divendres, 4 de juny de 2004
>
Un joc d'ous
la galeria
DAVID PUJOL i FABRELLES
.
En una de les sortides que faig habitualment per les rostades de la Mare de Déu del Mont, que ens guarden silenciosament valuosos tresors, em vaig deixar acompanyar per en Martí Marcé, en Martí de Cal Grapó de Queixàs, que és un autèntic home de bosc. D'entre els indrets que em va ensenyar n'hi ha un que vaig trobar especialment interessant: el Pla Jugador. Aquest planer, avui dia un lloc abandonat i poc conegut, havia estat l'escenari, fa molts anys, d'un autèntic joc d'ous. M'explicava en Martí que s'hi reunia gent de Maià, de Crespià, de Cabanelles, de Vilademires, de Beuda i d'altres pobles del voltant, que hi pujaven amb carros i força tiberi. Per amenitzar la festa es veu que també hi feien cap els músics. L'element central de la diada era el joc de cartes anomenat trenta-u, amb el qual els participants es jugaven els cistells d'ous que portaven: vet aquí, doncs, el nom de Pla Jugador. És un dels molts exemples que podríem trobar de l'enorme riquesa toponímica de les nostres muntanyes, que està pendent d'algú que n'envesteixi el treball rigorós de recollida. Els topònims majors ja els comencem a tenir a ratlla; ara ens esperen amb candeletes els petits. I, en aquesta recerca, també hi hauríem de fer entrar les dites populars locals: «Quan la Noguera va a veure la Falgassa, aigua a la bassa; però quan la Falgassa va a veure la Noguera, ja li podeu anar al darrera». Les persones com en Martí no necessiten meteoròlegs
|
