dimarts, 18 de febrer de 2003
>
Què i com menjaven els romans?
L'especialista culinària Núria Bàguena imparteix un curs a Tarragona sobre la gastronomia romana
CARINA FILELLA
.
Tarragona
Bròquil amb panses i pinyons, cassola de carbasses, carn amb albercocs i mulsum . Aquests són els tres plats i la beguda que ahir va elaborar davant dels alumnes la professora Núria Bàguena, que durant dos dies imparteix un curs sobre gastronomia romana a Tarragona. El curs és una iniciativa de l'associació Tàrraco a Taula i serveix com a acte previ a la celebració de les Jornades de Reconstrucció Gastronòmica Romana, que se celebraran a la capital del Tarragonès el mes de maig. Bàguena va destacar la importància del menjar per a la cultura romana i l'afany d'innovació que tenien els romans.
+
La professora Núria Bàguena, ahir a la tarda, en la primera sessió del curs sobre gastronomia romana, a l'aula Viñes del polígon Riuclar de Tarragona.
Foto:
JUDIT FERNÀNDEZ.
|
De la gastronomia romana n'han arribat fins a l'actualitat nombrosos llibres que deixen clars els productes, els ingredients i les tècniques que s'utilitzaven a l'època. Un dels primers i més complets tractats de cuina és el que va escriure Apici cap a l'any 25 dC, De re coquinaria, un compendi de deu llibres que van ser una referència obligada durant diversos segles. Apici hi explicava les regles culinàries, els remeis casolans, les nombrosíssimes herbes que s'empraven per cuinar (més de trenta), les verdures, el peix i la carn. Algunes de les dades que va deixar escrites Apici les va recordar ahir l'especialista en cuina romana Núria Bàguena, en la primera de les dues sessions que impartirà a Tarragona a partir d'una proposta de l'associació Tàrraco a Taula i que serveix com a acte previ a les Jornades de Reconstrucció Gastronòmica Romana, que se celebraran del 9 al 15 de maig. La segona sessió tindrà lloc avui a les cinc de la tarda a l'aula Viñes del polígon Riuclar. En el curs, que és d'entrada gratuïta, hi prenen part diversos restauradors de Tarragona i també alumnes de l'escola d'Hostaleria de Cambrils.
Núria Bàguena va destacar l'afany d'innovació que tenien els cuiners romans i també la importància que aquella cultura donava a la gastronomia: «Van arribar a fer del menjar, del luxe i del plaer un dels seus símbols.» Ahir Bàguena va elaborar bròquil amb panses i pinyons, cassola de carbasses i carn amb albercocs, que en la degustació final es va acompanyar amb el vi romà mulsum. Avui prepararà cassola d'enciams, pastanagues amb salsa de comí i salsa alexandrina. Totes les receptes provenen del llibre d'Apici.
Un altre punt de referència de la cuina romana és Pretoni i el seu Satiricó, una obra que plasma la vida romana en temps de Neró. Aquesta novel·la, segons Bàguena, explica com es disposava una taula i quin era el ritual i les parts d'un banquet romà. El menjador (triclinium) era una sala amb tres jaços, situats al voltan
t d'una taula de la qual tots se servien. Els comensals es recolzaven sobre el braç esquerre i menjaven amb els peus descalços. Les cases romanes tenien almenys dos menjadors, un d'hivern i un d'estiu, segons la direcció del sol. Al Satiricó es narra el que pot servir com a exemple d'un sopar romà típic: després de sortir del bany de les termes, el sopar s'obria amb la gustatio o entrada dels aperitius. El sopar pròpiament dit constava de quatre plats, i es regava amb vi abundant. Acabava amb la secundae mensae o postres, que consistia amb menjars condimentats secs per afavorir la beguda, que al final era molt copiosa.
|
)
