diumenge, 17 de novembre de 2002
>
Reus. Eduard i Francesc Recasens, dos empresaris de Reus
President de la Cambra de Comerç de Reus
opinió
FRANCESC CABRÉ MASDEU.
.
La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, seguint la pauta indicada en els documents fundacionals d'aquestes corporacions -«recopilarán los usos y costumbres de su demarcación»-, ha anat publicant la història de tractes i tradicions comercials, així com la trajectòria de personatges, empreses i esdeveniments relacionats amb l'economia. Últimament, i davant la fusió i integració d'empreses i principalment de bancs, ens adonem que moltes d'aquestes empreses emblemàtiques perden el seu nom i, per tant, la seva identitat i referència. En el futur els recordarà molt poca gent.
El Comitè Executiu de la Cambra de Comerç, recollint les reiterades indicacions d'empresaris, de ciutadans i d'amics com és el cas dels doctors Laporte i Gras, va acordar encarregar la redacció i recopilació d'accions i fets relacionats amb la vida i obra dels germans Recasens Mercadé, empresaris importants de la ciutat. Primerament, i a indicació del Dr. Pere Anguera, es proposà aquest treball al catedràtic Ernest Lluch, que ens contestà afirmativament. Però, per desgràcia, l'endemà era víctima d'un atemptat mortal dels terroristes d'ETA. Posteriorment, i recomanat pel Dr. Josep Laporte, que tenia relació amb els germans Recasens, vàrem fer la mateixa proposta a l'historiador Francesc Cabana Vancells, que tan i tan bé ha escrit sobre l'empresariat català. En aquests moments el treball encarregat està ja acabat i ens ha sorprès la quantitat i qualitat de les accions i les empreses que varen crear i impulsar aquests emprenedors financers, que van ser dels més actius de Catalunya durant el segle passat.
Per exemple, quant a banca varen impulsar el Banc de Reus i van fundar el Banc de Catalunya, el Banc Exterior i el Banc de Crèdit Local d'Espanya. Per això vàrem veure que era ara el moment apropiat per a la divulgació de l'obra d'aquests empresaris. El Banc Exterior va ésser absorbit per Argentaria i ara aquesta entitat està integrada al BBV-Argentaria. D'aquí
a poc, ningú no es recordarà del Banc Exterior d'Espanya, pioner en tantes tasques internacionals. Cosa semblant passa amb el Banc de Catalunya: els empresaris joves poques coses en saben de la seva història i, sobretot, que la seva curta existència va ser exemplar en la creació d'empreses.
Els germans Recasens també varen crear la Compañía Española de Petróleos -CEPSA- i Asfaltos Españoles -ASESA-, ubicada al port de Tarragona, i col·laboraren en la creació de la CAMPSA. El Dr. Gras explica, perquè així li ho va dir Paquita Lluna, una neboda d'Eduard Recasens que dibuixava molt bé, que les lletres de CAMPSA les havia dissenyat ella mateixa. També van promoure altres empreses com ALENA del sector de la fusta, CLASSA del transport aeri, Sanson del sector de la construcció, Construccions i Ferrocarrils SA, L'Exportadora Agrícola Espanyola S.A., La Societat de Construccions Elèctriques i La Industrial Algodonera S.A. del sector tèxtil, establerta a Reus. Aquesta relació dóna idea de la importància d'aquests empresaris.
Des d'un punt de vista més personal, podem relatar que els Recasens Mercadé eren set germans, dels quals quatre varen tenir relació amb el Banc de Catalunya que l'Eduard, el gran de la nissaga, i l'Evarist Fàbregas van fundar a Barcelona. Tots quatre germans varen pujar de baix amb el seu esforç i treball. L'Eduard va arrencar fent-se corredor de comerç i devia tenir qualitats de líder, ja que quan proposava endegar una empresa captava amb rapidesa els capitals necessaris. Quan el 1918 va fundar amb en Fàbregas La Industrial Algodonera S.A., ubicada a la plaça Llibertat de Reus, varen posar de gerent el seu germà segon, Josep Recasens, que era més polític que industrial. Incorporaren al Banc de Catalunya l'altre germà, Francesc, que havia intentat ser actor i autor teatral. El desplaçaren a Madrid per estar més a prop dels alts centres de decisió. Finalment, un altre germà, Ernest, s'incorporà també al Banc de Catalunya.
En Francesc Recasens estava molt en contacte amb empreses petrolieres i, a més de crear-ne d'altres com CEPSA, va fundar ASESA, que va instal·lar a Tarragona i fou la primera empresa precursora del polígon petroquímic. El meu sogre, que fou enginyer director del port de Tarragona, explicava que Fra
ncesc Recasens era el que més vista demostrava amb les possibilitats del port de Tarragona. No sols parlava de la seva situació geogràfica i la proximitat dels llocs de més consum, sinó que coneixia les possibilitats de calat del port, el de més calat de la Mediterrània, que permetria amarrar vaixells de més tonatge. Per això, a més d'ASESA, va instal·lar ALENA a la carretera Tarragona-Reus, que precisava per treballar d'unes grans soques d'arbres exòtics que arribaven de Guinea.
En Francesc Recasens, l'any 1957, va vendre La Industrial Algodonera S.A. -que havia comprat l'any 1940 de la liquidació del Banc de Catalunya- a la meva família i avui és de la meva propietat. Dos anys abans havia mort el seu germà Josep, que era el que portava la societat. Parlant amb el meu pare al despatx de la plaça de la Llibertat, li va agafar un atac de feridura i jo, agafant-lo amb els braços, el vaig traslladar al pis de dalt on vivia i el vaig deixar al llit del qual malauradament no es va aixecar.
En resum, el llibre que edita la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus és una història interessant d'uns grans empresaris reusencs, escrita de forma amena per un coneixedor del món empresarial català, com és l'escriptor i historiador Francesc Cabana Vancells.
|
