dimecres, 29 de gener de 2003
>
Joc de miralls
la galeria
JOSEP-LLUÍS PALACIOS
.
Quan el moviment democràtic de la Marxa de la Llibertat (1976) va arribar al nostre poble, la plaça de la Vila ja estava presa per la Guàrdia Civil d'aleshores, però en Jaume Gabaldà, Joan Pascual i Miquel-Muç Vall van llençar coets de benvinguda des del corral d'en Nan (vinya de les Planes). Ho explico perquè a la nit hi va haver un acte públic a l'antic local de l'Entitat GER. Només una sola persona de Ribes em va demanar on es faria la presentació: Joan Cuadras i Pagès. Hi ha preguntes que no oblidaré mai. Els seus pares, Ricard Cuadras Planes i Neus Pagès Soler, tiraren endavant nou fills i ell és el gran. Els seus besavis foren en Gaietà Cuadras Carreras (el petit d'onze germans de ca l'Espetec) i Antònia Soler Rossell. Gaietà va participar a la guerra dels carlins i explicava sempre que quan treballava a Sitges passava el carro (sense deixar la sorra) per la platja de la Fragata a la platja de Sant Sebastià. Joan Cuadras va anar a estudi i té molt bon record del mestre Mesia que va tenir gairebé sempre. No va sortir mai al pati a cantar el Cara el sol ni a alçar la bandera: els que van venir després sí que ho van haver de ferö. Va començar a treballar de pagès amb el pare amb contractes de parceria, és a dir, la meitat per al propietari i l'altra per al pagès. Portaven terres de la Serra, Mas Alba, la Roqueta (Olivella) i la Caseta del Fuster (Olèrdola). Conreaven sobretot vinya, però també blat i ordi. El blat el portaven a dos molins de Vilanova i el transformaven en farina que feien arribar als forns de pa de Ribes. Així els forners els donaven pa gairebé gratuïtament. El 1965 va entrar a treballar a la Pirelli i ara només porta una peça de terra on conrea xarel·lo, carinyena (amb el vi negre de Ribes s'han obtingut premis) i una mica de sumoi (el raïm típic d'aquí i abans molt valorat). De Joan Cuadras i Pagès es poden explicar moltes més coses. De tota manera només cal dir que quan va retornar de l'exili el president de la Gene
ralitat Josep Tarradellas van coincidir a Montserrat. Estava amb la seva mare i ella li va donar la mà al president: no oblidaré aquell dia. En acomiadar-nos em vaig adonar que m'havia oblidat de preguntar quin llibre estava llegint: Jacint Verdaguer/Joan Maragall. Joc de miralls
|
