les noves fornades aprenguin que no tot s'hi val en les societats obertes i democràtiques, que hi ha una sèrie de límits que no es poden franquejar, perquè en franquejar-los tot l'edifici de la societat liberal i oberta s'ensorra

Molts conflictes que s'esdevenen en la vida social es relacionen directament amb la transgressió dels límits. Sovint tenim la impressió que els veïns s'han passat de la ratlla o que els nostres conciutadans transgredeixen el mínimament acceptable. Els altres poden pensar el mateix de nosaltres, i pot ben ser que, sense adonar-nos-en, vulnerem els límits que ells s'han fixat. No és gens fàcil viure en llibertat, i encara menys quan els patrons i els criteris de conducta són molt diferents i, a voltes, fins i tot, oposats. A ningú no li agrada portar a terme la difícil i impopular tasca de posar límits, de traçar fronteres morals, però el que és evident és que quan l'ordre es vulnera sistemàticament o la mínima moral es transgredeix en cada cantonada, tots sentim nostàlgia dels límits i desitgem que el qui vetlla pels límits actuï amb fermesa. En l'àmbit educatiu, és especialment urgent desenvolupar una pedagogia dels límits. Cal que les noves fornades aprenguin que no tot s'hi val en les societats obertes i democràtiques, que hi ha una sèrie de límits que no es poden franquejar, perquè en franquejar-los tot l'edifici de la societat liberal i oberta s'ensorra. El límit cal que sigui apropiat, però és difícil fer aquesta tasca sense autoritat, i més difícil encara quan els qui tradicionalment l'exercien, pares i mares, han deixat, globalment, de desenvolupar-la. No pot correspondre únicament als mestres, la tasca de posar límits, perquè aquesta tasca és titànica, i si no hi ha un acord tàcit en els agents educatius, la feina és en debades. Quan el jove rep missatges contraposats, quan observa contradiccions entre els qui l'haurien d'educar, estem legitimant la seva actitud i, aleshores, els educadors hem de callar. Posar límits és difícil, cansat i, a voltes, ingrat, però és l'única garantia de la convivència en els àmbits escolars. Algú ha d'assenyalar el que es pot fer i el que no es pot fer dins de l'àmbit educatiu formal, algú ha de fixar límits, encara que això tingui un preu i sovint estigui mal vist. La permissivitat absoluta, la caiguda en el «tot s'hi val», converteix l'àmbit educatiu en un espai insegur, on hom tem sovint per la seva integritat física i moral. Algú ha d'ensenyar a les noves fornades que s'ha de respectar la gent gran, que s'ha de tenir cura dels més febles, que s'ha de respectar la diversitat, que no es pot discriminar ningú, que la natura té valor en si mateixa, que les institucions són fràgils i que cal vetllar-ne, que la democràcia és un tresor molt valuós, que, en definitiva, hi ha un conjunt de normes que cal saber per viure bé. No és fàcil determinar quins han de ser els límits en les societats obertes, ni tampoc les estratègies per comunicar-los als nous ciutadans. L'espectacle d'incivisme que dia rere dia contemplem a tort i a dret en les nostres ciutats és una clara mostra de l'absoluta desconeixença dels límits. No sóc partidari, naturalment, d'una imposició dels límits a través de la violència física o psicològica, ni tampoc mitjançant el xantatge emocional de la sanció, encara que sóc conscient que, molts cops, aquesta és l'única arma que li queda al professor. Penso més aviat que el límit cal inculcar-lo a través de les raons i, en darrer terme, a partir de l'argument de l'experiència. Penso més aviat que el límit cal inculcar-lo a través de les raons i, en darrer terme, a partir de l'argument de l'experiència Se suposa que l'educador ha viscut més temps que l'educand, que té un coneixement del món notablement superior i que quan posa límits no els posa per fastiguejar l'educand, encara que ell ho entengui així, sinó que ho fa pensant en el seu bé, en el seu desenvolupament integral. L'experiència és el que dóna autoritat a l'educador, encara que l'educand no li ho reconegui. Sóc contrari a una visió igualitària entre mestre i estudiant. Tots dos són, evidentment, subjectes de drets i tenen la mateixa dignitat ètica i jurídica davant de l'Estat, però no participen de la mateixa experiència de la vida i quan l'educador marca uns límits se suposa que sap per què ho fa i que té arguments per donar-ne raó. L'educador no ha de pactar cap límit amb l'educand, sinó que s'ha de valer de la seva experiència per transmetre-li el que cal fer. Amb tot, es pot, naturalment, equivocar, però no es pot estalviar la tasca de posar fronteres. En aquesta tasca és essencial un cert consens. No ens hem d'enredar en qüestions menors, ni generar batalles per temes accidentals. De vegades en l'àmbit educatiu ens exaltem per qüestions d'indumentària, però no ens adonem que el que és realment perillós són els brots de xenofòbia, de masclisme o d'indiferència envers els grups més vulnerables. Amb tot, la gran qüestió és aclarir qui determina els límits i en virtut de quins criteris. En l'àmbit públic, els límits els determinem els mateixos ciutadans. Nosaltres mateixos ens atorguem els criteris que cal tenir en compte en la vida pràctica, i així es manifesta en les cartes magnes de tots els països. És d'esperar que en aquest moment d'elaboració de l'Estatut els nostres polítics també siguin capaços de determinar quins criteris i valors han de regir les institucions públiques, quina vertebració moral li cal, a aquest país, per mantenir la seva riquesa ètica. Més enllà de les estratègies electorals i dels càlculs partidistes (que ningú begui a galet), és fonamental que en el marc general de referència d'aquest país s'especifiquin els valors, els drets i els deures que han de regir la vida pública.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.