dimarts, 1 de juny de 2004
>
Propostes d'arquitectura social a Ciutat Vella
Arquitectes sense Fronteres mostra com els canvis urbanístics a Barcelona «tenen un alt cost social»
S. PÉREZ
.
Barcelona
Tres projectes d'Arquitectes sense Fronteres al districte de Ciutat Vella de Barcelona mostren com part de la transformació urbanística de la ciutat té «una alt cost social». La secció Quart Món de l'entitat posa en dubte el model triat per l'Ajuntament per canviar la imatge de Barcelona perquè ha generat en els darrers anys diferents punts de conflicte amb plataformes veïnals i socials. L'associació aposta per la rehabilitació dels habitatges per treballar contra l'exclusió social. «No és una utopia transformar els barris i mantenir la mateixa població», diu Mateo Carabatti, membre de Quart Món.
La reforma del nucli antic és, per l'entitat, una mostra que els plans especials de l'Ajuntament «es basen en els edificis i la construcció però no van acompanyats de polítiques socials». Així, la creació de la rambla del Raval i el projecte de l'Illa Robadors ja han originat crítiques de les entitats i canvis en el teixit veïnal. La situació es pot repetir, segons Carabatti, «en altres barris com Sant Andreu i Sants amb l'arribada del tren d'alta velocitat» i s'ha viscut amb les obres del mercat de Santa Caterina -«molt lloables des del punt de vista arquitectònic»- però que «han afectat els petits comerciants». Per tant, Barcelona planteja una ciutat a dues velocitats: grans projectes que s'utilitzen, després, per transformar els espais petits. Per Carabatti, la remodelació arquitectònica pot anar acompanyada d'una millora per als habitants de la zona, sense que sigui obligatori el trasllat dels veïns a causa de factors com l'especulació immobiliària i la plusvàlua dels nous habitatges.
Projectes a Barcelona
Arquitectes sense Fronteres defensa un model de ciutat respectuós amb les persones. Des de l'any 1994, la Comissió Quart Món treballa a Barcelona i l'àrea metropolitana en projectes arquitectònics que milloren la qualitat de vida de gent gran, joves, discapacitats, sense sostre, immigrants i col·lectius afectats per plans urbanístics. L'entitat ha detectat un increment, en els darrers anys, del nombre de persones que tenen problemes amb l'habitatge, «un dret recollit per la Constitució». Segons Carabatti, l'escletxa entre la Barcelona del Fòrum de les Cultures i la dels barris marginals ha augmentat. «La realitat de la ciutat és molt diferent de la imatge internacional que es projecta», afegeix. Quart Món va començar amb la rehabilitació de pisos. «Ens trobàvem famílies desestructurades que amb l'arranjament de l'habitatge aconseguien una millora de la seva vida», comenta el membre de l'entitat. Ara, els projectes són més
ambiciosos tot i continuar amb els petits treballs.
Els projectes de Quart Món suposen «una gran inversió en temps i paciència». S'allarguen durant anys a causa de la falta de diners per dur a terme les obres de rehabilitació i reforma. La majoria es duen a terme amb subvencions i beques de fundacions i caixes. La inversió de les administracions és mínima i es concedeix per a les activitats de les associacions i no per fer canvis estructurals o el trasllat de local. Els voluntaris de Quart Món aporten el projecte i el seguiment de les obres. En el cas de Ciutat Vella, les associacions afegeixen a la manca de pressupost els inconvenients per mantenir un lloguer. És el cas de l'Associació Àmbit Prevenció, que ajuda treballadores sexuals. Tenien un local llogat a l'Illa Robadors que van haver de deixar perquè no els renovaven el contracte. És una de les entitats que suporta la pressió dels canvis urbanístics a la ciutat. Imma Ribes, la coordinadora de l'Associació Ciutadana Antisida de Catalunya (Acasc), explica que el carrer Junta de Comerç, on tenen la seu, ha viscut canvis amb la instal·lació de nous locals. La remodelació del Raval afecta antics veïns que es queixen a l'entitat -a través del servei d'empadronament- de les pressions que reben per deixar els pisos. Es demostra com «la rehabilitació del barri afecta els seus habitants», diu
|
