dilluns, 17 de març de 2003
>
Romanx
Unes 30.000 persones parlen el romanx, especialment al cantó dels Grisons, al sud-est de Suïssa. L'efecte més negatiu per a aquesta llengua és que els romanxoparlants comparteixen oficialitat lingüística amb els germanoparlants i italoparlants
El romanx és el tercer dialecte del retoromànic, juntament amb el ladí i el friülès, tractats en els capítols anteriors. Aquesta variant lingüística, doncs, no s'hauria de considerar estrictament una llengua, tot i que les seves diferències amb els altres dialectes retoromànics fan que la tendència sigui tractar-la per separat com a llengua i no com a dialecte. Dit també rètic o grisó, el romanx gaudeix d'oficialitat a Suïssa, igual que l'alemany, l'italià i el francès. De tota manera, perd terreny en favor d'aquestes altres llengües, sobretot de les dues primeres, ja que en la seva àrea de domini lingüístic hi ha molts germanoparlants i italoparlants. Al cantó dels Grisons, la zona del sud-est de Suïssa on es parla, hi ha uns 30.000 parlants, que representen el 17 per cent de la població, segons dades censals del 1990. Hi ha hagut un retrocés respecte a les xifres d'un segle enrere. El 1880, eren més de 37.000 els romanxoparlants, un 39,8 per cent de la població; cent anys després, el 1980, eren uns 36.010, un 21,9 per cent. Aquest declivi ha anat a favor dels germanoparlants. A més, el fet que aquesta zona sigui molt turística no ha ajudat gens a mantenir la llengua. Els dialectes i l'estàndard Existeixen cinc subdialectes del romanx, que són el sobreselvà, el sotaselvà, el surmiran, l'alt engiadinès i el baix engiadinès. De tota manera, el 1982, el romanista de Zuric Heinrich Schmid va crear, per encàrrec de la Lia Rumantscha, una forma estàndard, el rumantsch grischun -en català, romanx grisó o grisó-, basada sobretot en el sobreselvà, el surmiran i el baix engiadinès. Aquesta unificació ha permès una millor supervivència de la llengua. El romanx es parla en tots els àmbits de la vida però sobretot en el familiar i domèstic i en el regional. En l'àmbit cantonal l'ús és moderat i en el federal és difícil trobar parlants de romanx que l'emprin. La Confederació suïssa considera que s'han d'escriure en romanx els documents i p
ublicacions oficials de l'administració, de la justícia i de les forces armades. En l'administració privada, també s'ha d'escriure en romanx tot allò que es refereixi a polítiques en favor de la joventut i de la gent gran, de les assegurances i de dades bancàries. Pel que fa a empreses de manufactures i de distribució, han d'emprar el romanx en els anuncis i avisos. Finalment, en els serveis públics han d'estar en romanx tot el que afecta els serveis de correu i de telèfon i els transports. Però aquesta protecció per part del govern és més destacable en el cas de les institucions cantonals dels Grisons, ja que, a tall d'exemple, tot el que faci el govern grisó estarà escrit en romanx. Les mesures de protecció i de promoció del romanx estan recollides, en l'àmbit federal, en l'article 70 de la constitució en què, a part de recordar l'oficialitat del romanx de manera explícita, diu que «la Confederació suïssa donarà suport a les mesures adoptades als cantons dels Grisons i de Ticino per mantenir i promoure el romanx i l'italià». El romanx a l'escola El sistema educatiu als Grisons potencia l'ensenyament en romanx. D'aquesta manera, dels 212 municipis que hi ha, 120 dels quals són de l'àrea lingüística tradicional del romanx, en un total de 85 escoles s'ensenya romanx i es fan les classes en romanx, i setze ensenyen en alemany, tot i que s'ofereix també l'ensenyament del romanx fins a la secundària. Pel que fa a la universitat, als centres de Friburg i Zuric es fan cursos, lectures, seminaris i simposis en romanx, i a les de Berna, Ginebra i Sant Gallen es fan cursos sobre la llengua i la literatura romanxes. La Lia Rumantscha Una de les organitzacions més actives en favor de la protecció i de la promoció del romanx és la Lia Rumantscha. Aquesta entitat, de fet, agrupa les diferents associacions que actuen en aquest sentit. Políticament neutral, la Lia Rumantscha fa campanyes actives per promoure i mantenir el romanx a casa, a l'escola, a l'església i a la vida pública. Ha estat també qui ha impulsat la unificació del romanx amb vocabularis, bases de dades, gramàtiques i llibres de text. També té serveis de traducció per a empreses i institucions tant públiques com privades. Com en la majoria de llengües amenaçade
s, Internet ha estat i és una eina molt útil per donar a conèixer la situació del romanx i per promoure'l. D'aquesta manera, a part de trobar-hi una quantitat d'informació considerable en romanx, en anglès i en alemany, també es poden fer cursos per aprendre romanx en línia. Les llengües amenaçades d'Europa (VIII)LAURA PORTAL
|
