| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 19 d'octubre de 2018


diumenge, 10 de novembre de 2002
>

Amadeu Pallarès Lleó «in memoriam»

la crítica

ANTONIO SALCEDO .

+ Retrat de Francina, la dona d'Amadeu Pallarès (1959).  Foto: EL PUNT.
Vaig conèixer Amadeu Pallarès Lleó (El Perelló 1917-2002) quan estaven preparant l'exposició L'art del segle XX a les comarques de Tarragona. Havia anat a casa seva al Perelló, acompanyat del Joan Panisello, amic del pintor. Era una persona molt amable, d'una gran senzillesa, amb una casa plena de quadres. Em va sorprendre la qualitat de la seva obra i el desconeixement que tenia de la seva producció. És un dels artistes de qui és necessari fer un treball d'investigació seriós, un possible tema de tesi doctoral. Aquest article és un petit homenatge a l'artista que ens va deixar a començaments del mes d'octubre. Sobre l'obra de Pallarès Lleó varen escriure algunes de les personalitats més destacades del món de la cultura, en particular en els anys 50, fet que ens parla del reconeixement que havia assolit. Maties Ballester Cairat, Cirici Pellicer, Josep M. de Sucre, Sebastián Gasch, etc., varen deixar constància de la seva vàlua. La vida de Pallarès Lleó està lligada a gairebé totes les manifestacions culturals i artístiques que es varen produir a Tortosa. Així en la postguerra i concretament a l'any 1948 es creà a Tortosa el Círculo Artístico, una associació integrada per intel·lectuals i artistes tortosins de la qual formà part Pallarès Lleó. Entre altres integrants també en formaven part: Francesc González Cirer, Francisco Gas Carpio, Ferran Arasa, Maties Ballester Cairat, Roberto Escoda, etc. Aquesta agrupació fou essencial en el desenvolupament artístic i cultural de la ciutat. Organitzaren exposicions, conferències i concerts. La seva obra obté un reconeixement important a Tortosa en guanyar la medalla Gimeno de Pintura en el tercer concurs de les medalles d'art de la ciutat, celebrat el 1951. En el concurs de l'any anterior, aquesta medalla l'havia obtingut Ferran Arasa. Aquest mateix any es crea a Tortosa el Grup d'Avantguarda Delta 51, del qual fou integrant. Entre els seus membres tenim a: Ferran Arasa, Benet Espuny, Roberto E scoda, Albert Favà, Carles Vallès, Belloví, Fortuño, Altadill, Aymerich, Llop Adam, Todó Garcia. Estava impulsat per Maties Ballester Cairat i amb el suport de Francesc González Cirer. Aquest grup contacta entre altres amb el Dau al Set i el grup El Paso i portà a Tortosa obres de Tharrats, Miralles, Chirino, i Guinovart. Fou un grup cultural que, a més de constituir una associació per ajudar-se a crear i projectar la seva obra, tenia com a objectiu donar a conèixer l'art contemporani, per anar creant un públic que acceptés les seves creacions. Pallarès Lleó també col·laborà en la Revista Géminis, que encetà el seu primer número el 1952, revista d'art i lletres dirigida pel poeta Jesús Massip Fonollosa. En col·laboració amb Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill i Francesc González Cirer. La seva activitat fou en ascens amb mostres a Tortosa, Tarragona i Barcelona. El 1954 guanya la beca de viatge del Cercle Maillol de l'Institut Francès. Aquesta beca, que va permetre a molts artistes catalans el desenvolupament de la seva obra i el coneixement d'altres territoris de l'art, fou atorgada, a més, a uns altres tres artistes tortosins: Domènec Guansé, Francesc Todó i Pere Falcó. El pintor reconeixia la dificultat que significava treballar a París entre els milers de pintors que allí vivien. Aprofita per a visitar els principals museus i adonar-se de la llibertat artística que imperava a la capital francesa, que permetia als artistes escollir el camí que els interessava. En tornar de París retorna al seu poble. Allí muntà una mostra permanent en el restaurant Subirats. L'augment del turisme i el fet que la carretera de Tortosa a Barcelona obligava a passar pel Perelló, li proporcionava l'oportunitat de donar a conèixer la seva obra als nombrosos clients de l'establiment. Va vendre molta obra a turistes francesos, alemanys i, en particular, a suecs, que li van proporcionar un contracte amb la firma sueca Aspregén. Posteriorment mantindrà molta relació amb aquest país nòrdic, que li proporcionarà el tema d'una bona part dels seus paisatges. Les possibilitats dels artistes a les nostres comarques eren limitades, per això els concursos i salons eren i són una bona sortida tant econòmica com de projecció de la seva obra. El 1958 Pallarès Lleó guan yà la primera medalla de pintura en el Segon Concurs Exposició Provincial de Pintura i Dibuix organitzat per la Societat Casino Recreatiu d'Amposta. També participà el 1964 en la Medalla Tapiró en una de les edicions més significatives per la representació de la major part dels artistes de les comarques de Tarragona. Grup Cabra Feixet. Com hem vist Amadeu Pallarès Lleó participaren la major part de les iniciatives artístiques i culturals que es desenvoluparen a Tortosa o a les Terres de l'Ebre. Al 1969 presidí la creació del grup Cabra Feixet a la població del Perelló. Varen prendre el nom de les pintures rupestres d'aquest jaciment arqueològic que pertany a la mencionada població. D'aquest grup també formaven part Judith Belzner, Erwin Göelach, Lluís Blasco, Miguel Tuñi, Pilar Iniesta, Roberto Escoda i Tomás Schubert. L'objectiu fonamental del grup era essencialment plàstic. Exposaren a Tortosa i Tarragona. Fou també director de la revista La Font del Perelló, una publicació local de caire cultural. Quant al seu treball pictòric les seves primeres obres ja manifestaven un notori interès pel color i la textura, que foren elements constants en la seva producció. El fauvisme i l'expressionisme deixaren la seva empremta, com també podem apreciar relacions en aquests primers anys amb el treball de Ferran Arasa. L'obra que il·lustra aquest article, un retrat de la seva dona, Francina, (1959) constitueix un bon exemple del que estem dient. És una figura construïda amb pinzellades gruixudes, amb abundància de matèria i amb un potent ús del color en tonalitats vermelles i ocres. També conreà el camp de l'abstracció. De vegades en un estil proper a l'informalisme, però pel més important fou l'objecte. Ja ho deia el mateix pintor: «Objecte i color són els dos motors que impulsen la meva sensibilitat i m'obliguen a executar l'obra.» Realitzà també murals com els de les Escoles Públiques del Perelló i de l'Ametlla de Mar, Amadeu Pallarès Lleó rebé moltes distincions al llarg de la seva vida i exposà a molts llocs de l'Estat espanyol com també a altres països europeus: França, Alemanya i Suècia. Esperem que molt aviat es pugui veure una exposició retrospectiva del pintor del Perelló.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.