| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 5 de març de 2021


dissabte, 13 de setembre de 2003
>

El tenor del «Deus pater»

la crònica

MANUEL CUYÀS .
La setmana passada va morir a Barcelona el tenor Bertomeu Bardagí. Amb Enric Torra, han mort aquest estiu dos músics relacionats amb la Missa de les Santes de Mataró


+ El tenor i lingüista Bertomeu Bardagí fotografiat a casa seva a Barcelona, el maig de l'any 1997, lloc on corregia els textos de l'obra completa de Josep Pla.  Foto: MANUEL CUYÀS
L'últim article d'aquesta secció abans de les vacances el vaig dedicar a la Missa de les Santes i ara torno a parlar de la Missa de les Santes. El motiu és que aquest estiu han mort dues persones importants relacionades amb el monument musical de Mataró. Són Enric Torra i Bertomeu Bardagí. A Enric Torra tothom, a Mataró, el coneixia i la seva figura ja ha estat glossada en aquest diari. De Bertomeu Bardagí no és segur que hi hagi molta gent que en guardi memòria. Jo sí, perquè ell és un dels responsables de la meva afició a la peça musical de mossèn Blanch. Quan jo era petit, el tenor de la Missa de les Santes era sempre Bertomeu Bardagí. A mi llavors la Missa m'avorria molt i no arribava a escoltar-la fins al final. El que no em perdia mai, el que esperava des que l'orquestra arrencava els primers compassos, era el moment que el tenor, Bertomeu Bardagí, cantava el Deus pater omnipotent. El senyor Bardagí, que era un home baix i quadrat, es posava per a l'ocasió de puntetes, eixamplava els braços tant com li permetia la partitura, inflava el pit com si xuclés tot l'aire contingut a les naus de la basílica parroquial i llançava un Deus pater omnipotent que era com la detonació d'una bomba. Primer s'enfilava amb les paraules Deus pater, que es repeteixen dues o tres o vegades, quan ja havia picat el ferro de les poderoses vocals i consonants que la paraula pare té en llatí, venia el pinyol de l'omnipotent. Marcava molt la i, l'allargava, la convertia gairebé en un xiulet, i un cop havia aprimat del tot la més feble de totes les vocals feia una pausa i prorrompia amb un ...potent que era com una clau de volta de pedra que s'hagués desprès d'un arc de la basílica i hagués anat a percudir sobre l'altar. Si m'hi hagués fixat bé, hauria pogut observar que a l'hora del Deus pater omnipotent de Bardagí els pentinats d'algunes senyores es bellugaven i les corbates dels senyors mig sortien de l'americana, com si algú hagués obert les portes de Santa Maria i hagués passat un cop d'aire. Molts anys més tard vaig conèixer Bertomeu Bardagí. El vaig anar a veure a casa seva, a Barcelona, per fer-li una entrevista. La trobada, en principi, no tenia res a veure amb la música sinó amb la literatura, i més en concret amb Josep Pla. Es dóna el cas que el mític tenor de la Missa de les Santes ha estat a la vegada el corrector de tots els volums de l'obra completa de Pla publicada per Destino. A Catalunya hi ha tanta feina a fer que hi ha gent que, sent-ne conscient, és capaç de practicar simultàniament els oficis més diversos. L'entrevista amb Bertomeu Bardagí, que va sortir publicada en aquest diari, va estar dedicada a la personalitat literària de Josep Pla perquè formava part d'un monogràfic dedicat a l'escriptor, però ell i jo vam trobar una estona per parlar de la Missa de les Santes. Llavors ja feia molts anys que no la cantava. Recordava molt bé el Deus pater omnipotent i em va donar a entendre que sempre l'havia interpretat amb una mica d'exageració i efectisme. Una exageració -li vaig dir- que a aquell nano que llavors no sabia res de música li va anar molt bé. Hi ha imatges de Bertomeu Bardagí interpretant la Missa de les Santes. Les poden trobar en els papers que acompanyen el disc que fa molts anys la Caixa Laietana va editar de la Missa. Els arranjaments d'aquell disc van ser a càrrec del mestre Enric Torra, l'altre músic relacionat amb la Missa de les Santes que ha mort aquest estiu. Enric Torra ha estat un treballador del piano i un pedagog exemplar i una gran persona. Fins als últims temps va interpretar les peces més difícils de Granados. Les gravava en CD i me les portava a casa perquè les escoltés. L'Ajuntament ha anunciat un homenatge a la seva persona. La Missa de les Santes ha tingut altres tenors, cadascú amb el seu estil. L'únic que m'ha recordat el tenor de la meva infantesa és Josep Fadó, el jove tenor mataroní que ha cantat la Missa aquest any. Fadó no pot haver sentit mai Bardagí però alguna cosa li deu haver dit que el Deus pater omnipotent demana molta força i molt entusiasme si es vol que la Missa de les Santes continuï creant afició entre els més menuts i més negats per la música de la colla.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.