| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 25 d'agost de 2019


diumenge, 3 de juliol de 2005
>

El cas únic de l'etiquetatge en català

Plataforma per la Llengua

opinió

GEMMA PONSA..
L'etiquetatge dels productes representa, doncs, un dels àmbits on les empreses fan palesa la seva responsabilitat lingüística mostrant-se respectuoses amb el consumidor i el seu entorn cultural i lingüístic

Cada cop hi ha més sensibilització per a un consum responsable i ètic, i també una creixent oferta de productes produïts i distribuïts amb criteris de responsabilitat social que tenen en compte tots els processos de producció, començant amb l'obtenció de la matèria primera i acabant per la informació vers el consumidor. L'etiquetatge dels productes representa, doncs, un dels àmbits on les empreses fan palesa aquesta responsabilitat mostrant-se respectuoses amb el consumidor i el seu entorn cultural i lingüístic. Actualment, les multinacionals implantades als països democràtics exerceixen normalment la responsabilitat lingüística, ja que empren les seves llengües oficials en l'etiquetatge dels productes essent, moltes d'aquestes llengües, molt menys parlades que el català. El català constitueix una ben curiosa excepcionalitat dins l'entorn de la Unió Europea i dels països democràtics moderns. No hi ha en aquests països cap llengua de set milions i mig de parlants que no sigui d'una manera o altra obligatòria en l'etiquetatge de tots els productes distribuïts en el seu territori. L'únic cas és la llengua catalana i, conseqüentment, el ciutadà català, que rep, respecte als altres ciutadans de llengües comparables, un tracte diferenciat excepcional per discriminatori. Ara, amb l'elaboració del nou estatut, tenim una oportunitat única a Catalunya per rectificar aquest règim d'excepcionalitat regulant el deure d'emprar el català en l'etiquetatge dels productes comercials. Les multinacionals no tenen cap problema per etiquetar en zones multilingües com Bèlgica amb el neerlandès, el francès i l'alemany, o a Suïssa amb el francès, l'alemany i l'italià, o a Finlàndia amb la minoria sueca Aquesta responsabilitat recau plenament en els polítics catalans, tenint en compte que la normativa espanyola no marca cap impediment legal davant aquesta competència del govern català i que, pel que fa a Europa, totes les situacions comparables estan plenament assumides i qualsevol impediment entraria en contradicció amb els propis principis de la Unió Europea. Fa més d'un any que des de la Plataforma per la Llengua difonem aquest missatge a través de l'exposició itinerant La llengua en l'etiquetatge de les grans marques, que recull una cinquantena d'etiquetes de productes de grans empreses d'alimentació i farmacèutiques de diversos països d'Europa i també d'altres indrets. A la mostra podem veure com les empreses Coca-Cola, Danone, Nestlé, Heineken, Schweppes, Pepsico, Kellogg's, Bayer i Durex, que aquí mai empren el català en l'etiquetatge, en altres indrets amb una llengua oficial amb tants o menys parlants que el català -com ara l'eslovè (1.700.000 parlants), el danès (5.100.000 parlants), el finès (4.800.000 parlants) o l'islandès (255.000 parlants)-, les usen normalment en les etiquetes i instruccions dels seus productes. A més, no suposa cap problema per a aquestes empreses fer un etiquetatge multilingüe per a aquelles zones on existeix plurilingüisme oficial, com passa a Bèlgica amb el neerlandès, el francès i l'alemany, o a Suïssa amb el francès, l'alemany i l'italià, o a Finlàndia amb la minoria sueca. Un dels aspectes que ens fa diferents de tots els països que apareixen a l'exposició és que en tots aquests existeixen unes normatives lingüístiques que regulen el dret dels ciutadans a rebre tots els productes en la seva llengua pròpia i oficial, encara que ho sigui només d'una part del territori del país. Donada a Catalunya aquesta situació anormal, cal que el nou estatut reglamenti de manera clara i definitiva el tema Donada a Catalunya aquesta situació anormal, cal que el nou estatut reglamenti de manera clara i definitiva que totes les empreses que distribueixen a Catalunya emprin el català en l'etiquetatge, tal com passa amb la resta de casos comparables d'altres països europeus democràtics. No podem continuar restant enrera respecte d'aquests països, i ara el procés de reforma de l'Estatut ofereix l'oportunitat de canviar aquesta situació contrària al desenvolupament d'una estructura moderna empresarial -basada en els criteris de la responsabilitat social-, i de posar fi a aquest cas únic de discriminació del ciutadà a Europa.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.