dijous, 11 de novembre de 2004
>
La natalitat augmenta a la demarcació de Tarragona per sota de la mitjana catalana
L'any 2003 van néixer 72.980 nadons a Catalunya, un 6,8% més que el 2002, gràcies a la immigració
S. PÉREZ
.
Barcelona
L'any 2003 van néixer a Catalunya 72.980 nadons, un 6,8% més que el 2002, segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Al Camp de Tarragona, la natalitat va augmentar un 6,4%, mentre que a les Terres de l'Ebre l'increment només va ser d'un 2,3%. En total, a la demarcació es van registrar 7.062 naixements. L'increment de la natalitat és deguda a dos factors: la immigració i els fills del baby boom . La taxa bruta de natalitat catalana se situa en un 11,1%. Segons el director de l'Idescat, Josep Maria Vegara, l'augment viscut en els darrers cinc anys es mantindrà gràcies a la immigració.
Els nens del baby boom, de l'inici de la dècada dels setanta, han retardat la maternitat fins als 30 anys i ara tenen fills. A aquests, s'hi ha de sumar la immigració més consolidada que, tot i adoptar les tradicions occidentals i tenir menys nens, també influeix decisivament en l'augment de la natalitat. De fet, genera un 12,5% de tots els naixements, amb 9.101 nadons nascuts. A més, s'han incrementat un 30% el nombre de parts en el cas d'estrangers. En aquest cas, la majoria de nounats són marroquins, equatorians, xinesos, gambians, romanesos i colombians. L'Idescat recull, a més, que els nens nascuts d'unions mixtes, estranger i català, també han augmentat en els darrers anys. Vegara, però, destaca que un 80% de la natalitat és nacional i que aquesta s'ha incrementat un 3,5%.
Cada dona té com a mitjana, a Catalunya, 1,38 fills. La fertilitat, doncs, es recupera i avança la de l'Estat -que se situa en un 1,3%-, però està al darrere de la de la Unió Europea, que és d'1,48% fills. L'edat mitjana per tenir-ne és de 30,9 anys, dada que es manté des de l'any 1999. La incorporació de la dona en el món laboral ha fet que es retardi la maternitat i es redueixi el nombre de fills, segons Vegara. L'augment dels naixements de mares solteres -l'any 1975 només representava un 2,2% del total i ara supera un 20%- també mostra un canvi social. Tot i això, un 74% dels parts són de mares casades. De fet, a la Unió Europea un 30,2% dels nens tenen mares solteres. Els països europeus més avançats, en aquest sentit, són Suècia i Dinamarca.
Un 31% dels matrimonis tenen el primer fill abans dels dos anys de matrimoni. Així, més de la meitat de nounats són, de moment, fills únics i només en un 1,5% dels casos representa el quart de la parella. La major part de llars catalanes aposten per tenir un o dos fills. L'any 2003 va augmentar el nombre de nens prematurs (un 5,4% dels casos) i, així, es manté la tendència de creixement iniciada a la dècada dels n
oranta. Pel que fa als parts múltiples, la xifra s'ha duplicat en els darrers 13 anys i se situa en un 1,8% del total.
Gironès i Vallès
El Gironès i el Vallès Occidental són les dues comarques que han experimentat un increment més important de naixements. La immigració, en el primer cas, i l'arribada de joves amb feina i diners provinents de l'àmbit metropolità, en el segon, fan que aquestes dues zones se situïn per damunt de la taxa bruta catalana. Per sota de la mitjana de Catalunya, però, es troben el Priorat, l'Alt Urgell, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Ripollès, que no superen els set naixements per cada mil habitants.
Les comarques gironines, a més, tenen la proporció més elevada de pares estrangers (un 19,5%) a causa de la consolidació de la immigració al territori. L'àmbit metropolità, però, amb un 11,3%, es troba per sota de la mitjana catalana
|
