dissabte, 21 de juny de 2003
>
La ciutat escrita
Periodista. (oriol_llado@mac.com)
la crònica urbana
ORIOL LLADÓ.
.
Cinc autors locals presenten la seva visió de Badalona en una publicació editada per la Nit Literà ria
+
I és que rere tot mapa de carrers i places, hi ha un mapa sentimental; rere qualsevol totxana, fanal o botiga, una història llesta per explicar.
Foto:
Il·lustració: MIQUEL ROF.
|
La ciutat literà ria és un invent, però això no ens hauria de sorprendre. La ciutat, de fet, ja és un invent i la literatura, què és si no convenció, artifici..., un invent, per tant, igualment? La literatura ens ha fet somiar de sempre ciutats impossibles, o ens ha descobert la nostra pròpia ciutat, parlant-nos de llocs on no hem estat mai. En la ciutat escrita retrobem els indrets intangibles on viuen records, pors o esperances. L'escriptor, com l'arquitecte, ens regala l'escenari on transcorre la nostra vida, i encara que ho fa amb resultats no sempre reeixits, està clar que no podrÃem imaginar els carrers que transitem sense l'alè poètic d'un novel·lista, la capacitat d'observació d'un bon pintor o l'ofici i l'audà cia d'un cineasta. I és que rere tot mapa de carrers i places, hi ha un mapa sentimental; rere qualsevol totxana, fanal o botiga, una història llesta per explicar.
De mapes sentimentals, d'històries, records, pors o anhels van els contes que, aquest any, han amanit la celebració de la Nit Literà ria a Badalona. Una vetllada, que es va consolidant, afortunadament, i que és el marc en el qual s'entreguen alguns dels premis literaris de més pes a la ciutat.
En l'edició d'aquest any, es va repartir un petit opuscle amb cinc contes inèdits. DifÃcilment, hom podria imaginar un present més adequat i més llaminer per a un lletraferit. D'aquests, cal suposar-ho, n'hi havia una bona colla a la vetllada de dijous passat, al Zorrilla, centre neurà lgic, cada vegada més, de la vida cultural a la ciutat.
La ciutat literà ria és un invent, però això no ens hauria de sorprendre. La ciutat, de fet, ja és un invent i la literatura, què és si no convenció, artifici...
Joan Argenté, Josep Gual o Maria Aurèlia Capmany, Coloma Lleal, Pep Mita, Valentà Soler... han proposat adjectius per a la nostra particular ciutat literà ria. En aquesta ocasió, però, se sumen d'altres veus a la llista dels nostres escriptors: les paraules de Julià de Jò
dar, Hèctor Bofill, Joan Carreras, Lluïsa Cunillé i Eva Santana afegeixen noves perspectives a un paisatge que mai podrem donar per conegut del tot. La tria, com totes les tries, és discutible, però en tot cas demostra coneixement i ganes de sorprendre.
Eva Santana, per exemple, ens proposa un joc de complicitats fresquÃssim, fet amb un delicat equilibri que converteix l'aparent frivolitat del seu relat en una lucidesa més entranyable que à cida. I un pèl més à cid és el conte de Joan Carreras i el seu turista accidental, que estira el fil d'una trama imprevisible, amb connexions amb una improbable (?) xarxa d'espionatge internacional. La història d'Hèctor Bofill dibuixa la relació entre un badalonà d'aquells que en diuen de tota la vida i una xinesa. Una història suggerent i actual, preocupada, una mica com totes, ja ho veuran, per la identitat, aquest concepte trà gicament esquiu i que, paradoxalment, ens regala igualment tantes ironies.
Julià de Jòdar, per la seva banda, demostra de nou la và lua. És un dels escriptors més apreciats en el panorama literari del paÃs. Una prosa, la seva, que inicialment potser se'ns presenta complicada i espessa, però que és plena de saviesa, i que no s'esgota, com tantes altres, en una sola lectura. La posada en escena del corprenedor text de De Jòdar -el més dramà tic, quasi un manifest- va ser de les que no s'obliden, amb una impressionant interpretació d'Oriol GenÃs.
La presència de Lluïsa Cunillé en el recull també és remarcable. Enigmà tica, però sempre suggerent, Cunillé, la nostra dramaturga més reconeguda, ens proposa una història sense paraules, tan exasperant com, en el fons, transcendent. Sorolls eixordadors, comunicacions fallides, soledat.
I l'ha ben encertada. Al costat de la ciutat llegida, hi ha també la ciutat escoltada. I al costat d'aquesta, la ciutat vista, o la ciutat olorada, o la ciutat recordada, o la ciutat perduda... Hi ha tantes altres ciutats!
|
)
