| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 19 d'octubre de 2018


diumenge, 2 de març de 2003
>

Un creador total

la crítica

ANTONIO SALCEDO .
L'autor comenta l'exposició sobre el disseny de l'arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, definit com «un home polifacètic, un artista integral com ho han estat grans creadors de la història de l'art», i que es pot veure a la Fundació «la Caixa»


La ciutat de Tarragona acull altre cop una exposició sobre Josep Maria Jujol, una excel·lent mostra sobre una de les vessants cultivades per un dels artistes més importants de l'Estat espanyol durant el segle XX, el disseny. Jujol era un home polifacètic, un artista integral com ho han estat grans creadors de la història de l'art. Moltes de les obres que ara tenim la possibilitat de gaudir varen ser creades en la seva major part com a elements d'un conjunt arquitectònic, i d'altres pensades per a espais específics. Aquest és un aspecte molt important a tenir en compte, perquè s'ha d'entendre dins de la seva concepció global, encara que també les podem valorar com a peces aïllades, com entitats amb vida pròpia. La mostra estructurada en set apartats s'enceta amb la relació Gaudí-Jujol, encara que es mostren dibuixos realitzats a l'estudi d'Antoni Maria Gallissà. Després treballarà també al taller d'Antoni Font i Gumà i finalment amb el que serà el seu gran mestre i amb el que establirà una fructuosa interrelació que afavorirà a tots dos. A part de les portes de la Casa Batlló en les quals s'especifica que són de Gaudí amb possible col·laboració de Jujol, tenim l'alçat del menjador de la Casa Milà. En aquesta darrera obra sabem que els sostres de la planta noble i les columnes de pedra són disseny de Jujol. De la seva coneguda intervenció en el banc del Parc Güell es presenten nou fragments ceràmics amb inscripcions marianes que evidencien la seva autoria a la vegada que ens parlen de la seva omnipresent religiositat. La maqueta de guix de la façana del Naixement de la Sagrada Família policromada per Jujol, ens recorda a més l'inexplicable raó de per què no va ser ell el continuador de les obres d'aquesta església. Ningú més hauria sabut interpretar millor les idees i els conceptes del genial Gaudí. No voldria deixar de comentar la importància que per a la producció gaudiniana tingué l'aportació de Jujol. Insistim en aquest fet que Carlos Flores ha puntualitzat molt bé. El professor Flores demostra com Gaudí abandona les referències historicistes i entra a la modernitat en el moment en què Jujol comença a col·laborar amb ell. Un altre apartat està dedicat a la relació de Jujol amb Pere Mañac. Indubtablement aquesta relació i el que sorgeix d'ella és un capítol particular de la nostra història de l'art. El nexe entre els artistes i els clients ha estat fonamental al llarg de la història i concretament en l'arquitectura, per raons òbvies, encara més. La relació amb Mañach Pere Mañach fou marxant d'art, la seva relació amb Picasso és prou coneguda. Després de deixar aquesta feina es fa càrrec del negoci del seu pare dedicat a panys de seguretat, caixes fortes, etc. El 1911 es fa la inauguració de la seva botiga ubicada al carrer Ferran de Barcelona. Però no es tractava d'una botiga qualsevol, era un espai comercial decorat per Jujol. Façana i interior conformen un dels conjunts decoratius més originals i interessants que puguem conèixer. Mariàngels Fontdevila remarca el caràcter pietós dels dos personatges protagonistes, fet que explica que el leitmotiv de la botiga fos una lloança a la verge Maria. Aquí, com en altres obres de Jujol, veiem com abandona el seu conservadorisme, quan es tractava de deixar lliure la seva imaginació. Jujol aconseguí un dels espais més imaginatius i onírics que la converteix en una obra plenament surrealista. A l'exposició podem veure a més de les fotografies de la desapareguda botiga, alguns dels mobles, cadires, taules, llums que integraven aquest màgic espai. Mobles que dins d'una concepció modernista es diferencien per la seva decoració amb al·lusions religioses que la comissària anomena mobles «vius» o «parlants». Dins del conjunt del mobiliari que constitueix un altre dels apartats de la mostra veiem mobles molt diferents, cadires amb decoració d'influència japonesa, una original arqueta amb fusta, ferro i pasta vítria, les no menys originals banquetes i mobiliari litúrgic de l'església de Sant Llorenç de Tarragona. Crida l'atenció, per ser excepcional la decoració de la taula amb atzavara, amb un motiu plenament noucentista, un paisatge mediterrani on no hi falta de res: el mar, la torreta i fins i tot les orenetes. És coneguda la capacitat que tenia Jujol per aprofitar qualsevol material, materials de detritus, materials pobres que transformava o ennoblia en donar-los un altre ús, en convertir-los en obres d'art que continuen sorprenent per la seva modernitat. Al catàleg se cita com Jujol parteix del seu coneixement dels evangelis. No ho posem en dubte. Però no creiem que sempre actués de la mateixa manera. Jujol simplement s'ajustava al que tenia per treure-li el màxim de profit. El que és meravellós -i en això guarda similitud amb Gaudí- és que podia treballar amb una marcada diferència de pressupost i en els dos casos podia arribar a assolir un excel·lent nivell de qualitat. A la mostra tenim entre altres dues obres que exemplifiquen el que apuntem. La llum de l'església del Sagrat Cor de Vistabella, realitzada amb cartró, llaunes buides de llet condensada, fusta, claus i filferro, peça magnífica que Perejaume ha comparat amb la guitarra de cartró de Picasso. D'altra banda tenim les llums de la capella de Mas Carreras de Roda de Berà, fetes en vidre policromat i metall, d'acord amb la idea que anima la transformació que realitzà d'aquesta capella neogòtica en la qual fa servir unes columnes i un altar de marbre i profusió de daurats. La forja La forja ocupa un altre dels capítols. Continuant el camí de Gaudí, el ferro forjat té un espai important en la seva producció. En la major part de les seves obres podem trobar bons exemples de la seva utilització. Pertanyents al Teatre Metropol tenim la Teiera i la barana del balcó. La teiera és una peça eminentment simbòlica, per la presència del foc, element purificador i en aquest cas per estar concebuda com una corona d'espines, a la qual hem d'afegir el valor formal com a objecte escultòric. En la barana veiem con les reixes conformen un elegant joc de «cordes» de ferro entrellaçades i doten aquest material d'una plasticitat poc comú. Hem deixat per últim l'apartat dedicat a la cal·ligrafia i al valor cromàtic, elements que envaeixen tota la seva producció. Posem per exemple la importància donada als esgrafiats que tenim a la casa Ximenis o la Casa Bofarull dels Pallaresos. D'igual manera podem parlar de les magnífiques decoracions realitzades a espais que transforma completament com ho són les de l es ermites de Lloret (Renau) o la del Roser de Vallmoll. Jujol fou un gran colorista original i atrevit. Podem admirar retalls de paper, vitralls, decoracions, dibuixos, inscripcions, elaborades decoracions sobre sagraris, etc. Dos colors foren els seus preferits, el blau, segurament inspirat en el cel de la seva terra que ell tant admirà, i el daurat, relacionat amb el caràcter sagrat de les seves obres. Aquesta mostra que abans fou presentada al Museu Nacional d'Art de Catalunya va acompanyada a més d'un elaborat catàleg, que, a més que reprodueix totes les obres que s'exhibeixen, té una sèrie d'estudis sobre Jujol que complementen el treball d'investigació realitzat per la comissària de la mostra Mariàngels Soldevila.

Títol:

«Jujol dissenyador»


Lloc:

Fundació «la Caixa» de Tarragona


Dates:

Fins al 21 d'abril


Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.