dilluns, 4 d'agost de 2003
>
Pep Admetlla instal·la a Barcelona un cub per mirar l'infinit en homenatge a Carrasco i Formiguera
La peça s'inaugurarà al setembre a la plaça Adrià de Sant Gervasi
EVA VÀZQUEZ
.
Girona
L'escultor gironí Pep Admetlla està supervisant el «treball d'orfebreria» de Raum , un cub monumental d'acer inoxidable dins el qual es concentrarà una visió de l'infinit i que s'inaugurarà el 16 de setembre a la plaça Adrià de Barcelona en homenatge, 65 anys després del seu afusellament, al polític Manuel Carrasco i Formiguera. El projecte ha comportat la reforma, concebuda pel mateix escultor, d'aquest espai urbà on el 1938 els governs català i basc ja van preveure erigir un moment al dirigent d'UDC.
+
Pep Admetlla, al seu estudi amb la maqueta del projecte.
Foto:
MIQUEL RUIZ.
|
Cada setmana Pep Admetlla es trasllada al taller de Pere Casanovas a Mataró, d'on han sortit també peces d'Oteiza o Miró, per revisar la construcció de l'escultura, que ha estat calculada al mil·límetre per harmonitzar enormitat i lleugeresa, hermetisme i infinit. L'obra, un cub d'1,70 x 1,70 metres amb una trampa subtil perquè, tot i la monumentalitat, transmeti sensació d'ingravidesa, estarà suspesa sobre una fina peanya que li donarà una aparença flotant, i tindrà dos orificis a través dels quals el vianant podrà mirar, o bé en direcció a la font que hi ha a la mateixa plaça, al barri de Sant Gervasi, o bé cap a l'espai obert del cel, encara que la fosa, per mitjà d'un complex sistema òptic, de les dues imatges, crearà en la pupil·la la il·lusió d'un espai confús entre aigua, terra i volta celeste. «He travessat una mola densa i hi he recollit a dins l'infinit de manera que, per un simple forat, l'espai sencer penetri en l'ull de l'espectador», explica Admetlla. La voluntat d'al·ludir a l'absolut espacial ha fet que hagi escollit el nom alemany Raum per a la seva peça, més precís per al sentit cosmogònic que vol transmetre.
L'escultor gironí ha concebut també la reforma del paviment de la plaça, de la qual s'ha retirat el sauló en benefici d'una superfície de pedra sobre la qual hi haurà gravat, també en acer inoxidable, «el laberint topogràfic de la vida de Carrasco i Formiguera», a partir d'un text extret del llibre El pacte de Sant Sebastià, de 1931. En aquesta mateixa plaça de Sant Gervasi, els representants dels governs català i basc van col·locar el 1938, pocs mesos després de l'afusellament del polític democratacristià davant un escamot franquista, la primera pedra d'un monument per recordar-lo com a màrtir de la República, però el desenllaç de la guerra va frustrar la iniciativa.
Admetlla s'ha documentat a fons sobre Carrasco i Formiguera, en especial a través de les biografies i de les cartes escrites a la presó de Burgos, p
er elaborar el seu projecte, que en la maqueta original es componia d'una altra peça: una planxa d'alumini de moviment ondulant de 6 metres de llarg i 4 d'ample que havia de surar a l'aigua de la font modernista de la plaça Adrià i establir així una relació amb el cub de l'altre extrem. «És una mena de pell de la vida de Carrasco i Formiguera sobre la qual hi ha inscrites cotes conceptuals, amb punts de llum, com un mapa urbà.» L'artista gironí veu difícil que aquesta peça es pugui realitzar per l'elevat cost de l'operació. Per desenvolupar el seu projecte, com ja és habitual els últims dos anys, Admetlla ha comptat amb la col·laboració de Kei Macias, conegut tècnic de so que és també un virtuós en el desplegament de figures en tres dimensions per mitjà de l'ordinador.
|
)
