dimarts, 22 d'octubre de 2002
>
Roseta Mauri i Josep Iglésies
Director del Museu Salvador Vilaseca de Reus
la crònica
JAUME MASSÓ CARBALLIDO.
.
«Tot i que encara podeu llegir en alguna publicació recent que la famosa ballarina Roseta Mauri va néixer a Reus l'any 1849, sembla cert que va néixer i va ser batejada a Palma de Mallorca el 15 de setembre de 1850»
Aquesta dada, anecdòtica si voleu, la va donar a conèixer Josep Iglésies (Reus, 1902-Barcelona, 1986) en el llibre La dansarina Roseta Mauri (1850-1923), redactat a partir del material aplegat per Ferran Canyameres (Terrassa, 1898-Barcelona, 1964) i publicat per l'Associació d'Estudis Reusencs (1971).
Entre la correspondència de Salvador Vilaseca conservada en el museu que porta el seu nom, hi ha diverses cartes de Josep Iglésies que fan referència a la investigació que va portar a terme per a bastir l'excel·lent estudi biogràfic suara esmentat. Iglésies va advertir, ben aviat, que les dades que hom havia donat per bones fins aleshores sobre el lloc i la data de naixença de Roseta Mauri no eren correctes. En una carta mecanoscrita, datada a Barcelona el 9 de gener de 1970, Iglésies explicava al seu amic Vilaseca: «[...] Ara, a la fi, m'he submergit en la biografia de Roseta Mauri. M'hi he vist obligat, puix el Sr. René Victor Manaut ha escrit a l'hereu Vilella reclamant el retorn immediat de l'àlbum de retalls de diari i les fotos que va deixar i que en Canyameres -en tot o en part- va deixar en morir i que ara puc consultar./ Amb relativa urgència, necessitaria una autorització per fer treure clixés dels dibuixos que representen Roseta que hi ha en alguns dels diaris retallats a l'àlbum, els quals servirien pel llibre. No s'hi perd res, puix també caldria fer-los en el moment de l'edició. Vull dir treure els clixés d'imprimir directament dels originals. [...]. Si hem de fer treure fotografies i després, damunt d'elles, extreure els clixés d'impremta seria doble despesa. /Això a part, puc afirmar rodonament que la partida de baptisme que a Reus es dóna com de la ballarina, on apareix com a filla de Francesc i Cristina, del dia 6 de desembre de 1855, no correspon a la Roseta Mauri que ens interessa, sinó a una cosina germana seva, a la qual va ésser posat el mateix nom. Segons la làpida de la tomba de la ballarina del cementiri de Par
ís, s'anomenava Isabel, Amada, Rosita Mauri i va morir el 3 de desembre de 1923, als 74 anys. Això darrer, indica haver nascut sobre el 1849-1850. Enlloc no figura el nom de la mare. Sembla que el pare es deia Pere./ La dansarina deia a tots els periodistes i ho va repetir una infinitat de vegades, que havia nascut a Reus el 15 de setembre de 1856. En una carta d'Andreu de Bofarull a J. Güell i Mercader, signada l'any 1876, que he trobat a la Casa [de l']Ardiaca de Barcelona, diu que Roseta Mauri, que aleshores no era encara la notabilitat parisenca, va néixer el 15 de setembre de 1852, la qual és la mateixa que dóna un Sr. Martínez de Velasco a [La] Ilustración Española y Americana./ Si podeu fer la consulta als llibres parroquials a veure si hi ha alguna cosa en aquestes dates, potser podrem escombrar la trenyina que hi ha feta entorn de la primera llum de Roseta Mauri. Penso, però, que no trobareu res. Les meves sospites van per un altre camí [...].»
Vilaseca i el prior Antoni Parera no van trobar res, efectivament, als volums reusencs. Les sospites d'Iglésies el van portar, finalment, al llibre de baptismes de la parròquia de Sant Nicolau, de la capital mallorquina. Allí hi havia la partida en què apareixia «una niña [...], hija legítima de Pedro Mauri y de Amada Segura consortes, naturales ésta de Palma y aquél de Reus, Provincia de Tarragona», a la qual «se le puso por nombre María Rosa, Isabel, Antonia y otros». És una història ja coneguda (per tots no, és clar).
Pel que diu Iglésies a la carta (i al llibre), Roseta Mauri (coetània de Gaudí) va procurar dissimular la seva veritable edat: una cosa molt comprensible en una artista. Però també va dir públicament, i molts cops, que era reusenca. I ho va dir perquè se'n sentia, de Reus, i perquè el seu pare (també ballarí) hi havia nascut. ¿No us recorda alguna altra cosa, tot això?
|
