| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 14 de novembre de 2018


dilluns, 2 d'agost de 2004
>

Nietzsche contra el cristianisme

Es tradueix per primer cop al català «L'Anticrist», en una de les edicions més completes i modernes d'aquest text

VALÈRIA GAILLARD . Barcelona
Un dels darrers escrits de Friedrich Nietzsche (1844-1900), L'Anticrist , acaba de ser traduït per primer cop al català per Llibres de l'Índex i es presenta com una de les edicions més completes realitzades fins ara a Europa. Considerat un resum de tota la seva filosofia, aquest text suposa el pamflet polític més incendiari contra el cristianisme, entès «no com la història de la salvació, sinó la de la perdició més funesta». L'edició, d'Antonio Morillas, aporta una nova perspectiva crítica i revisada d'aquest clàssic que ha marcat la història del pensament occidental. Al mateix temps, l'obra, farcida d'afirmacions contra els «dèbils» i «febles», rellança la polèmica sobre la tergiversació de la filosofia de l'autor nihilista en mans dels nazis.

«Hem anat més enllà de la mera traducció literal. També hem passat al català altres escrits i fragments pòstums inèdits per contextualitzar l'obra i fer-la comprensible al lector actual», explica Marc Jiménez, el traductor de L'Anticrist. Amb més de cinc-centes notes, que ocupen més pàgines que el mateix text nietzschià, l'edició en català es presenta com la més crítica i revisada de les que s'han presentat fins ara a Europa. Les anotacions aporten els coneixements necessaris per comprendre amb quins autors està dialogant el filòsof nihilista, com ara Schopenhauer, i les fonts de les quals beu a l'hora d'escriure l'assaig, com ara la biografia de Jesús d'Ernest Renan. Ideat pel pensador com el primer dels quatre llibres que havien d'exposar la seva obra teòrica fonamental, la transvaloració de tots els valors, finalment va acabar com una peça única, escrita el setembre de 1888, tres mesos abans que es tornés boig. «Segurament va abandonar el seu projecte perquè no va poder dominar tot el material, integrat per milers de notes recopilades durant cinc anys», diu Antonio Morillas, organitzador del Cercle Nietzschià de la Facultat de Filosofia de la UB i editor del llibre. L'Anticrist, que porta per subtítols Maledicció sobre el cristianisme i Assaig d'una crítica al cristianisme, està considerat com l'essència de la reflexió nietzschiana de denúncia de la «falsedat de la doctrina cristiana per crear una nova moral que restitueixi la relació original perduda entre l'home i la seva existència». Després de l'anunci de la mort de Déu (a La gaia ciència), el filòleg concentra la seva energia per «lluitar contra la moral cristiana», representada per la seva màxima institució: l'Església catòlica. Així, a L'Anticrist hi ha frases com ara: «[l'Església cristiana] és per mi la més gran de totes les corrupcions imaginables, (...) de tot valor n'ha fet un no-valor, de tota veritat, una mentida, de tota honestedat, una vilesa de l'ànima.» L'animad versió envers l'Església no es fa extensiva a la figura de Jesucrist, que Nietzsche té per un «idiota» (en el sentit grec de la paraula de persona tancada en el seu món) que va predicar una doctrina de la «debilitat assumida» i va morir en coherència amb les seves idees. El seu ressentiment es concentra sobretot en els que van fundar el cristianisme basant-se en el platonisme fins a convertir-lo en dogma. Segons el pensador alemany, el cristianisme és «el verí més mortal de la humanitat» perquè exalta la debilitat i la compassió, uns valors que el filòsof rebutja a favor dels de força i salut. Aquesta idea enllaça amb la seva teoria del superhome i la voluntat de poder. «Per Nietzsche la racionalitat ha matat Déu, una figura que aportava sentit als valors de la societat, tot determinant el bé i el mal. Sense aquest suport, es tracta de fonamentar una 'nova moral' que hauria de recollir La voluntat de poder», explica Morillas. En aquest sentit, L'Anticrist es pot interpretar com un «cant profètic que malda per retornar la fe en el futur i en la plena realització de l'home», a través de la transvaloració dels valors.

 NOTÍCIES RELACIONADES

> La tergiversació del pensament nietzschià en mans dels nazis

> Buit editorial

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.