dimecres, 3 de novembre de 2004
>
Estrasburg condemna l'Estat espanyol per no haver investigat les tortures del 92
El Tribunal dels Drets Humans ordena que els 15 demandants siguin indemnitzats amb 8.000 euros cada un
SÍLVIA BARROSO
.
Barcelona
L'Estat espanyol ha estat condemnat pel Tribunal Europeu dels Drets Humans per no haver investigat les tortures denunciades pels independentistes catalans detinguts l'estiu de 1992. Segons la sentència, les autoritats judicials espanyoles van rebutjar una vegada rere l'altra totes les peticions que van fer els afectats i totes les vies d'investigació que van proposar. El jutjat d'instrucció va negar-se a fer cap gestió per identificar els possibles autors dels maltractaments policials denunciats i la decisió va ser ratificada, dues vegades, per l'Audiència de Madrid, l'Audiencia Nacional i el Tribunal Constitucional. Ara, l'Estat té tres mesos per indemnitzar amb 8.000 euros cada un dels 15 demandants que van portar el cas a Estrasburg.
Tot i que les denúncies per maltractaments són sistemàtiques en els casos en què s'aplica la llei antiterrorista, el tribunal d'Estrasburg no havia condemnat mai l'Estat espanyol per haver violat l'article 3 del Convenció Europeu dels Drets Humans, que prohibeix la tortura. La sentència, feta pública ahir, entén que l'article 3 ha estat vulnerat perquè els maltractaments no van ser investigats: independentment que, dotze anys després dels fets, els magistrats del tribunal europeu no hagin pogut comprovar si les tortures van existir.
«Les al·legacions dels demandants no tenen el suport de prou proves» per determinar que els maltractaments es van produir efectivament, argumenta la sentència. El contrast entre la descripció «detallada» de les tortures que fan els demandants i els informes, «molt més somers», dels forenses van desconcertar els magistrats europeus. El tribunal es troba amb la impossibilitat de comprovar els fets, especialment en el cas dels demandants que es queixen que els van posar una bossa al cap fins gairebé asfixar-los.
Els dubtes dels magistrats, que porten el tribunal a concloure que no poden condemnar l'Estat espanyol per violació directa de l'article 3, s'esvaeixen a l'hora d'avaluar la violació indirecta per manca d'investigació. «Les investigacions de les autoritats judicials espanyoles [...] es van limitar, en tot i per a tot, a demanar al forense que havia examinat els detinguts [...] un informe que precisés on i com s'havien fet els exàmens mèdics i si s'havien constatat signes dels maltractaments», critica la sentència.
La cort «lamenta particularment que les autoritats responsables de les investigacions ni tan sols prenguessin declaració als policies» que havien participat en el trasllat a Madrid dels detinguts i en les diligències posteriors, abans de ser portats davant del jutge Baltasar Garzón. Els denunciants van demanar amb insistència que se cités a declarar els agents, però els jutges espanyols van al·
legar que no els tenien identificats. «Es van tallar totes les possibilitats raonables d'aclarir els fets», conclouen els magistrats d'Estrasburg, que «en vista de l'absència d'una investigació efectiva estima que es va violar l'article 3», de prohibició de la tortura.
«Gran toc d'atenció»
El tribunal defensa la sentència amb l'argument que si els estats no garanteixen que les denúncies seran investigades «la prohibició legal de la tortura [...] seria ineficaç». «Fins i tot en les circumstàncies més difícils, com la lluita contra el terrorisme, la Convenció dels Drets Humans prohibeix en absolutament la tortura i els tractes degradants», hi afegeix el tribunal.
Aquest és el missatge de fons recollit pels demandants. Els afectats avaluaran la sentència avui, però segons l'advocat que els ha representat durant dotze anys, Sebastià Salellas, la resolució «estima la demanda al cent per cent» i és «un gran toc d'atenció» sobre uns fets «que es produeixen sovint». Pel lletrat, el nou govern estatal -també governava el PSOE quan es van produir els fets de 1992- ha de tenir en compte la sentència i veure que «no es pot continuar aplicant la llei antiterrorista com fins ara».
Un trajecte de dotze anys
El trajecte dels denunciants fins a Estrasburg ha durat dotze anys. El cas es va jutjar en una vista pública el 18 de novembre de l'any passat i un any després se'n coneix la sentència, quan es compleixen dotze anys dels fets. Ha calgut fer el mateix camí dues vegades. El tribunal europeu va inadmetre la primera demanda perquè no havia estat presentada individualment per cada un dels afectats: quan es va començar a preparar, la majoria encara eren a la presó, i la denúncia es va preparar col·lectivament, amb el suport de diverses entitats. Mesos després d'aquest rebuig, l'Audiencia Nacional condemnava per col·laboració amb banda armada -és a dir, amb la autodissolta Terra Lliure- uns quants dels ara demandants i n'absolvia d'altres. Entre línies, aquella sentència -que en principi no s'havia de pronunciar sobre els maltractaments- obria la porta a un nou procés contra les tortures
|
