| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 19 d'octubre de 2019


divendres, 27 de maig de 2005
>

1714, 2014: memòria i futur

Conseller primer del govern de la Generalitat de Catalunya

tribuna

JOSEP BARGALLÓ..
El govern ha decidit impulsar la Comissió Catalunya 2014 per fer un balanç crític del procés de construcció nacional dels darrers tres-cents anys, projectar al món el cas català i debatre els projectes de futur per al conjunt del nostre país


+ Hissada solemne de la bandera catalana durant la Diada de l'Onze de Setembre. Foto: LLUÍS CRUSET.
Aquest any s'escau l'efemèride de l'inici de la Guerra de Successió de 1705-1714, un conflicte internacional que va culminar amb la derrota del projecte polític defensat des dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. En el cas de Catalunya, la desfeta va anar seguida de la promulgació del Decret de Nova Planta de 1716, que suprimia les nostres llibertats i les nostres institucions nacionals. Entre els diversos sectors de la societat catalana ha existit sempre la consciència que aquests esdeveniments van imprimir un canvi de rumb negatiu en la trajectòria de la nostra nació. Així mateix, és una opinió àmpliament compartida que la concepció unitarista i l'estructura centralista de l'Estat espanyol que es van imposar aleshores continuen encara avui condicionant el nostre desenvolupament i les nostres possibilitats de futur, tant en l'àmbit de la política com en els de l'economia, el benestar col·lectiu i la justícia social. Durant aquests 300 anys, la nostra història ha tingut com a fil conductor l'esforç per recuperar la sobirania i l'autogovern. Els memorials de greuges que ja comencen al segle XVIII, les iniciatives republicanes i federals del XIX, les bases de Manresa, la Solidaritat Catalana, la Mancomunitat, la proclamació de la República Catalana, l'Estatut d'Autonomia del 1932, l'Assemblea de Catalunya i l'Estatut d'Autonomia de 1979... no són sinó moments més o menys reeixits, més o menys ambiciosos, d'aquesta lluita ininterrompuda per recobrar la llibertat nacional, com a part inseparable i fonamental del conjunt de les llibertats democràtiques. Avui, totes -o gairebé totes- les forces polítiques catalanes, tant del govern com de l'oposició, amb el suport de la societat civil, tornem a protagonitzar un altre episodi d'aquesta llarga història. En efecte, l'important efemèride que aquest any encetem coincideix amb l'inici d'un procés de reforma de l'Estatut i el sistema de finançament, que haurà de comportar una millora substancial de l'autogovern i un avenç en el camí de la plena sobirania nacional. Aquesta circumstància la converteix en una ocasió única per recuperar la consciència històrica, per revisar críticament el passat, per superar actituds derrotistes i conformistes, per enfortir l'autoestima col·lectiva i per dibuixar un horitzó d'esperança. Al llarg dels deu anys que van del 2005 al 2014 és previsible que sorgeixin múltiples iniciatives de recuperació de la memòria històrica, com la que han organitzat fa poc l'Ajuntament de Vic i les entitats cíviques d'Osona arran del tercer centenari de l'anomenat Pacte dels Vigatans, del 17 de maig de 1705, que va significar l'inici de la insurrecció catalana contra l'absolutisme de Felip V. Dins aquest context commemoratiu, tant els representants de les institucions polítiques com els de la societat civil hem d'esperonar la reflexió entorn del procés de construcció nacional impulsat en els darrers tres segles. Amb aquesta finalitat el govern de Catalunya promulgarà un decret de creació de la Comissió Catalunya 2014. Aquesta comissió estarà integrada per representants de diversos departaments del govern, de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, de l'Ajuntament de Barcelona, de la Federació i l'Associació catalanes de municipis, de l'Institut interuniversitari Joan Lluís Vives i de l'Institut d'Estudis Catalans, i restarà oberta a noves incorporacions. La seva missió consistirà a promoure un programa obert d'activitats, tot secundant i encoratjant les iniciatives sorgides de la societat civil, amb quatre grans objectius. En primer lloc, recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió de 1705-1714 i de les seves conseqüències per a l'organització política i institucional de Catalunya. En segon lloc, estudiar i revisar críticament la rica tradició del pensament polític català, en tot el ventall de les seves diverses manifestacions. En tercer lloc, projectar internacionalment les aportacions de l'experiència del cas català, en tant que model de persistència històrica d'una nació, malgrat haver estat privada de les seves institucions. I, finalment, fer un balanç crític del procés de construcció nacional impulsat per la societat catalana en els darrers tres-cents anys, i promoure el debat social entorn dels projectes de futur per al conjunt del nostre país. Personalment, m'agradaria que el cicle commemoratiu que tot just hem encetat s'orientés cap al futur i s'impregnés d'un esperit positiu. El discurs catalanista sovint ha hagut de refugiar-se en el plany i el derrotisme. En èpoques d'ofec o dictadura, quan no s'albirava cap llum d'esperança, ha estat una manera efectiva d'encoratjar les actituds resistents. Afortunadament, no és el cas d'ara. Un cop superats els perills d'una involució democràtica de l'Estat espanyol, la societat catalana torna a tenir el futur a les mans. Certament, els obstacles que haurem de vèncer per avançar en la recuperació de la plena llibertat són formidables, però no pas insuperables. Com diu el poeta, «tot està per fer i tot és possible». Tenim l'obligació de recuperar la memòria del passat, un passat de lluita contra l'opressió. I tenim també el deure de projectar el futur, un futur de llibertat.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.