| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 16 d'octubre de 2018


dilluns, 21 d'abril de 2003
>

Miquel Escudero. 25 anys

la crònica

XAVIER AMORÓS .
El cronista recorda en aquest article escenes de la vida del poeta reusenc i gitano Miquel Escudero, quan es compleixen 25 anys de la seva mort inesperada

Aquest 2003 s'acompleixen 25 anys -de fet s'acompliren el 2 de febrer passat- de la inesperada mort de Miquel Escudero Claveguera (Reus, 1945-1978), un poeta reusenc que vam perdre en el pitjor moment. Ens ho recordava amb tota l'oportunitat del món l'escriptor Antoni Veciana en una columna al diari El Punt del 10 de novembre passat. Miquel Escudero només va poder publicar dos llibres, que ell ja no va veure impresos. Era l'obra que tenia, no pas abundosa però suficient per demostrar-nos la seva qualitat i originalitat. Ara mateix o d'aquí a no gaire, caldria que prestéssim als versos d'Escudero l'atenció que es mereixen. Caldria conèixer bé la seva obra i divulgar-la. Crec, com altra gent, que val la pena. És una obra original i insòlita i d'una riquesa pluralment valorable. Hi ha un fet curiós en Miquel Escudero. Quan es parla d'ell es fa èmfasi en el fet que abans que tot era un poeta gitano, un poeta gitano que escrivia en català. Bé, sí; el seu pare -una persona interessantíssima amb una edat provecta- és gitano, descendent de la família dels Barraca, de Móra d'Ebre. La seva mare, la benvolguda Pepita Claveguera, és una reusenca del que en diuen de tota la vida. Miquel Escudero Claveguera no va renegar mai de les seves arrels, de la seva vinculació per part de pare amb l'ètnia gitana. Ben al contrari. Però ell, el poeta, no ho era, de cultura gitana. Sense renunciar a res ni a ningú, la família Escudero Claveguera actuava com la majoria de reusencs. Eren comerciants de roba -del meu gremi: el Gremi del Comerç Mixt Tèxtil- i en els millors moments del negoci tenien la botiga ben establerta en un primer pis de la plaça del Mercadal: «Tejidors Escudero». Jo he tingut per allà als 16/18 anys companys gitanos, gent tan simpàtica com els germans Carbonell, amb el més grans dels quals, el Trio, jugàvem a futbol amb el juvenil del Reus Deportiu i ens quedàvem a ballar als pobles, després del partit, fins que ens ho permetien els mitjans d e comunicació. El Trio driblava amb una habilitat endimoniada i ballava el tango amb una traça excepcional. Però el Miquel Escudero no en tenia, de companys gitanos. El poeta va anar a l'institut de segon ensenyament i fou excepcionalment estimat per companys i companyes que el consideraven el poeta del curs i un personatge animat i expressiu. Les famílies gitanes de Reus no enviaven els fills a l'institut; de seguida els dedicaven a vendre roba, amb serveis de regateig a domicili o clavats a les parades. Mentre el Miquel acabava el batxillerat li va venir la malaltia, els problemes de salut. I, malgrat les dificultats, Miquel Escudero i Claveguera esdevingué un admirable poeta reusenc i català. I el seu pare és gitano, molt simpàtic i bona persona, dels Barraca de Móra d'Ebre. I no res més. A causa de la malaltia li va costar acabar els estudis, trobar feina. Però durant uns anys va ser el millor venedor a Reus de la Gran Enciclopèdia Catalana. Va vendre moltes enciclopèdies, que no era pas una operació de quatre peles. Però ell era simpàtic i de bon tracte i, per doble fortuna, convencia la gent amb aquells ulls que tenia tan expressius, uns ulls que a mi em sembla -potser estic mal fixat- que els ha heretat la seva filla Ingrid, que ja deu ser una dona gran i que jo no he vist mai més des que ell vivia, encara que hagi vingut a veure els seus avis, que vivien a salou. El Miquel, en el seu llibre Fulls del romanç d'Elsa Ellison, li dedica un poema en els següents termes: «A la meva filla Ingrid, la sang de la qual és composta com segueix: un quart de catalana, un quart de zíngara, un quart de sueca, un vuitè de danesa, un vuitè d'hebrea. Per tant: ibero-germànico-hindú-jueva: tronc de tres arrels: Sem. Cam i Japhet han fet l'encontre meídic per donar-te la més bella flor.»

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.