dimecres, 5 de febrer de 2003
>
Tancat a Puigmoltó
la galeria
JOSEP-LLUÍS PALACIOS
.
Dissabte la Carme Marcer Soler farà 96 anys i fa temps em va explicar una història que no he pogut oblidar. Va néixer a can Pere dels Carçs, de Puigmoltó, l'any 1907. El seu pare Rossend era pagès i venia del corral d'en Capdet i la seva mare era la pubilla de la casa. La família tenia terres a can Girona del Camí, però també portaven terrenys del Carçs. Va ser de les últimes criatures batejades a l'església de Sota-ribes, però encara recorda perfectament com l'església nova no s'havia acabat, la seva primera escola al carrer de Sitges, la construcció del Centre Parroquial, un partit de futbol jugat a la plaça Marcer durant una festa major de sant Pau, quan van posar la primera pedra per construir la Societat d'Agricultors-Obrers: «hi havia gairebé tots els pagesos de Ribes i al davant en Josep Ricart Rovira».
Els avis de la Carme, Daniel Soler i Pepeta Bertran, van patir tota una història. Daniel era secretari de l'Ajuntament de Ribes. Tot coincidint amb la Tercera Guerra Carlina (1876) tenia el projecte de portar l'aigua a Puigmoltó, però el van convèncer que això seria possible si algun jove del poble no el cridessin a quintes. Massa tard se'n va adonar que va ser un parany del caciquisme. Les conseqüències van ser duríssimes: va ser traslladat immediatament al penal de Maó i s'hi va estar uns anys. Quan va tornar a casa el van desterrar. No podia passar del pont de can Coll, podia acostar-se a Vilanoveta i a la Masia Nova, però no pas a Vilanova. A Sitges sí. La seva néta m'explica que «un home de la seva formació agafava els infants i els portava a can Ferret on els explicava contes i els feia fer els deures amb una saviesa molt gran». Una vida que es pot aprofundir. Aviat va arribar la fil·loxera que va ser terrible per a totes les vinyes i també els va afectar. Quan van plantar els ceps americans tot va començar a canviar. Aleshores ja podies celebrar el carnaval a El Local amb més alegria. Sortien les comparses pel carrer i des
prés ballaven disfressats. El comparser anava carregat de caramels llargs i la comparsera un any podia anar vestida de segadora i un altre de pastora nevada. El ball a El Local s'acabava quan ja era de dia. I després cap a Puigmoltó. Per molts anys, Carme!
|
