divendres, 3 de juny de 2005
> Punt i a part. Barcelona va com una moto
La matriculació de motos es dispara i l'Ajuntament crea més places d'aparcament per evitar la saturació de les voreres
FRANCESC SANTIAGO.
Barcelona
L'ús de la moto no para de créixer. El 2002, el parc de motos i ciclomotors a Barcelona era de 230.429. L'any 2004 es va tancar amb un cens d'uns 260.000 vehicles de motor de dues rodes. El creixement experimentat el 2004 és el més alt dels últims anys, un increment degut en part al fet que ara es poden conduir motos fins a 125 centímetres cúbics amb el carnet de turismes. Només durant els tres últims mesos de l'any passat es van matricular de nou prop de 6.000 motos, el mateix número que durant tot un any sencer. La implantació recent de l'àrea verda d'aparcament al centre de Barcelona ha anat acompanyada també de la creació d'unes 3.000 noves places d'estacionament per a motos, bàsicament a l'Eixample. L'objectiu és treure els vehicles de les voreres.
+ Motos aparcades al centre de la ciutat. Foto: ANDREU PUIG
|
«Ens diuen que és millor circular amb moto que no pas amb cotxe, però quan arribes al centre de la ciutat què fas? Te la poses a la butxaca?» Gabriel Fernández és un administratiu que cada dia va a la feina -en un edifici a la plaça de Catalunya- amb moto, i hi troba a faltar llocs per aparcar senyalitzats. El Pacte per la Mobilitat -impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i signat l'any 2000- estableix entre els objectius estratègics promocionar l'estacionament de les motos en aparcaments i incrementar el nombre de places disponibles a la calçada, que ara és de prop de 21.000, després de les 3.000 noves que van començar a funcionar coincidint amb la implantació de l'àrea verda. A l'octubre, quan l'àrea verda s'estengui gairebé a tota la ciutat, es crearan unes 3.000 places més per a motos. La prioritat de pintar més places a la calçada persegueix l'objectiu de treure vehicles de les voreres, que han de ser per als vianants. Les ordenances municipals marquen que les motocicletes i els ciclomotors s'han d'estacionar als espais destinats especificament per a aquesta finalitat i, en el supòsit que no n'hi hagin, podran estacionar a la calçada, en semibateria, ocupant una amplada màxima d'un metre i mig, i sense impedir l'accés als vehicles immediats.
Voreres plenes.
També poden aparcar a les voreres, les andanes i els passejos de més de tres metres d'amplada. A la vorera només hi poden estacionar en semibateria quan aquesta té una amplada entre tres i sis metres. Un passeig per multitud de carrers del centre de la ciutat permet copsar com aquesta normativa es vulnera sistemàticament: les motos ocupen voreres indistintament de la seva amplada i dificulten en molts casos el pas dels vianants. «Hem de treure obstacles de les voreres», repetia l'alcalde, Joan Clos, fa uns mesos durant una visita que va fer a la rambla del Raval, on va aprofitar per anunciar que, igual com es farà al districte de Gràcia, també al cor de la ciutat es busca lloc per construir un aparcament subterrani exclusivament per a motos. La croada iniciada per l'Ajuntament contra l'accés dels cotxes persegueix que la gent arribi al centre de la ciutat amb transport públic o amb altres sistemes de transport que provoquin menys congestió, com ara les motos.
Madrid, al darrere.
Als anys vuitanta, l'Ajuntament va incloure en els ordenances la possibilitat d'aparcar les motos sobre les voreres. A Madrid, tot just ara s'ho plantegen. De fet, el cas madrileny està ara en via morta perquè associacions de vianants van recórrer contra l'ordenança i un jutjat va acceptar el recurs. «Som una de les ciutats europees que anem al davant pel que fa afavorir l'ús de la moto», explica Àngel López, director de l'àrea de Mobilitat de l'Ajuntament.
El parc creix.
El 1998 hi havia a Barcelona 221.483 motos i ciclomotors. El 2002, la xifra era de 230.429, i les dades del 2004 indiquen que el parc ja és de 260.000 motos i ciclomotors. L'últim increment notable es va produir l'últim trimestre de l'any passat. En tres mesos es van matricular prop de 6.000 motocicletes, la mateixa xifra que en tot un any anterior. Això s'explica, en part, pel canvi de normativa: ara es pot conduir una moto fins a 125 centímetres cúbics amb el mateix carnet de conduir que es requereix per a un turisme. Dels més de 6,5 milions de desplaçaments que es produeixen diàriament per Barcelona, el transport públic n'agafa una mica més de la meitat. Entre els desplaçaments en transport privat, les motos i els ciclomotors suposen un 26% del total, quan l'any 2002, segons l'estadística municipal, era d'un 15,6%. El creixement en pocs mesos és espectacular.
La moto urbana.
La predilecta per desplaçar-se pel centre de la ciutat és la moto de petita cilindrada, per sota dels 125 centímetres cúbics. Sense tenir en compte els ciclomotors -no inclosos en el cens del 2003, l'últim disponible en l'estadística municipal-, més de la meitat del parc el formen els vehicles de menys de 125 centímetres cúbics. Una quarta part dels vehicles de motor de dues rodes tenen entre 126 i 250 centímetres cúbics. El percentatge de grans motocicletes, les de més de 750 centímetres cúbics, també va augmentar un 5,4%. Aquestes últimes, però, pertanyen sobretot a persones aficionades al motociclisme i són utilitzades per desplaçar-se fora de la ciutat i no per fer moviments interns.
|
)
