dimarts, 5 d'abril de 2005
> L'última fàbrica tèxtil sedera de Reus
President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus.
opinió
FRANCESC CABRÉ I MASDÉU..
El que passa ara amb Passarel·la Tèxtil és un esglaó més de la cadena de mutacions que és preocupant perquè desapareix un sector que ocupava força mà d'obra. En el cas de Reus, desequilibra encara més el percentatge de la distribució sectorial a favor del sector terciari
Que Reus havia estat un important centre tèxtil d'Espanya no és gaire conegut. La seva activitat econòmica se l'ha relacionat sempre, no amb la indústria, sinó, amb el comerç principalment de productes agrícoles.
Reus era, de fa segles, un important centre comercial i exportador, que durant la revolució industrial va desenvolupar una important indústria, gràcies als ingressos que havia proporcionat l'aiguardent. Era, principalment, indústria cotonera, que fou desplaçada, exteriorment cap al Llobregat i altres rius catalans. Va quedar a Reus un important nucli seder, que juntament amb el de Barcelona i el de la província de Burgos representava els més importants productors de teixits de seda i fibres artificials de tot l'Estat.
La seda i les fibres artificials i sintètiques són més complicades de treballar que el cotó i, a més a més, per ser manipulades es necessita especialització. Això ho tenia Reus, amb experiència de molts anys, que, juntament amb un clima apropiat de la zona, ajudava al bon treball d'aquestes fibres. Un ambient molt sec no anava bé, feia que els fils es carreguessin d'electricitat estàtica i que s'esborronessin, cosa que provocava defectes al teixit i trencades de fils. Més tard això fou solucionat amb les instal·lacions de climatització de les naus de la casa suïssa LUWA.
El nucli seder de Reus era integrat, principalment, per les importants fàbriques C. Balsells-Vda. Wiechers, E. Puig Carcerreny, Pic-Aguilera, La Industrial Sedera i la Sedera Reusense de A. Pascual, ara Passarel·la Tèxtil. La C. Balsell-Vda. Wiechers fou la primera a tancar portes, ja fa uns anys. Després, E. Puig Carcereny, que tenia la fàbrica al carrer Doctor Vilaseca. La construcció de l'edifici era magnífica, amb fusta de melis, fins i tot a terra, per treballar millor els teixits que fabricava. En l'última dècada Pic-Aguilera, que va vendre les naus a l'Ajuntament de Reus per ampliar l'hospital, es va deslocalitzar.
La Industrial Sedera, propietat de la família Viladomiu, vinculada al món tèxtil amb una fàbrica relativament moderna a la carretera de Tarragona, es traslladà amb maquinària nova a la carretera de Falset i, a causa de la forta competència, va decidir liquidar.
Últimament també la competència ha afectat Passarel·la Tèxtil, que ha hagut de presentar un expedient de regulació d'ocupació. Aquesta empresa era la successora de la sedera més antiga del camp, La Sedera, dels Pascual, situada on actualment hi ha l'Hotel Gaudi. I en quedar al centre de la població, amb els problemes que això comportava, la continuadora de l'empresa va decidir traslladar-se al passeig de Misericòrdia en un ampli edifici projectat per l'arquitecte municipal, el senyor Sardà.
Els Pascual eren descendents de la Selva del Camp i, preveient que la població agrícola aniria desplaçant-se cap a la indústria, i per estimació al poble, van muntar en aquesta vila una nau complementària per fer-hi fils torçats. Com a conseqüència de la Guerra Civil, la nau s'enderrocà. Ara en queda el nom, en lloc de la nau, com a urbanització La Sedera, cosa que em porta la idea de demanar a l'Ajuntament de Reus que faci quelcom per recordar aquest sector tan important, que al seu moment tanta ocupació femenina i riquesa va proporcionar a la ciutat.
Hi ha un carrer, on es troba l'entrada d'urgències a l'hospital, que porta el nom d'un empresari tèxtil reusenc, Jacint Barrau, que va inventar la maquinària de fabricar vellut i, mentre una companya anglesa es feia rica manufacturant els telers per obtenir aquesta tela, i La España Industrial venia els teixits arreu, ell moria a Reus, pobre, com acostuma a passar, malauradament, a molts inventors.
Com hem dit anteriorment, manufacturar la Seda i fibres semblants era qüestió delicada i complexa. Es necessitaven bons tècnics. Per això van passar per aquestes fàbriques reusenques molts pèrits i enginyers que sortien de l'escola industrial de Terrassa.
Precisament a Passarel·la Tèxtil van estar-hi molts anys de directors uns companys del meu curs, Max Puncernau, que va posar al dia la fàbrica, i abans ho havia estat el senyor De la Rosa, cunyat del senyor Casacoberta. Un altre company de curs i enginyer tèxtil era Rafael Pich, de Pich Aguilera, família que ha muntat, a més a més, la moderna empresa de teixits no teixits (Non Bowens), instal·lada a la Selva, a tocar de la carretera a la cruïlla de Vilallonga.
Passarel·la Tèxtil, que ara passa dificultats, en el seu afany d'estar al dia va comprar uns solars al polígon Agro-Reus per instal·lar-hi una filatura de polièster. No la van arribar a muntar, ja que el filat de polièster arriba avui dia en contenidors dels països asiàtics, quasi al preu de la matèria primera. Es van desfer dels terrenys. Ho expliquem per remarcar que ha estat una empresa amb ganes d'expandir-se i d'estar al dia tant en maquinària com en processos, però les lleis del lliure mercat són dures en situacions de desequilibris socials, com és el cas.
En el grup d'indústries sederes instal·lades a Reus, voldria esmentar una fàbrica de cintes de fils artificials i sintètics. Són també els cintaires del gremi seder establert al Col·legi de l'Art Major de la Seda a Barcelona. No he posat la fàbrica junt amb les de teixit ample perquè les cintes es fabriquen en uns altres telers. Les cintes són teixits estrets, i entre els cintaires dèiem, en frase festiva, que som fabricants de via estreta.
Doncs bé, a la dècada dels 60 es va muntar al carrer Muralla de Reus la indústria Cintas y Pasamanería, que tenia en plantilla unes 65 persones, la majoria femenina, i ocupava uns 5.000 metres quadrats de superfície. El projecte l'havia fet jo mateix, tot el ferro el va muntar Sugrañes i l'obra la féu en Masdéu de la Selva sota la meva direcció tècnica d'obra. En aquest local s'instal·laren els telers de cintes que tenien una amplada de 3 metres i mig, i del batan sortien moltes cintes a la vegada, depenent, de l'amplada de cada cinta. Eren molt pesants. Aparegueren els telers individuals ràpids, que desbancaren els convencionals. Per poder-ne treure rendiment, es va ampliar la fàbrica en un edifici de quatre pisos, de manera que les cintes, per gravetat, queien d'un pis a l'altre, on eren recollides i tractades. Va sobrar espai i va sortir més a compte traslladar la indústria a la Selva i llogar la nau a una empresa francesa que després va marxar al Marroc. En haver quedat la nau buida, com que era gran i al centre, no es podia llogar, i es decidí vendre l'edifici i la nau, també, posteriorment. La nau es va enderrocar i l'espai es va dedicar a plaça i pisos; o sigui, en pocs anys es va fer i desfer una cosa molt viscuda i que deixa record. L'empresa continua fabricant a la Selva.
O sigui, el que passa ara amb l'última empresa sedera de Reus és un esglaó més de la cadena de mutacions, que, si més no, és preocupant perquè desapareix un sector que ocupava força mà d'obra i principalment femenina. En el cas de Reus, desequilibra encara més el percentatge de la distribució sectorial a favor del sector terciari (oci, transport, turisme, construcció).
En aquests moments, que veiem com a Alemanya parlen de rebaixar l'impost de societats al 19%, i a França també tenen problemes per mantenir l'ocupació, potser hauríem de reflexionar per buscar fórmules d'ajuda a sectors clarament en crisis, que en un moment determinat poden ser útils per evitar l'atur. Ara s'apujaran els interessos. El que pot passar amb branques d'activitat que viuen eufòria, no és clar. Si es produeix una davallada, es trobaran a faltar moltes de les empreses que pleguen. Potser un tractament favorable, amb reducció d'impostos tant estatals com municipals, ajudaria a alleujar la situació, i es capgirarien els moments difícils.
Si a Alemanya fan la reducció d'impostos per fer disminuir l'atur, vol dir que la fórmula pot ser útil, i al nostre país podria ser-ho encara més. Començant abans, i prevenint-nos, estaríem preparats per a altres conjuntures menys favorables, que com hem dit es poden presentar en el futur.
|
